Agenda - Maratón de Lost en FNAC

8:49 a. m.

( 6 ) Comments

Me he dado cuenta que al cabo de año realizo un montón de actividades y voy a muchos eventos que quizás podrian interesar a alguien, así que a partir de ahora voy a intentar anunciarlos en el blog, por si alguien se anima.

Ayer mismo descubrí que en el FNAC están organizando maratones de las series mas relevantes de los últimos años, Lost, Sexo en Nueva York, Los Soprano, Prison Break y el Internado. 

El maratón de Lost tendrá lugar simultáneamente en todos los FNAC de españa, será el Miércoles 1 de Octubre de 10:00 a 19:00h y además de ser de por si una experiencia muy interesante es también a su vez un concurso, ¡ya que el "ganador" tendrá un viaje a Hawaii!

Pero ganar el viaje no es tan facil... primero hay que inscribirse y ver las 9 horas de serie, luego contestar a un test con preguntas sobre Lost y finalmente, si no hay ganador, ganar una ronda de preguntas orales, hasta que solo quede un concursante, que pasará a la final nacional.

Para ganar la final nacional habrá que escribir una redacción (como en el cole) narrando el capítulo de Lost que nunca se rodó y que te hubiera gustado ver (en el que, según mi opinión, Locke debería hacer explotar alguna cosa).

Después de todo eso el ganador tendrá un viaje a Hawaii, no se si para ver las localizaciones de la serie, el Sunset on the beach o simplemente tomar el sol... yo creo que intentarlo no estaria mal ¿no? No os preocupéis, si gano me comprometo a escribir un post desde Hawaii.

Restaurants sense nens

7:27 p. m.

( 4 ) Comments

No se s serà el cas dels meus lectors pro a mi m'agrada menjar fora, m'agrada menjar bé i anar a restaurants, com alguns ja sabreu vaig estar col·laborant amb la gent de salir.com una temporada fins i tot.

Quan va entrar en vigor la llei anti tabac va ser una noticia genial, respecto als fumadors, pro el seu fum no em respecta a mi, i si estic pagant per menjar que menys que menjar a gust, es a dir sense un tio fumant un puro a dos metres del meu plat.

Últimament m'he donat compte d'una altra carència als restaurants, aixi que des d'aquest humil bloc i amb el meu afany de fer del mon un lloc millor proposo que els restaurants tinguin zona per nens petits.

Soc conscient de que tothom dirà que els seus fills son molt civilitzats i que mai es comportarien com a petits salvatges a un restaurant... bé, això no va per tu, va pels nens dels altres (sempre son els altres).

Pro qui no s'hi ha trobat? Portes a la teva xicota a un restaurant per un sopar romàntic i et trobes que a la taula del costat tens a dues parelles amb dos nens petits barallant-se i un bebé saltant de la trona, plorant, cridant i donant pel sac.

Aixi que ja que hi han fet zones de fumadors als restaurants, per qué no fer-ne una de nens petits? estic segur que a la gent amb nens no els molesta tenir a altres nens a prop i així de pas la resta podem estar més relaxats.

Potser ja existeix algun restaurant on ho facin, mai se sap! algú en coneix algun? Sense fum i sense nens! aahh quin somni!

dibujo por Addrox

Apocalipsis financiero

12:08 p. m.

( 2 ) Comments

Supongo que a estas alturas nadie me discutirá que se acerca el fin del mundo. Podemos esperar a que un agujero negro producido en el LHC engulla nuestro planeta o que entre terremotos, huracanes, tsunamis o volcanes escupiendo bolas de lava incandescentes sobre nuestras cabezas la propia naturaleza se deshaga de nosotros en plan apocaliptico.

Sea como sea los humanos hemos decidido anticiparnos a ello arruinándonos... roban a los bancos, cae el precio del ladrillo, las bolsas se desploman... y ahí se generan mis dudas desde el desconocimiento más absoluto sobre economia.

Yo tenía entendido que cuando alguien pierde dinero, por ejemplo cuando la bolsa cae, es porque alguien lo está ganando. Así que deduzco que cuando los grandes bancos americanos quiebran es porque alguien se está llenando los bolsillos ¿no?

No seré yo el que vaya a defender ahora a las grandes entidades financieras ahora, pero todos sabemos que si quiebra un banco el que pringa no es el banquero, sino el pobre currante que tenia metidos sus ahorros alli dentro. 

Pero tengo una solucion sencilla para éste gran problema. Ahora mismo voy a apagar la luz, nos daremos la vuelta todos y quien se haya embolsado todo el dinero que lo devuelva y haremos ver que no ha pasado nada.

foto de la
NASA

Panellets mortíferos

1:43 p. m.

( 3 ) Comments

Durante el viaje a suiza tuvimos conversaciones de lo más variadas, en una de ellas un amigo mio sostenia que las almendras tienen cianuro.

De ahí rapidamente nuestras mentes perversas pensaron en la posibilidad de convertir los panellets (dulce típico catalán a base de almendras) en una arma potencialmente letal.

fotografia por Fernand0

Pues bueno, preparando la vuelta al cole, he hecho algunos cálculos:

Según la Wikipedia "El cianuro está presente en forma natural en algunos alimentos como las almendras y el cazabe. En ellos se encuentra con el nombre de amigdalina, en concentraciones que oscilan entre los 377 y los 2.500 mg por kg."

Como siempre, cogeremos el caso peor y supondremos que nuestras almendras tienen 2,5 gr de cianuro por kilo.

Según la receta de Jaume Rojo, para hacer 50 panellets necesitamos 400 gr de almendra. Así que haciendo los cálculos necesarios vemos que:

1000g almendra -> 2,5g cianuro
400 g almendra -> 1g cianuro

por lo que 1gr cianuro -> 50 panellets asi que cada panellet tiene 20 mg de cianuro.

Si preguntamos a Yahoo, cual es la dosis letal de cianuro para un ser humano, Yahoo! Answers nos dice que "La dosis letal de cianuro para las personas por término medio es de 50 mg"

Por lo que la respuesta es que 3 panellets = ¡MUERTE! (dulce muerte)

La verdad como os imaginaréis es que no todas las variedades de almendra tienen cianuro, solamente las que son amargas, las que no nos comemos. Tenéis una explicación bien completa en el blog de Tempus Fugit.

Así que... ¡a comer almendras!

Tour Helvetic

3:35 p. m.

( 2 ) Comments

Plagiant una mica la idea de post de la Marina jo també fare un resum fotogràfic (MOLT resumit) del meu viatge a Suissa.

Varem llogar un apartament a Grindelwald (a través d'Interhome, molt recomanable) i des d'allà, amb el cotxe, vam visitar pràcticament tot el país. 

Primer de tot s'havia d'agafar el tren del Jungfraujoch. Des de Grindelwald mateix et puja a l'estació de tren més alta d'europa (3.454 m)

Sphynx Observatory and Jungfrau
A la foto podeu veure el Konkordiaplatz (l'esplanada on comença la glacera) i d'esquerra a dreta el Monch (4.107m) el Jungfrau (4.158m) i l'observatori Sphynx (3.454m)

El segon dia vam agafar el cotxe fins a Berna i Luzerna. No tot podien ser muntanyes, i la veritat es que son dues de les ciutats més maques que varem visitar a Suissa.

El Kapellbrücke y la Wasserturm
El Kapellbrücke, el pont de fusta més antic d'Europa, i la Wasserturm. Junts son un dels símbols de Lucerna.

El tercer dia vam quedar-nos a la zona d'Interlaken. molt a prop d'on teniem la casa es poden visitar les Trümmelbachälle, un espectacle de la natura, i també es pot agafar el telecabina del Pfingstegg i fer una excursió fins a la Oberergletscher.

Grindelwald
Vistes de Gindelwald des del telecabina que puja al Pfingstegg

El dia cinc varem creuar els Alps tot pujat el cotxe dins d'un tren, per apropar-nos a l'altra regió muntanyosa del país, la vall de Zermatt al sud. De tornada, vam parar a Kandergrund, a veure el Blausee.

Matterhorn desde el Kleine Matterhorn
El Matterhorn (Cervino en francés) és una de les muntanyes més conegudes dels Alps, per la seva forma de piràmide, a part de ser una de les més altes (4.478m).

El sisè i penúltim dia vàrem anar a l'última "gran muntanya" de suissa. Vam agafar el telecabina que et porta al Schilthorn (2.790m) on hi ha el restaurant Piz Gloria, escenari de la película d'en James Bond al servei de sa majestat.

Piz Gloria y Jungfrau
L'observatori i el Piz Gloria, amb el Jungfrau al fons.

L'últim dia varem creuar els Alps per dalt, pels passos de muntanya, que son famosos per les seves complicades carreteres i les espectaculars vistes. A través del Sustenpass varem arribar a Locarno i Bellinzona, i per tornar vam passar pel Furkapass i el Grimmselpass.

.Murata
Tant els tres castells de Bellinzona com la seva muralla son patrimoni de la Humanitat.

I després d'un llaaarg viatge de tornada en cotxe, per fi Barcelona!

Si us interessa podeu trobar més fotos al meu Flickr