Mostrando las entradas con la etiqueta vampiros. Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas con la etiqueta vampiros. Mostrar todas las entradas

Sitges dia 5: Marató de Vampirs

5:09 p. m.

( 1 ) Comments

Durant el cinqué dia del festival vam assistir a la primera de les dues maratons de vampirs que s'han projectat. En el nostre cas vam pode veure el curt Sacrifice: A Vampire Tale, una petita sorpresa amb la presentació de La wikipeli: Miedo a càrrec de Jaume Balagueró, i els llargmetratges Stake Land, Prowl i Suck.


A més a més es va fer entrega de la Maria Honorífica al gran Sid Haig per tota la seva trajectòria de més de 50 anys dedicats al cinema fantàstic, i de renovada fama gràcies al peculiar Capità Spaulding el pallasso psicòpata que va interpretar tan a La Casa dels 1000 Cadàvers com als Renegats del Diable.

Stake Land es situa en una amèrica envaïda per una plaga de mostres xucladors de sang. Durant la nit, ells son els amos, pro durant el dia apareixen els humans, molts d'ells membres de sectes i fanàtics religiosos. En mig d'aquest infern ens trobem a en Martin, el jove aprenent d'un dur caçavampirs a qui tots anomenen Mister. Tots dos es dirigeixen a New Eden, la zona lliure de monstres on han de trobar la salvació.

De moment és una de les pelis que més m'ha agradat del festival, combinant el millor de The Road, amb un viatge mestre/alumne que pot recordarnos a Zombieland pro sense les bromes estúpides, es clar. Esteu obligats a veure-la!

Tot seguit vam poder veure Prowl, la historia d'uns adolescents bastant curtets que tot intentant arribar a Chicago es queden sense cotxe, decideixen muntar-se a la part de darrere d'un camió i acaven a un escorxador abandonat lloc de caça d'un grup de vampirs.

Prowl és una de les pelis fluixetes del festival, amb una historia massa lineal i de final previsible i uns personatges tan estúpids que es mereixen la mort desde el minut 5 de pel·lícula és difícil salvar-ne alguna cosa.

La nit va cavar amb la comèdia vampírica Suck, on una banda de rock en decadència veu obrir-se les portes de la fama gràcies a la seva baixista, recentment convertida en xucladora de sang per un antic vampir.

Si us agraden el rock i els vampirs us fareu un fart de riure amb Suck, un film molt entretingut ple de referències i amb col·laboracions (pro llargues per no considerar-les simplement cameos) de luxe com les d'Alice Cooper, Iggy Pop i Moby i amb el genial Malcom McDowell en el paper de caçavampirs. Molt recomanable, sobretot si ets més aviat rockero.

David

, ,

Sitges 0'9: Lesbian Vampire Killers + Doghouse

11:18 p. m.

( 0 ) Comments

Dissabte a la nit vam gaudir d'una sessió maratoniana de curt i llartmegratges a l'Auditori, la programació va ser la següent: Dos manos zurdas y un racimo de ojos manchados de gris + Old Number Seven + The Boy Who Wouldn't Kill + Lesbos Invaders From Outerspace + Lesbian Vampire Killers + Doghouse

Dels curts vull destacar Lesbos Invaders From Outerspace. Dirigit per Victor Conde, utilitza una estética retro i uns efectes deliberadament "cutres" que li donen al curt una estética que em va encantar. A més a més la história que explica està bastant bé, així que val la pena fer-li una ullada, el podeu mirar aquí.

Lesbian Vampire Killers (Phil Claydon, 2009)

Pel títol podria semblar una pel·lícula tonta qualsevol, pro la veritat es que es una comédia molt ben trobada. Degut a una maledicció ancestral, les joves d'un petit poble es converteixen en vampiresses lesbianes al fer els 18 anys. Els homes del poble, envien a dos joves excurionistes a una cabana del bosc per a alimentar-les.

La veritat es que no arriba als nivells de Shaun of the Dead ni es una pel·lícula amb un excés de sang (de fet, la sang vampírica es un liquid blanc) ni molt menys és una pel·lícula amb escenes altament sexuals. Pro tot i les seves limitacions és un film amb molt bones escenes d'humor al més pur estil britànic, té una estètica i uns efectes especials molt ciudats i evidentment senyoretes de molt bon veure. Així que si voleu riure una estona és una pel·lícla molt recomanable.

Doghouse (Jake West, 2009)

La guerra de sexes ha arribat al mon zombi. Un grup d'homes, farts de les seves parelles o de la seva situació sentimental, organitzen una sortida de "mascles a" un poble perdut al mig del bosc, on la relació es de 4 dones per cada home, en busca de diversió. El que no saben es que totes les dones del poble s'han convertit en mortes vivents.

Ens trobem davant d'una molt bona pel·lícula de zombis, amb bones de sang i d'humor d'homes contra dones. No es tracta d'una pel·lícula masclista, i encara que les bromes estan fetes des del punt de vista masculí a les noies dels públic també se les sentia riure. Bon guió, bons actors i bons efectes per a un film que tot amant dels zombis hauria de veure (especialment si té problemes amb al seva parella).

David

, , ,

Comença el Festival de Sitges '09

12:46 p. m.

( 0 ) Comments

Demà comença el 42é Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (conegut com a Festival de Sitges) i com molts ja sabreu en soc un habitual. Si us hi voleu apropar pro no teniu gaire clar qué anar a veure, a continuació us recomano algunes de les películes que més m'han cridat l'atenció d'aquesta edició. A mida que les vegi aniré pujant les crítiques al bloc, com cada any.

The Collector: De la má dels creadors de les últimes entregues de Saw arriba un torture porn en tota regla. Un lladre entra a robar a una casa on s'hi troba amb un misteriós enmascarat. He llegit crítiques bastant bones a la xarxa i la veritat es que te molt bona pinta. (tráiler)


Shadow: Tot i no venir amb gaire bones crítiques la organització la presenta com una de les películes més extremes del festival. Després del fiasco de Reality Killers l'any passat els donarem una segona i última oportunitat. Un jove soldat marxa d'excursió a una zona muntanyosa coneguda com The Shadow. Allà es troba amb una joveneta a la que rescata d'uns caçadors locals, plegats s'endinsaran als racons més foscos de la muntanya on, com era d'esperar, torturen a la gent. (tráiler)


Malice in Wonderland: Una de les películes fantàstiques (de no-sang i fetge) que més m'ha cridat l'atenció és aquesta adaptació britànica del conte de Alicia al pais de les meravelles a l'época actual. Una noia amb amnesia, mafiosos, ionquis i gent rara en general interpreten una historia per tots ben coneguda. A més com a "Bonus" la protagonista és la Maggie Grace, Shannon a Lost (tráiler)


Dread: en una adaptació d'un relat d'en Clive Barker tens un bon guió assegurat. Un noi convençs a dos amics per realitzar un estudi sobre les pors més profundes de l'esses humà. Poc a poc anirna adonant-se de que ells no son els que fan l'estudi sino els que son estudiats. (tráiler)


Hard revenge Milly: Imagineu-vos un Kill Bill passat de voltes on les escenes de lluita son encara més espectaculars i els llargs dialegs es substitueixen per sang i més sang. Docs això es el que teniu a Hard Revenge Milly i la seva seqüela, projectades juntament al festival. (trailer)


Wasting Away: Un grup d'amics pren per accident un producte que els converteix en super-soldats... bé o al menys això creuen ells. Mentre ells es veuen a si mateixos com a gnet perfectament normal els altres el que veu son un grup de zombies. Una comedia zombi amb molt bona pinta, no us la perdeu! (trailer)


Tetsuo: The Bulletman: Tercera entrega de la ja mítica Tetsuo (1989) Un home es va convertitnt poc a poc en una màquina de matar a mida que la seva carn es torna metall. La que en el seu dia va ser inspiració de moltes películes d'estètica ciberpunk ara torna en color, actualitzada i amb un bon pressupost. Una de les películes més esperades del festival. (trailer)


Thirst: De la mà de Park Chan-Wook (Oldboy, Lady Vengenace) ens arriba una història d'un capellà que es converteix en vampir i de la seva existència atormentada en veure's arrossegat al costat fosc i pecaminós de la nit. (trailer)

També pinten divertides Zombieland i [REC] 2 pro com que les estrenaran inminentment als cines no crec que valgui la pena anar a veure-les al festival.

David

, , ,

Crepúsculo: vampiros poco creibles

10:00 a. m.

( 5 ) Comments

El jueves tuve la oportunidad de ver crepúsculo, el último tsunami cinematográfico que ha arrasado en nuestras pantallas, basado en un supuesto "best seller" del que la gran mayoria no habíamos tenido constancia hasta que salió la película.

Crepúsculo Twilight (2008, Catherine Hardwicke)

La trama es sencilla: una chica guapa se enamora de un chico guapo, y el chico guapo resulta que es un vampiro. 

Cuando llevan ya una hora aburriéndonos con las presentaciones de los personajes aparecen los villanos y parece que se puede animar la cosa... pero solamente lo parece, porque Crepúsculo nos regala uno de los malos más cutres que he visto en mi vida, que solamente sirve para desencadenar un final totalmente intrascendente y precipitado. ¿Hacen falta dos horas para contar esto? La respuesta parecia un "no" rotundo, pero Catherine Hardwicke parace querer convencernos de lo contrario.

Para ello se sirve de Kirsten Stewart, en el papel de Bella y de Robert Pattinson en el papel de Edward Cullen el "vampiro buenorro" una de las parejas mas insípidas y con menos feeling de las que se tiene constancia en la gran pantalla. No consiguieron que me creyera su romance en ningun momento, ni la más pequeña chispa asoma en todo el film.

A todo eso ayudan también los dialogos de besugos y el maquillaje exagerado de los vampiros, que a base de polvos blancos y carmín rojo, rozan la caracterización de un clown. ¡Y qué decir de los efectos especiales! para tratarse de una gran producción como nos la venden la verdad es que mas bien dan risa.

En conclusión, si eres una preadolescente con las hormonas alteradas, un seguidor incondicional de la saga de libros o te gustaria ver una adaptación cinematográfica de Buffy Cazavampiros, puedes darle una portunidad. Si en cambio tienes el más minino aprecio por el cine vampírico o simplemente no te apetece dormirte en el cine no pierdas en tiempo viendo ésta película.

David

, ,

Sitges 2008: Let the Right one In

9:00 a. m.

( 0 ) Comments

La tarde siguió con una historia Sueca de vampiros poco convencional

Let the Right One In Låt den rätte komma in (Tomas Alfredson, 2008)

Sinopsis: Oskar es un niño de 12 años atormentado por los matones de su colegio que sueña con vengarse algún dia de ellos, pero que no tiene suficiente coraje. Será Eli, una peculiar vecina que es en realidad una niña vampira, quien le de finalmente la confianza suficiente para plantarles cara.

Crítica: Siendo una película de vampiros ambientada en una ciudad nórdica podriamos esperar una cinta similar a la desafortunada 30 Dias de Oscuridad. Por suerte, ésta película es diametralmente opuesta a la anterior, tanto en calidad como en contenido.

Se trata ante todo de una historia de amor, donde el elemento vampírico solamente añade fuerza a los vínculos entre los personajes. ¿Hasta donde se puede llegar a querer a alguien? ¿que es lo que estariamos dispuestos a perdonar?

Estamos ante una muy buena película fantastica que algunas veces peca de comedida, con un poco más de sangre habria sido genial. Por suerte, al final de la película el director pone remedio a este pequeño "pero".

David

, ,