Well, I guess by now everyone know about "the Boston incident", but just in case you don't there's a summary:

During January 31st adultswim started a campaign to promote the upcoming Aqua Teen Hunger Force movie. The campaign consisted on putting all around boston some magnetic devices with colour LEDS displaying the Mooninites Ignignokt and Err showing their middle fingers on them.

Well, some people thought that those weird "devices" could be bombs... and well, you've seen it in the news, police shut down all Boston beacuse they thought it could be a terrorist attack.

I just can't understad how no one realized that those artifacts were not bombs, I guess that when someone panics it just becomes contagious really fast.

Now I leave you with the Mooninites:

Fa fred. És el primer que vaig pensar en despertar-me, i era ben estrany, perquè estava ben tapat amb el llençol… suposo que Laura s’ha deixat la finestra oberta… un altre cop.

Em disposava a aixecar-me per tancar-la i fer el mandra durant una horeta més quan em vaig donar compte de que alguna cosa no rutllava... m’intentava moure pro el meu cos no responia, de fet era com si ja no fos el meu cos. Vaig intentar cridar la Laura pro els meus llavis tampoc responien. Angoixa, pànic, vaig caure pres del més absolut horror, què m’estava passant?

Després d’una llarga hora de terror estàtic la Laura va tornar al dormitori i es va adonar que s’havia deixat la finestra oberta, la va tancar i va venir a despertar-me. Em va sacsejar una mica i al veure que no em movia ho va tornar a provar, aquesta vegada una mica més insistentment. Vaig poder veure com la seva cara, a escassos centímetres de la meva, passava del preciós somriure que lluïa cada matí a una expressió del més absolut pànic. Va començar a cridar el meu nom i va córrer a trucar una ambulància. Jo la cridava amb totes les meves forces pro era inútil, perquè el meu cos ja no era meu, i no hi havia manera de fer-lo respondre... estava paralitzat?

Ho sento senyora - va dir un dels metges del servei d’urgències.
No pot ser, no pot ser – cridava la Laura entre plors, sanglots i gemecs.

Bé, sembla que la cosa era d’allò més greu, la Laura semblava desesperada. Llavors va ser quan vaig descobrir-ho, en el mateix instant en que dos joves entraven al dormitori amb una gran bossa negra... m’havien declarat mort! I jo cridava, em sacsejava i donava cops als infermers – bé, al menys dintre del meu cap, ja que el meu cos seguia jaient inert - mentre em tancaven dintre d’aquella horrible bossa. Quin final més horrible! Enterrat viu!

(Continuarà...)

Apagades globals, dia sense cotxes, dia sense compres, boicot al cava català, boicot als productes americans... i ara em surten amb el dia sense mòbils!

És ben sabut per tots que m’encanta queixar-me, no hi ha plaer més gran que el rondinar… pro clar, arriba un moment que un es veu desbordat per tantes iniciatives! No pots fer res sense sentir que estàs "traint" a un sector de la societat.

Jo proposo des d’aquí el “dia sense protestes” altrament conegut com “dia de fes el que et roti”... és un dia a l’any per a l’esbargiment sense remordiments... per trucar a tots els teus amics amb el mòbil per a quedar i anar tots plegats al Burger King en cotxes separats… i de tornada passar pel Corte Inglés a comprar cava català! (clar que si collons!)

I la resta de l'any es tracta d'anar aprofitant els supostas boicots per a tocar els collons... sue el profe de la uni et suspèn... li dius que fas boicot a les notes inferior a 5, que et posen pepsi digues que fas boicot i que vols coca cola... que et porten coca cola? doncs demana pepsi! s'ha de ser imaginatiu, pro pot ser molt divertit!

Oh oh, estic sent políticament incorrecte i poc sostenible! Anire a l’infern!! No home no... que només és un dia a l’any... bé i proposo com a “dia sense protestes” el 17 de Febrer, coincidint amb el Blocs’n’Beer per a desinhibir-nos tots plegats molt més! Qui s’apunta? ;)