Sitges 2011 dia 3: Killer marató

3:39 p. m.

( 0 ) Comments

Com cada mentre duri el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya aniré penjant per aquí ressenyes de les pel·lícules que hem anat veient, per a qui pugui interessar.

Durant el tercer dia de festival hem tingut l'oportunitat d'assistir a la Killer marató, una sessió triple amb els curts El torturador i La última victima i els llargmetratges Inbred, Rabies i Sudor Frío


Inbred, tracta d'un grup de joves problemàtics que van amb dos treballadors socials a fer unes convivències en un entorn rural. El que no saben és que al poble escollit no els agraden els forasters, i que la endogàmia que porten practcant durant moltíssimes generacions ha donat com a fruit uns viletans deformes, salvatges i d'allò més curtets.

Tot i partir d'una premisa bastant simple que personalment no em donava masses esperances, Inbred va resultat un film molt i molt divertit de veure, amb uns personatges bastant ben treballats, un guió simple pro efectiu (normalment no solem demanar-li massa a una pel·lícula gore) i algunes escenes d'allò més originals que faran les delicies dels amants del gènere.




Rabies en canvi és un film més seriós, on res és el que sembla i on tampoc queda molt clar qui son els bons i els dol·lents de la pel·lícula. Un guarda forestal, un noi que intenta rescatar a la seva germana d'una trampa mortal, un psicòpata, uns nens pijos que van a jugar un partit de tenis i una parella de policies coincideixen en un bosc on cada desició que prenen desencadena les pitjors desgràcies.

Abans de comentar la pel·lícula he de deixar clar que degur a un error de subtítols ens vam perdre el que deien durant les primeres escenes del film, tot i que tampoc crec que diguessin res que afectés massa a la trama global.

A part de la importància histórica de ser la primera pel·lícula de terror israeliana, Rabies és un film que intenta saltar-se les convencions del gènere al presentar-nos una història on no hi ha uns bons ni dolents massa clars, sino que tot es basa en les bones o males decisions dels protagonistes. A més de tot això hem d'afegir-hi un final obert d'aquests que tant agraden a alguns i tant odien d'altres. Cal destacar les grans interpretacions dels actors, tot i la multitud de personatges tots ells estan ben trobats i son molt creïbles

El cas es que Rabies és una pel·lícula que no deixa fred. A mi em va agradar molt, pro ho entendria si algú em digués que no li ha agradat. Per tant el que us recomano és veure-la i donar la vostra pròpia opinió.

La Killer Marató va tancar amb Sudor Frío, una cinta argentina sense cap ni peus on dos iaios capturen a nois joves per untar-los amb un gel de nitroglicerina, tot un despropòsit argumental que no vam aguantar més de 20 minuts.

I vosaltres vau anar a la Killer Marató? que us van semblár les pel·lícules?



0 Responses to " Sitges 2011 dia 3: Killer marató "

Publicar un comentario