Sitges dia 13: Marató a l'Auditori (matí)

4:37 p. m.

( 0 ) Comments

L'últim dia del festival, el dia de les maratons, vam resultar premiats per la marató de l'Auditori al matí, que consistia en una sessió triple de pelis en 3D. La selecció va ser Hybrid , The Shock Labyrinth: Extreme i Amphibious 3D.

No hi ha giare a explicar sobre Hybrid ja que la trama és extremadament senzilla (i surrealista) i es pot resumir en una sola frase "un cotxe assassí que persegueix als treballadors d'un pàrking subterrani".

I evidentment Hybrid va deixar molt que desitjar. Principalment perque en sentir les paraules "cotxe assassí" el primer que et ve a la ment és la gran Christine d'en John Carpenter, basada en una novel·la de Stephen King. I evidentment li arriba a la sola de la sabata. A més a més Hybrid intenta ser un film mitjanament seriós, que va provocar rialles entre el public quan estava clar que no era el que pretenia... i quan passa això ¡ja pots anar plegant!

Intentant remuntar una mica el nivell, la sessió va continuar a càrrec d'en Takashi Shimizu, famós director de j-horror a càrrec de cintes com The Grudge 1 i 2 (i els seus respectius remakes americans) que presentava al festival The Shock Labyrinth: Extreme. La pel·lícula ens explica la història d'un grup d'amics de la infancia que es retroba després de la sobtada reaparició de la Yuki, una amiga seva que va desaparèixer misteriosament mentre visitava amb ells un túnel del terror.

He de confessar que m'agrada el terror japonès perque amb poca cosa és capaç de fer-te venir esgarrifances, pro aquest no és el cas de The Shock Labyrinth... res de res, ni un petit ensurt. Els actors també deixaven bastant que desitjar i hi havia escenes que es notava que s'havien ficat amb calçador dins la peli, només per aprofitar els efectes 3D. Finalment la trama era totalmet absurda, portant a escenes de mort tan estúpides que ni tan sols van arribar a provocar el riure. Així que varem donar l'intent de remuntar el matí com a fallit.

L'últim cartutxo per intentar salvar al públic de la indignació màxima va ser Amphibious 3D, un film d'en Brian Yzuna, productor i director saques de culte com les de Re-Animator o The Dentist, que narra la història de la biologa marina Skylar Shane, que tot buscant formes de vida prehistòriques a bord d'un vaixell al mar Sumatra, arriba a una plataforma pesquera on hi treballen uns nensen unes condicions pèssimes. Mentre intenta ajudar-los començaran a patir els atacs d'una ferotge bèstia marina.

¿Recordeu que us acavo de dir que Hybrid y The Shock Labyrinth eren dolentes? doncs Amphibious 3D va ser la pitjor de les tres. Primer us donaré un consell que us canviarà la vida: no aneu mai a veure una pel·lícula que porta 3D al títol. A partir d'aquí poc puc dir de Amphibious... la trama és d'allò més típica, previsible en tot moment, i els actors fan una interpretació que frega la paròdia pro ni tan sols hi arriba... només diré que gran part de l'auditori va aprofitar per dormir.

En resum: un matí de pelis per oblidar, ¡em compadeixo dels que van pagar els 12€ que valia la entrada!

0 Responses to " Sitges dia 13: Marató a l'Auditori (matí) "

Publicar un comentario