Demà és el dia del llibre, i crec que no hi ha millor manera de celebrar-ho que amb un conte, evidentment al més pur Azriel's sytle.

Vet aquí una vegada una contrada en la que un dia a l'any tothom es regalava llibres els uns als altres. Es gastaven molts i molts diners en llibres molt gruixuts, enquadernacions cares, i evidentment comprant totes les últimes novetats editorials.

En aquesta regió tothom n'estava molt orgullós de la seva tradició, som una nació molt culta - deien - gastem molts diners i comprem molts llibres. I desafortunadament, només la segona part de la frase era veritat.

Era ben cert que compraven molts llibres, pro tan cert com que la majoria no els llegien. Els llibres passaven a ocupar un lloc privilegiat i ben visible a les seves estanteries (com més llibres tens guardats més intel·ligent ets, tothom ho sap), pro aviat queien en l'oblit i passaven a complir el destí final de la majoria de llibres, acumular pols.

Com que la gent no llegia les seves obres els escriptors van anar desmotivant-se i van anar deixant de publicar, les noves generacions no estaven acostumades a llegir (i menys a escriure) i els editors, per tal de mantenir la tradició anual (i seguir fent calers) van decidir editar llibres en blanc, això si, amb títols ben macos i enquadernacions ben luxoses.

Tot plegat va ser bastant profitós per la indústria, fer llibres en blanc era molt més barat, i els habitants de la contrada tenien la consciència molt més tranquil·la sabent que no havien d'inventar cap excusa per no agafar mai un llibre, total, estaven en blanc.

Foto per dreyboblue