El passat 14 d'octubre va ser el dia zombie al Festival de Stiges, amb una marató que es va allargar fins a altes hores del matí, espectadors humans i zombies de la zombie walk ens vam ajuntar al retiro per veure els curts Le blanc c'est le meilleur i Cabine of the Dead, els llargmetratges Exit Humanity, DeadHeads i World of the Dead: The Zombie Diaries i per rematar la nit alguns capítols de l'anime de temàtica zombie HighsSchool of the Dead.

Exit Humanity es el diario de Edward Young, un soldado que intenta sobrevivir a una invasión zombi durante la guerra civil americana.

Se trata de una película de zombies totalmente innovadora en muchos aspectos, para empezar se situa en la geurra civil americana (1861 - 1865), la narración transcurre en su mayor parte en forma de voz en off que leer el diario de Edward Young, la narración está dividida en los capítulos del libro y alguna escenas están realizadas en forma de dibujos, todo ello acompañado de una estética general muy interesante.

Pero ahora viene lo malo, y es que detrás de todo ésto no hay una buena historia que respalde a todos éstos recursos. La narración resulta lenta, a veces aburrida, y los zombies son tan lentos y bobos (y solitarios) que no llegan a representar nunca una gran amenaza. Con una mejor trama y un poco más de acción hubiera resultado una gran película, pero de momento se queda en un experimento interesante con resultados mediocres.



DeadHeads es una road movie en toda regla. Mike y Brentt se dirigen a buscar a Ellie la amada de Mike, para que pueda pedirle matrimonio. ¿La peculiaridad? que todo ésto sucede durante una invasión zombie, y que Mike y Brentt se han convertido en muertos vivientes aunque no han perdido del todo la cabeza como sus compañeros no-muertos.

Pese a no ser una idea revolucionaria (ya se han hecho otras comedias zombi como Wasting Away), DeadHeads es una muy buena comédia que hará las delicias de los más frikis. Conspiraciones, referencias a la cultura pop, historia romanticona y unos protagonistas bastante carismáticos os harán pasar un buen rato, ¡muy recomendable!



World of the Dead: The Zombie Diaries (Zombie Diaries 2) es la continuación de The Zombie Diaries (que no he visto pero que no hace falta para entender la segunda parte) y nos cuenta cámara en mano cómo un grupo de soldados británicos intenta llegar a la zona de evacuación para sobrevivir a un apocalipsis zombi.

El principal problema de ésta película es que para tratarse de un falsumental cámara en mano los movimientos de cámara son muy poco creíbles, así que nunca llegas a meterte de lleno en la película. La trama no deja de ser un refrito de 28 Days Later con toques de I Spit on Your Grave (que no venían a cuento en ésta película y que molestaron a parte del público) y con un giro argumental al final bastante previsible... os la podéis ahorrar.



La verdad es que solamente pudimos ver dos capítulos de Highschool of the Dead porque empezaron a proyectarlos a las 8:00am pero tiene muy buena pinta. Explica la historia de unso chavales que se quedan atrapados en su instituto durante una invasión zombie.

La estética y los efectos están muy bien logrados y si le perdona el abuso de primeros planos de bragas y escotes (si, ya sabéis como son los japoneses) la historia es bastante entretenida... ¡me he propuesto buscar los capítulos y terminar de verla!

El passat diumenge vam assistir a la Japan Madness night, a l'Auditori, on vam poder veure el curt Brutal Relax (molt recomanable) i on en Yoshihiro Nishimura ens va presentar els seus dos films, Helldriver i Mutant Girls Squad que es projectaven conjuntament amb Alien vs. Ninja.


Com podeu veure el Sr. Nishimura és tot un showman, i davant la sorpresa de tots, es va treure el tratge que duia per quedar-se amb uns bolquers i mostrar-nos el seu amic bebé zombie, que l'ha acompanyat a totes les seves presentacions de Sitges.

Després del curt i les presentacions la nit va començar amb el film de zombies Helldriver, un film ambientat en un futur postapocaliptic, on el japó ha quedat dividit en dues zones, la dels humans i la dels zombies. La Kika, una noia convertida en mig androide després d'un accident, haurà d'endinsar-se al cor del territori zombie per a derrotar a la Reina.

Dintre de l'univers delirant de les produccions gore japoneses, Helldriver és un bon titol, amb efectes especials delirants, combats impossibles i escenes èpiques a ritme de j-pop, és a dir, tot el que es pot esperar d'un títol d'aquest gènere.

A més a més en Nishimura ha intentat fer una crítica al govern japonès, sobretot dintre del primer acte (la pel·lícula consta de tres actes) cosa molt respectable, pro que potser no encaixa gaire dintre del tipus de film i que fa que s'allargui una mica massa. Tot i això, si us agraden les pelis japoneses esbojarrades no us la podeu perdre.


La Rin es una joveneta que pateix bullying a la seva escola. Desesperada i a punt de suicidar-se, descobreix el dia del seu setzè aniversari que és una mutant, una cosa no gaire ben vista entre els humans, disposats a exterminar-la.

Aquest és l'argument de Mutant Girls Squad, un deliri dirigit per tres dels directors més importants dintre de l'onada de gore japonès actual. I només a ells podia venir-los la idea d'uns pits/katana o d'una motoserra anal.

No deixa de ser un altre fil més dins del génere, i com la majoria d'ells surrealista i entretingut, si us agraden aquestes pelis es tracta d'una aposta segura!

Alien vs Ninja pot presumir de tenir un títol que no enganya, i que ofereix bàsicament el que promet. Uns ninjes de dos clans rivals han d'unir forces per lluitar contra uns extraterrestres provinents d'un meteorit que acaba de caure prop del seu poble.

De les tres amb diferència va ser la peli més fluixeta de la nit, bàsicament perque l'argument no dona per massa i perque és massa evident que els alienígenes son homes disfressats amb unes malles apretades. Bàsicament un capítol llard de Power Rangers amb efectes gore.

El passat dissabte dia 9 vam assistir a la marató Zombi al Retiro, on es projectaven els curts Déjate morder, Dance with the devil (La terrible malediction) i Alice Jacobs is Dead, seguits dels llargmetratges The Dead, Damned By Dawn i Evil in the Time of Heroes (To Kako Stin epohi Ton Iroon).

Després de les degudes presentacions i un animat speech d'en Joan Bentalle, director de Déjate morder, vam poder veure els curts, i com a sorpresa final, es van projectar tres capítols de la series Zombis, del Terrat, protagonitzada pel famós Berto Romero.

Després de veure Zombis vam gaudir d'un monóleg a cárrec d'en Berto Z, la versió Zombi de Berto Romero, carregat d'humor i acudits sobre humans.

El primer film projectat va ser The Dead, que ens explica la historia d'un tinent nord americà atrapat a una Àfrica envaïda per zombies. Per sobreviure haurà d'aliar-se amb un sargent local.

Tot i que la premisa inicial recordarà a més d'un la trama de Resident Evil 5 està molt equivocat. En realitat es tracta d'un film de zombies a l'antiga, rodat a uns escenaris privilegiats. Desafortunadament la bellesa estètica del film no va ser prou per entretenir al públic del Retiro, que va acavar avorrint-se amb una trama excessivament lenta i minuts i minuts de gent caminant pel desert sense cap tipus de diàleg.

Personalment crec que no es una mala pel·lícula, simplement que no va dirigida al tipus de públic que va a una marató zombie, que buscava alguna cosa amb una mica més d'acció a les 2:30 de la matinada.


El segon film projectat va ser Damned by Dawn. Més que una historia de Zombies la pel·lícula ens explica una historia de Banshees, un ésser mitológic que anuncia a una familia la mort d'un dels seus membres.

Es tracta d'una producció amb un pressupost modest que no encaixava gaire a una marato zombie, vist que comptava amb múltiples fantasmes i esperits, pro tan sols un parell de morts vivents. La veritat és que Damned by Dawn es queda curta. Es queda curta en quant a por, perque no va més enllà d'un parell d'ensurts previsibles, i també es queda curta en quant a sang i fetge. I la veritat es que no supleix cap de les dues coses amb la trama, que és més aviat justeta.


La nit la va tancar Evil in the time of heroes, una comedia zombie grega d'alló més especial, que va saltant entre la grécia antiga i la moderna, relatant-nos la lluita d'un grup d'herois (al passat) i un grup de perdedors (al present), combatent contra el mal que ha despertat una gran horda zombie.

L'argument d'Evil in the time of heroes és bastant surrealista, i si intentes analitzar-lo tampoc té gaire sentit, pro sincerament això no és el que acostuma a buscar el public zombie. El públic zombie busca riure, busca sang i fetge, moments épics i morts espectaculars, i precisament res d'això falta a la pel·lícula, que definitivament va ser la gran triomfadora de la nit, al menys per als espectadors.

Aquesta és la segona part de la entrada sobre la Marató del Retiro, dintre del festival de Sitges 2009. Podeu veure la primera part aquí. Avui parlaré de les dues últimes pel·lícules de la marató formada per Grace + Metropia + Cargo + Dead Snow + The Loved Ones.

Dissabte a la nit vam gaudir d'una sessió maratoniana de curt i llartmegratges a l'Auditori, la programació va ser la següent: Dos manos zurdas y un racimo de ojos manchados de gris + Old Number Seven + The Boy Who Wouldn't Kill + Lesbos Invaders From Outerspace + Lesbian Vampire Killers + Doghouse

Hoy os dejo un corto en el que participó (como extra) un amigo mio y que se presenta al DiBa. Es un festival de cine digital, y ellos concretamente participan en el DiBa Express, una categoria en la cual se debe realizar un corto en 72 horas, alrededor de una palabra clave. Éste año era cambiar.

Aqui os dejo un corto que además me ha encantado. Escrito y dirigido por Spencer Susser nos cuenta la historia de Jimbo, un niño en un mundo devastado por una plaga zombi al cual solamente le importa llegar al corazón de Sarah Jane.

El jueves compartí una nota en la que Berto nos recomendaba esta miniserie del canal británico E4, pero soy consciente de que no todos seguis ese feed, así que le dedico una entrada porque vale la pena.

Ayer por la noche pudimos asistir al pase de Poultrygeist en el Casino Prado, donde además se entregó el permio Máquina del temps a Lloyd Kaufman, director de la película y cofundador de la productoria independiente Troma, que vino a recogerlo en persona.

Siempre he sido un gran seguidor de las películas de zombies, desde los zombis torpones y lentos de La Noche de los muertos viventes del gran George A. Romero hasta los zombis atletistas de 28 dias después (¡no son zombies, son infectados!) La cuestión es que esos seres decrépitos ansiosos por absorver sesos ajenos despiertan mi simpatia.