Su cambio, gracias.

9:00 a. m.

1:36 p. m.
9:00 a. m.

1:11 p. m.
Cuando los sentimientos son tan intensos que la única manera de expresarlos es inmortalizarlos en una pared. (click en la foto para ampliar)11:40 a. m.


12:37 a. m.
¡Ea! Magdalena Álvarez, la ministra del momento (de fomento), estrena nuevo blog (humorístico), para contarnos sus aventuras y desventuras a lo largo y ancho de las tierras españolas.4:04 p. m.
La veritat es que les botigues d’animals s’estan convertint poc a poc en boutiques de moda canina, s’hi poden trobar tot tipus de vestits, complements i xorrades varies, fins i tot dels dissenyadors més prestigiosos. Doncs ara, no contents amb això acabo de descobrir el nou invent de l’any: la perruca per a gats... la “kitty wig”3:21 p. m.

8:46 p. m.
He arribat a la conclusió de que el parlament és poc televisiu. Analitzem punt per punt el que fa que un programa tingui audiència:3:52 p. m.
11:49 a. m.
2:56 p. m.
I dius... bé, és estiu, deixa’m relaxar-me... doncs si, està molt bé relaxar-se, pro on és el sofà? Doncs a davant de la tele... i que fan a la tele a l’estiu? Merda.3:34 p. m.
Bé, sintetitzant una mica vindríem a dir que tothom va calent, i no em refereixo a que tenim calor (que sí, que també la tenim) sinó a la fogositat interior, als instints animals que afloren a la superfície.4:05 p. m.
Hace mucho tiempo que sostengo la teoría de que hombres y mujeres no percibimos igual los colores. Eso no es bueno ni es malo, simplemente significa que mi espectro de colores se limita al arco iris y poco más…7:49 p. m.
10:43 a. m.
Mis zapatos siendo engullidos por la marea en una playa del País Vasco.
Mis bambas de trekking peregrineras... de cuando fui al Camino de Santiago... ya han caminado por él dos veces
Momento de relax en la Ciutadella con algunos amigos... ¡no hay nada mejor que estar tumbado en el césped!
8:45 p. m.
11:27 p. m.
Segur que tots us hi heu trobat alguna vegada. Estàs al metro o a l’autobús, a la teva bola, i de sobte comença a sonar una musiqueta... i dius: no passa res a algú li està sonant el mòbil i porta el papichulo de tono (terme que utilitzo com a genéric per designar qualsevol cançó del gènere) ... passen els segons i la música segueix sonant amb allò que fa “yo soy tu gatita tu gatitaaa” fins que s’acaba la cançó... i llavors torna a començar (amb les consegüents cares de desesperació per part de la resta del passatge)12:10 a. m.
Tot connectant-ho amb les seves teories sobre el canvi climàtic em va començar a explicar la següent història que li havia explicat un amic madrileny seu, i totalment verídica segons ell:11:01 a. m.
Bàsicament es resumia en la frase “si ha d’arribar que arribi”. Segons el col·lega fem el que fem acabarà passant, i per tant no cal matar-s’hi gaire per endarrerir-ho un parell d’anys... igualment, d’aquí a que sigui pro greu nosaltres ja no rondarem per aquí!