Porto un parell de dies passant-me per l'#acampadabcn per veure de què s'hi parla, quin ambient s'hi respira, perquè per molts articles que llegeixis, per moltes noticies que vegis, crec que és una cosa que s'ha de viure en persona, de primera mà.



Ens trobem en un moment molt important, la societat, i no "els de sempre" com ens volen fer creure, està indignada, s'ha mobilitzat amb ganes de canviar el sistema, de fer alguna cosa gran, l'únic problema es que la majoria de la gent, igual que jo, no sabem com.

A l'#acampadabcn es proposen moltes coses, idees amb les que molts estem d'acord, pro crec que falta fer un pas més, i traslladar aquestes idees en fets concrets. És a dir, és molt fàcil dir que "cal acabar amb els privilegis de la classe política" i està clar que tothom a la Plaça Catalunya hi estarà d'acord, pro com ho fem? quines lleis s'han de modificar? com les hem de modificar? calen signatures? un ideari no serveix per a res si no se sap com aplicar-lo.

Un altre error greu que estic veient a l'#acampadabcn és el de voler abarcar massa coses. S'ha d'anar pas a pas i s'han de fer propostes en un àmbit que englobi la màxima gent possible. Cal demanar l'eliminació de les nuclears? cal demanar la independència? son coses amb les que la gent pot estar-hi d'acord o en contra, pro al meu entendre l'#acampadabcn no es el lloc ni el moment per demanar-les.

Tampoc veig bé que l'esquerra vulgui monopolitzar les acampades. No es tracta d'un moviment apolític?, doncs llavors la gent de dretes ha de ser benvinguda, (fins i tot ells) i tenen tant dret com nosaltres a estar indignats! Si es vol fer alguna cosa sempre s'ha de sumar, mai dividir.

Per tot això espero de tot cor que la comissió legal sàpiga gestionar eficientment la voluntat de tots els que donem suport a l'#acampadabcn per a fer canvis reals i que totes aquestes mobilitzacions no quedin en un no res d'aquí uns dies, cal posar-hi molt de seny per a que aquesta revolució es quedi simplement en una rabieta! això faria feliç a molta gent, i no ens interessa!

Així que avui, a més de reflexionar a qui voleu votar, us convido a reflexionar sobre les acampades i evidentment a anar-hi, perquè ho heu de tenir molt clar, les revolucions non es fan des del twitter, sino des del carrer.

Últimament no paro de trobar-me per tot arreu aquesta pregunta: Rambla o bulevard?

Doncs sincerament no en tinc ni idea, no soc arquitecte i no tinc coneixements d'urbanisme com per a poder prendre una decisió amb uns mínims fonaments. Podria triar rambla pel fet de que és un mot més nostrat, o bé bulevard perquè sona més afrancesat i cosmopolita. Podria triar la opció amb més lletres, en aquest cas guanyaria bulevard 8 a 6 o bé la opció amb menys síl·labes, que donaria la victòria a rambla 2 a 3.

Suposo que a aquestes alçades tots haureu sentit a parlar de la Sarah Palin, segona de Mc Cain i candidata a vicepresidenta dels Estats Units.

Últimament no paro de llegir noticies sobre el famós mainifiesto por una lengua común, gent que s'hi adhereix i que hi dona suport, "intel·lectuals" que el defensen i gent del poble que estarà neguitosa per començar una recollida de firmes contra cataluña a favor del manifest.

Molt s'en parla pro poc se'ns explica que es el que hi diu, així que he perdut una estoneta en buscar-lo i llegir-me'l. Extret d'aquí:

1. La lengua castellana es COMÚN Y OFICIAL a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles.

Conec gent que porta anys vivint a Catalunya sense saber català, evidentment al final n'acabes aprenent per immersió lingüística, pro ningú els ho ha imposat. Tot i no parlar-lo no conec encara ningú que s'hagi mort de gana per no poder anar a comprar en castellà al mercat.

2. Todos los ciudadanos que lo deseen tienen DERECHO A SER EDUCADOS en lengua castellana, sea cual fuere su lengua materna. Las lenguas cooficiales autonómicas deben figurar en los planes de estudio de sus respectivas comunidades en diversos grados de oferta, pero nunca como lengua vehicular exclusiva. En cualquier caso, siempre debe quedar garantizado a todos los alumnos el conocimiento final de la lengua común.

Totalment d'acord, que aixequin la mà tots els catalans que no sàpiguen castellà... ningú? m'ho imaginava.

A Catalunya es garanteix el coneixement del castellà a tots els nens escolaritzats, és més, degut a la influencia massiva dels mitjans de comunicació castellanoparlants ens trobem en la situació de que gran part del jovent domina molt més la llengua castellana que la catalana.

3. En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano español tiene derecho a ser ATENDIDO INSTITUCIONALMENTE EN LAS DOS LENGUAS OFICIALES. Lo cual implica que en los centros oficiales habrá siempre personal capacitado para ello, no que todo funcionario deba tener tal capacitación. En locales y negocios públicos no oficiales, la relación con la clientela en una o ambas lenguas será discrecional.

Un altre cop d'acord, el més normal es que t'atenguin en la llengua que et vingui millor. A Catalunya, sempre que ho sol·licitis, et proporcionaran els impresos oficials i la documentació que et calgui en llengua castellana.

4. LA ROTULACIÓN DE LOS EDIFICIOS OFICIALES Y DE LAS VÍAS PÚBLICAS, las comunicaciones administrativas, la información a la ciudadanía, etc... en dichas comunidades (o en sus zonas calificadas de bilingües) es recomendable que sean bilingües pero en todo caso nunca podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica.

Si parlem de comunicacions administratives i informació a la ciutadania el més normal es que la informació estigui disponible en els dos idiomes, evidentment. En el cas de la rotulació de la via pública ho veig un tonteria, aquests rètols van acompanyats de símbols prou entenedors. Encara que vagi a França i no sàpiga que vol dir cedez le passage sé que un triangle blanc invertit amb la vora vermella m'obliga a cedir el pas. Igualment, qualsevol persona amb dos dits de front pot entendre que Carrer vol dir Calle.

5. LOS REPRESENTANTES POLÍTICOS, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características. En los parlamentos autonómicos bilingües podrán emplear indistintamente, como es natural, cualquiera de las dos lenguas oficiales.

Bé, un cop més demanen una cosa ja es fa actualment. Al Parlament de Catalunya es parla en català i al Congreso de los Diputados en castellà.

Com podeu veure, el manifest no diu coses exageradament estrambòtiques... per ami, el més greu, es troba en el preàmbul.

4. Ciertamente, el artículo tercero, apartado 3, de la Constitución establece que «las distintas modalidades lingüísticas de España son un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección». [...] Cumplido sobradamente hoy tal objetivo, sería un fraude constitucional y una auténtica felonía utilizar tal artículo para justificar la discriminación, marginación o minusvaloración de los ciudadanos monolingües en castellano en alguna de las formas antes indicadas.

El auténtico fraude i felonia és utilitzar la demagògia barata per fer creure a la gent d'arreu d'Espanya que a Catalunya es discrimina el castellà i que no complim amb els diversos punts del famós manifest quan l'única llengua marginada a Catalunya és, desafortunadament, el català.

Vivim en una societat globalitzada i és inevitable que les llengües grans es mengin a les petites. Si no establim mesures reguladores aquesta llei de la selva lingüística farà que el castellà es mengi al català, i que l'anglès s'ho mengi tot plegat, i ningú ho vol això, ni tan sols els castellanoparlants.

En resum el manifest en sí no és tan dolent, pro l'ús que se li està donant com a arma en contra de Catalunya SÍ.

Primer de tot situem-nos:

histeria.

(Del fr. hystérie, y este del gr. ὑστέρα, matriz, víscera de la pelvis).

2. f. Estado pasajero de excitación nerviosa producido a consecuencia de una situación anómala.

~ colectiva.

1. f. Comportamiento irracional de un grupo o multitud producto de una excitación.

El grupo o multitud som tots nosaltres (alguns una mica més aborregats que d'altres).
La excitación la posa en Piqueras cada nit a Telecinco.
I el comportamiento irracional ve descrit a continuació:

Ja deveu suposar a que em refereixo, tots haureu vist les escenes surrealistes a les benzineres i supermercats, cues, neguit, gent colant-se, esbroncades i la gent acaparant de tot perquè "s'acabarà".


El que s'acabarà? la nocilla? la benzina? el món? No ho veieu que no s'acabarà pas? estem a Barcelona i que jo sàpiga no atravessem en cap situació de conflicte armat que ens hagi de fer patir pel subministrament!

Si falta menjar a les estanteries dels supermercats no es perquè no hi arribi sinó perquè la gent n'està comprant molt més del que compraria normalment. Bé, d'acord que estan bloquejant l'arribada de camions, pro ja us dic jo que no passarem gana, i la situació seria molt més normal si ens comportéssim racionalment.

Sento el to de l'entrada pro es que tot aquest tema de la vaga de transportistes m'encén molt, m'encén que uns senyors camuflin un xantatge en tota regla amb un suposat "dret" de vaga, i que aquest "dret" afecti directament al meu dret a desplaçar-me en cotxe, posar benzina o anar al supermercat a comprar-me un xupa xups sense haver de fer mitja hora de cua darrere d'un ramat de iaies amb els carros plens de iogurts, macarrons i 20 cartrons de llet cada una.

Així que rucs nosaltres, rucs ells, rucs els polítics per deixar que s'arribi a aquesta situació... i per cert, ja podem anar protestant tots plegats que el preu de la benzina no baixarà pas.

Imagineu-vos que us donen a triar entre tallar-vos una mà o tallar-vos només un dit. Evidentment tothom que no fos masoquista triaria (si no hi hagués més remei) perdre un dit abans que perdre una mà sencera.

Doncs bé, jo ara mateix em trobo en aquesta situació. Diumenge 9 de març he de triar entre una cosa dolenta (perdre un dit) o una de MOLT dolenta (la mà sencera) i en soc conscient, i ho assumeixo, pro no entenc aquelles persones que em volen fer creure que perdre un dit és bo. I m'ho estan dient persones que també s'hi juguen els seus respectius dits...

Bo seria no haver de triar, bo seria estar allunyats d'aquesta enganyifa i poder prendre les nostres decisions, poder triar entre diverses opcions i que totes fossin bones per a nosaltres, bo seria haver de triar entre la Natalie Portman i l'Scarlett Johansson i que ens treies fum el cap de tant pensar per a poder decidir-nos!

PD: també està la opció de no triar, aquesta és més fotuda, perquè ens tallaran el dit o la mà i a sobre no podrem rondinar! amb els que ens agrada rondinar!!

Foto feta per timtak

Tanto su padre como su abuelo fueron almirantes en la armada estadounidense, y al igual que ellos se graduó y se incorporó a la unidad de ataque ligero de la Armada de los Estados Unidos.

Participó como piloto en la Guerra del Vietnam y su avión fue derribado en Hanói, debido al impacto se rompió las dos piernas y un brazo, fue capturado por las tropas enemigas, torturado y encarcelado.

Después de cinco años de torturas y suplicios fue finalmente liberado y mandado de vuelta a los Estados Unidos...

Podría parecer el argumento de la nueva película de John Rambo pero no es así, es la historia de John Mc Cain, veterano de guerra y el candidato Republicano que más suena para la Presidencia de los Estados Unidos.

Últimamente no paramos de ver en las noticias reportajes e informaciones sobre Obama y sobre Clinton, y a vísperas del "supermartes" parece que en la votación de mañana se va a decidir quien va a ser el nuevo presidente (o presidenta).

Pero no hay nada más alejado de la verdad. Lo cierto es que mañana solamente sabremos los candidatos de cada partido. Los ciudadanos deben registrarse como "simpatizantes" de uno u otro partido y elegir el candidato que quieren que les represente.

A estas alturas casi todas las miradas se centran en la lucha por la candidatura demócrata Clinton/Obama, pero también hay primarias en el partido Republicano, aunque parece bastante claro que la victoria va a ser para Mc Cain.

Mc Cain volvió del Vietnam gravemente herido, andaba con muletas porque no podía doblar las rodillas, debido a las reiteradas torturas su movilidad había quedado bastante reducida. Se convirtió en todo un héroe de guerra, y su historia apareció en todos los medios de comunicación. Después de una dura recuperación consiguió recuperar la movilidad necesaria para recuperar su licencia de piloto y volver a la armada.

A partir de ahí empieza su carrera política. En 1987 es elegido Senador por Arizona, y más adelante seria reelegido en el 92, 98 y 2004.

El año 2000 se presentó como candidato por el partido Republicano a la Casa Blanca, pero perdió ante George W. Bush en una campaña llena de rumores que lo perjudicaron y que le hicieron perder en la carrera por la Presidencia.

Seguidamente siguió trabajando por el Partido Republicano, apoyando la Guerra de Iraq, pero también proponiendo una famosa enmienda en contra de las torturas a los prisioneros (hay que recordar que él mismo había sido victima de torturas) y oponiéndose a la política sobre los impuestos de la Administración Bush.

Y así, finalmente, llegamos al 2008, año en el que se presenta como claro candidato a la Presidencia por parte del partido Republicano.

Si vale... ésa es su historia, pero ¿de que pie calza? Pues a primera vista puede parecer que un ex-combatiente puede resultar un candidato un poco heavy, anclado muy a la derecha. Pero la verdad es que Mc Cain es un candidato Republicano poco convencional, muy conservador en algunos aspectos, pero en otros se aparta de la línea ideológica de su partido (lo que en la jerga estadounidense llaman un Maverick) adoptando posiciones más liberales en temas como los derechos de los homosexuales e inmigrantes, la limitación de fondos en la financiación de las campañas e incluso en temas medioambientales.

Por otra parte uno de sus defensores es el Gobernador de California, Schwarzenegger, así que quizás nos podemos encontrar ante un lobo con piel de "cordero"... ¡ojalá no nos toque comprobarlo!

Así que todo está por ver. Seguimos en manos de los americanos, pero al menos un poco más informados. Ya se que algunos sostienen que no habría que darle tanta importancia a temas "de fuera" pero os guste o no, las decisiones de quien preside la Casa Blanca acaban afectándonos a todos.

Fuentes: diversas entradas de la Wikipedia.

¡Ea! Magdalena Álvarez, la ministra del momento (de fomento), estrena nuevo blog (humorístico), para contarnos sus aventuras y desventuras a lo largo y ancho de las tierras españolas.

De momento solo tiene una entrada y es muy divertida, ¿seguirán actualizando? Esperemos que si, porque Magdalena Álvarez es uno de los personajes de la política actual que más me fascina (me divierte).

Y es que tendremos que tomarnos lo de Maleni con humor ¿no? A este paso llegará antes el 2014 que el Ave a Barcelona, y para entonces ya no nos lo pagarán... pero bueno, tampoco se yo si nos conviene tener un ave para que luego llegue con retraso, ¡para eso ya tenemos los cercanias!

Total, que se augura un 2008 de lo más "cañero" para la ministra... ¿que nos deparará el futuro? ¿ un derrumbe de la Sagrada Familia? ¿más socabones? ¿túneles inundados? ¿huelga de los conductores de AVE? ¿ataques de los monstruos de las cavernas?

¡Paciencia amigos!todo llegará... (menos el AVE, claro)

Últimamente es raro el día en que las noticias no empiecen hablando de retrasos y socabrones, y no, no hablan de embarazos no deseados, ¡sino de las obras del AVE en Barcelona!

Seguro que muchos de vosotros que llamareis pesimista, pero os animo a todos a visitar la Sagrada Familia antes de que la trasladen a su nuevo emplazamiento subterráneo, en el vestíbulo de la Linea 2 del metro, que permitirá verla desde el mismo AVE, pero que le quitará mucho aliciente a subir a las torres, ya sabéis, bajo tierra las vistas no serán muy buenas.

Por mi parte nada más, os dejo con éste simpático jeroglífico.


Sagrada familia por mgrenner57
ave por sheriffmitchell
queso con socabrones por phil h

Avui continuaré amb la historia del teleco begut, que tenia un munt de coses a explicar-me...

Tot connectant-ho amb les seves teories sobre el canvi climàtic em va començar a explicar la següent història que li havia explicat un amic madrileny seu, i totalment verídica segons ell:

“M’han dit que el Manzanares s’està assecant, i que la Esperanza Aguirre vol ruixar amb uns avions els núvols de Madrid amb un compost químic, crec que cristal·litzat, per fer ploure més. Pro clar, hi ha el risc que plogui massa i que Madrid s’inundi, per això han de construir una presa per controlar el riu... ”

Tot això acompanyat d’aquell posat seriós que tenen els borratxos quan et volen convèncer de que no ho estan.

A mi la imatge de la patrulla àguila ruixant els núvols madrilenys per crear un segon diluvi universal m’atrau bastant, sobretot quan penso en les aigües torrencials baixant sierra avall i amenaçant en destruir la Moncloa, mentres el Gallardón es posa catxondo pensant en les obres de reconstrucció... i a l’últim moment... patapammm! Les aigües s’estanquen en la presa construïda pels subordinats Aguirrerils i el riu comença a fluir pausadament a través de la capital del regne...

Jo crec que el borratxo hauria de posar-se en contacte amb en Pter Jackson, que d’aquí en traiem una peli!

Foto by jvelazquez

Podría parecer un título alarmista, pero es lo que he aprendido viendo éste documental de Telemadrid.

Son unos 45 minutos en los que los señores reporteros de Telemadrid explican cómo en Cataluña se discrimina a los castellano parlantes, convirtiéndolos en ciudadanos de segunda.



En primera instancia los intrépidos reporteros intentan matricular a un niño en una escuela para que se le dé una educación exclusivamente en castellano. Entonces, con una cámara oculta graban unas declaraciones espeluznantes de varios maestros… “la escuela pública en Cataluña es en catalán” (declaraciones que podrían haber obtenido preguntando en cualquier centro cámara en mano)

Luego pasan a criticar el concepto de “paisos catalans”, que se ve que les da mucha rabia (todo y que en el reportaje solamente se ve el término usado para describir los territorios donde se habla catalán), y ponen como ejemplo el servicio meteorológico de TV3, que sólo da el tiempo dels Paisos Catalans y de europa… ¡que desfachatez! ¡Con la de gente que mira TV3 en cuenca!

El tercer punto que destacan es el tema de la rotulación en catalán. La Generalitat da subvenciones a los locales que usan el catalán en sus carteles y sanciona a los que no disponen de letreros al menos en catalán (como dicta la ley en Cataluña) pues bien, parece que el cumplimento de la ley también molesta a los reporteros, y en un punto del reportaje se compara a los catalanes con la mafia italiana, que se denuncian unos a otros por motivos de identidad.

Finalmente hay que destacar a los protagonistas del famoso documental:

Por un lado están Albert Boadella, Arcadi Espada (ambos de Ciutadans de Catalunya) y Francisco Caja, un filósofo con una teorías bastante curiosas… los catalanes que leáis esto los conoceréis a los tres de sobras, y los que no, investigad y poco en el google y veréis de qué pie calzan. Además de los anteriormente nombrados también se le da bastante protagonismo a Carmelo González, un canario que lleva desde 1981 viviendo en Cataluña, y que quiere escolarizar a si hija en castellano.

Por otro lado, los “malos” del documental son Joel Joan, Rosa Regàs, Miquel Calçada, y David Vila el portavoz de la plataforma per la llengua.

Hay que destacar que se les da mucho más protagonismo a los que hablan en contra de los catalanes y el catalán que a los que lo defienden.

Como conclusión y para todos los que no habeis vivido nunca en catalunya:

• Se puede vivir perfectamente en catalunya sin saber el catalán, no mordemos ni repatriamos a nadie.
• La lengua de uso mayoritario en las calles es el castellano, y los jóvenes dominan mucho más el castellano que el catalán.
• A pesar de la ley vigente ésta mañana he visto en mi calle más rótulos en castellano que en catalán, y no he puesto ninguna denuncia.
  
• La educación primaria (al menos la que recibí yo) es en catalán, pero en muchos casos se dan asignaturas en castellano por ser la lengua materna del profesor, y eso no supone ningún problema.
• Ofrecer una educación en castellano supondría dividir a los niños en casellanos y catalanes desde su infancia, además, los que no aprendan el catalàn, tendrian que hacerlo más adelantes, por esr uno de los idiomas oficiales de la tierra donde viven.

Finalmente comentar que el reportaje es un claro ejemplo de mal periodismo, tendencioso y malintencionado.

Bé senyors i senyores, ja es veia a venir fa temps que la llei antitabac seria un cachondeo i, poc a poc, ens han ant donant la raó als més escèptics davant la famosa normativa.

Llegeixo a la web de El Mundo que ara resulta que a la comunitat de Madrid han plantejat un decret per “ajustar” la llei del ministeri de sanitat, per tal de que els fumadors no es sentin “perseguits coaccionats o discriminats”.

Bàsicament el que diu aquest petit “ajust” de la llei, es que es podrà fumar a les cafeteries de les oficines, a les terrasses, a les bodes i altres "actes commemoratius” i (ara ve la part bona) que no caldrà fer obres als bars per separar la zona de fumadors i no fumadors, només caldrà un separador… hem passat de la “necesidad de barreras físicas infranqueables” a un trist “bastará con un biombo.”

Totes aquestes modificacions es justifiquen amb l’argument, entre d’altres, de que “el tabaquismo, al contrario que el alcoholismo, jamás ha planteado problemas de orden público o social"... tot i que això es discutible, perquè si jo vaig a un restaurant, pago 20€ per dinar i m’asseuen al costat d’un biombo amb un tio fumant puros a l’altre costat... bé, llavors tindríem un “problema de orden público” degut al tabaquisme.

De fet, en general, trobo bastant malament que una comunitat autònoma pugui crear un decret que serveixi per passar-se (subtilment) pel forro una llei estatal. Evidentment la versió oficial és que els ajustos respecten la llei de l’Executiu central, pro al meu parer sembla prou evident que no.

I jo des de la meva ignorància em pregunto: això ho poden fer totes les comunitats i amb qualsevol llei? Aquesta decisió de la senyoreta Aguirre crearà un precedent de cara a la modificació d’altres lleis? Reflexionem-hi.

Bé, avui parlarem de la campanya electoral que ja toca.

Ja fa temps que vam veure a tots els mitjans de comunicació el cartell electoral els Ciutadans de Catalunya amb el seu candidat completament nu en teoria perque no te "res a amagar".

Fa unes setmanes em vaig quedar parat amb lo forts que van els joves d'ICV amb la seva campanya electoral... uns preservatius amb l'eslògan "folla't a la dreta" quin escàndol! quin rebombori! evidentment els altres partits van posar el crit al cel i la campanya es va haver de retirar, tot i que jo crec que era una gran idea, l'eslògan era bo, i van cridar ser el centré d'atenció dels mitjans de comunicació que és el que es buscava...

Dissabte a la nit, per altra banda estava jo creuant el carrer Balmes quan em vaig trobar amb un smart amb unes enganxines a la porta que deien "volem lligar amb tu". Carai! això m'interessa! - vaig pensar - pro les meves il·lusions van quedar fetes pols en quan vaig veure del que es tractava... no era pas un grup de mosses joves en busca de nois disponibles no, es tractava de l'Artur Mas que volia lligar amb mi!! "et deixes?" - em deia.

No es pot jugar així amb les il·lusions de la gent! aquests de lse JNC se les saben totes, i es que a les campanyes elecotrals tot s'hi val per cridar l'atenció.

Aquestes tres campanyes publiticaries tan radicals orientades a un contingut sexual (perquè, desenganyem-nos, qui et diu tan directament que vol lligar amb tu només ho diu amb una intenció) en fan pensar que potser en aquesta campanya s'ha creuat algun tipus de límit que permetrà als publicistes ser més directes i agressius en un futur proper.

Fins ara, la política era una cosa seriosa amb tot un seguit de normes (cartells electorals amb la cara del candidat, preferiblement tallant-li la part de dal si te calva) més o menys estàndards, una cosa bastant seriosa i formal.

També està clar que les campanyes de les que estic parlant son les que han ideat les joventuts dels partits, pro bé, les joventuts son la base i algun dia arribaràn a la cúpula del partit i potser llavors serà quan tothom es tregui la màscara, i es deixi clar que la campanya electoral és un concurs de popularitat on tot s'hi val per sumar vots, i potser llavors els politics aniran a TNT (com al gag de Polònia de la setmana passada) i es fotran els plats pel cap i arribaràn a les mans... perquè senyors, això no ha fet més que començar... encara queda la recta final de la campanya!

Ok... so I live in a weird country... If you've never been here then you won't understand me, but if you live in catalunya you'll just think politicians are completely nuts!

Let me explain... I'm talking obviusly about the Estatut... so first of all let me introduce you our friend:

Once upon a time, (in 1932) in a place called Catalunya, they had a really nice Estatut, and they loved him. But, you know, they had a Civil war in Catalunya, and the guys who won it didn't like democratic things so they decided to kill the poor Estatut... fortunately, when democracy came back to Spain (and Catalonia), catalans gave birth (somehow) to a brand new Estatut:

It was born in 1979, and he was a nice guy, he defined the catalan institutions, their competences, their relationships with Spain, and also the financing for the catalan goverment, the Generalitat.

Everyone was fine with our friend Estatut, till the summer of 2005, when the catalan government decided he was old and crappy, and that he needed some plastic surrgery to make him look better... but you know, when you try to fix something that already works is when the problems begin...

So when all the politicians decided to change him, they wrote a new model of Estatut, according to our ages, more fashionable, you know. And they introduced the "new" Estatut to the daddy, the spanish government.

And daddy didnt like him... he said "it was fine if you wanted a new style for he estatut, but that now he was too modern..." so daddy started taking away from the Estatut everything that he didnt like.

Finally the poor estatut was all messed up... thay tried to do him a lifting, change his clothes, his haircut, and then they tried to undo that, to replace what he was wearing over and over again, and he had an identity crisis, he wasnt who he was supposed to be anymore! (They had to bring him to the psychologist) But daddy said that THEN it was fine, so catalan people had to say whether they liked the new estatut, or prefered the 1979 one...

But after a year watching politicians fight, trying to fix the poor Estatut, catalan people didnt care anymore, they were sick about him, so decided not to vote... and only half of the catalans voted... (actually 49'41%) and they voted for the new Estatut, though.

THE END

And what do I wanna tell you with this story? Well, I'ts clear... after talking about the freakin' Estatut EVERY DAY during a year, now that we can decide if we want it or not, now we don't go voting!! thats really sad... I guess people like talking about politics, but not being part of them! Anyway, I guess that's normal in catalonia, because like I said... Catalonia is different!