Agenda: Halloween 2009 a Les Corts

10:00 a. m.

( 0 ) Comments

Aquest any, des de la Societat Coral l'Espiga de les Corts i conjuntament amb la web KlownsAsesios.com, han organitzat el I Festival de Cinema de Por de Les Corts.

Evidentment serà el dia 31 d'octubre, a partir de les 20:00 al local de l'espiga de les Corts, i la programació constarà de:



Sexykiller (Paco Cabezas, 2008) No queda clar si es una comèdia terrorífica o una pel·lícula de terror humorística, pro pel que sembla combina els dos gèneres de forma prou convincent. Assassinats, humor, sang, i una protagonista de molt bon veure (Macarena Gómez) que farà les delícies del públic masculí.

Alta Tensión (Alexandre Aja, 2003) Totalment imprescindible per a qualsevol fan del cinema de terror. Dues amigues marxen a una casa de camp de vacances, i un misteriós assassí hi entra per matar-les. Va ser la pel·lícula amb la que l'Alexandre Aja es va donar a coneíxer, després dirigiria Las Colinas tienen ojos (2006) i Reflejos (2008)

Payasos Asesinos del Espacio Exterior (Stephen Chiodo, 1988) Aquesta no la coneixia, pro es veu que es tracta d'un film de culte, on uns extraterrestres amb aparença de pallassos terroritzen un petit poble. Tot i tractar-se d'una pel·lícula modesta sembla ser que te bons efectes especials (del 1988)

Jo possiblement hi vagi, i vosaltres?

Mini-serie online: Fear Clinic

10:50 a. m.

( 1 ) Comments

Con un reparto de lujo encabezado por Robert Englund, Fearnet nos trae ésta fantástica serie on-line sobre una clínica de rehabilitación para pacientes con fobias agudas. El director de la clínica, el Dr. Andover, usa la "cámara del terror" una máquina ideada por él mismo, capaz de hacer reales los peores miedos a los que entran en ella.



Cada dia se estrenará un nuevo episodio de 7 minutos en la web de Fearnet, hasta un total de 5 que son los que componen la primera temporada, pero visto el éxito que está teniendo la serie no creo que tarden mucho en hacer la segunda.

Ahora dejadme que os cuente per qué es tan mítico el reparto de Fear Clinic: Procedentes de la saga de Pesadilla en Elm Street tenemos a Robert Englund, famoso por su papel de Freddy Krueger, y a Lisa Wilcox, protagonista de dos de las entregas. También tenemos a Kane Holder, famoso por haber interpretado a Jason Vorhees en las entregas de Viernes 13, desde 1988 hasta el 2001. Y finalmente está Danielle Harris, procedente de las nuevas entregas de Halloween, dirigidas por Rob Zombie. Como ya he dicho antes, reparto de lujo, ¿no os parece?

Si intentáis ver los episodios on-line os dirá que no podéis, a no ser que viváis en Estados Unidos o tengáis instalado un programa como éste.

Ropa friki: Glennz Tees

9:01 a. m.

( 0 ) Comments

Hace ya un tiempo os hablé de Threadless, una tienda online de camisetas bastante originales. Pues bien hace poco descubri Glennz tees, otra página web donde podéis votar los siguientes diseños que serán impresos, todos ellos de lo más originales.



Si sois tan amantes de las camisetas frikis como yo también podéis seguir al usuario de twitter @glennztees para enteraros de los sorteos de cheques regalo y demás promociones que van saliendo. ¡Ya me diréis cual os habéis comprado!

El estilo Ganguro

1:15 p. m.

( 3 ) Comments

Durante el festival de Sitges vimos Vampire Girl vs. Frankenstein Girl, una película que hacia referencia a las chicas ganguro y me llamó mucho la atención así que he investigado un poco, a ver si os parece tan curioso como a mi.


Ganguro significa literalmente "rostro negro" y es una moda japonesa que tuvo su auge en el 2000 pero que aun se sigue practicando. Es un estilo adoptado principalmente por chicas, que se pintan la cara con tonos oscuros para imitar los tonos bronceados de las chicas californianas, y hasta se pintan el contorno de los ojos en claro, como si tuvieran la típica marca de las gafas de sol. También se tiñen el pelo en tonos rubios y suelen adornarlo con flores estilo hawaiano, vamos, un espectáculo visual.

La verdad es que en la película se hace un poco de mofa del estilo y en ella las chicas salen caracterizadas como indígenas africanas, pero ya se sabe, es lo que tiene el humor. Igualmente las ganguro auténticas tampoco tienen desperdicio.

Hay todo un mundo de tendencias, géneros y subgéneros en la moda japonesa entre los cuales me pierdo, pero como siempre si os interesa el tema "Google knows best"

Utilidades: The Printliminator

11:32 p. m.

( 0 ) Comments

Hace unas semanas descubrí una maravillosa utilidad llamada "The Printliminator" que estoy seguro os será a todos de gran ayuda. Se trata de un bookmartlet que añades a la barra de enlaces de tu navegador que al hacer click en él te permite borrar las partes innecesarias de una página web (como banners y similares) para posteriormente imprimirla.


Tiene algunas funciones chulas así que os recomiendo que veáis el video tutorial que hay en la web. Está en inglés pero es bastante intuitivo. Elimina las áreas remarcadas en rojo al hacer click en ellas o bien elimina todo excepto lo resaltado al hacer Als+Click. Os hará ahorrar un montón de papel y tinta, ¡totalmente imprescindible!

PD: si buscáis "printer" en Flickr os encontrarés con una cantidad alarmante de fotos de gatos tumbados sobre impresoras... ¡tendré que investigar sobre ello!

Foto por Rafolio

Sitges '09: Dead Snow + The Loved Ones

12:20 p. m.

( 0 ) Comments

Aquesta és la segona part de la entrada sobre la Marató del Retiro, dintre del festival de Sitges 2009. Podeu veure la primera part aquí. Avui parlaré de les dues últimes pel·lícules de la marató formada per Grace + Metropia + Cargo + Dead Snow + The Loved Ones.

Dead Snow (Tommy Wirkola, 2009)

Un grup d'estudiants de medicina va a passar uns dies a una cabana a la neu quan es veuen assetjats per un batalló de zombis nazis.

Qui hauria de dir que una peli noruega es convertiria en tot un hit, entre els amants del cinema de zombis? Sense complicar-se massa amb l'argument, en Tommy Wirkola ens brinda una fantàstica pel·lícula de zombis amb tots els ingredients necessaris per convertir-se en un títol de culte: humor, sang, sexe i grans dosis d'exageració que us faran riure i aplaudir al llarg de tot el film. Imprescindible per a tots els zombi-maniacs!


The Loved Ones (Sean Byrne, 2009)

La Holly, una noia tímida i introvertida, convida al ball de graduació a en Brent, el noi dolent de l'institut, que la rebutja sense pensar-s'ho massa. El que en Brent no sap es que les aparences enganyen i que la Holly no és tan innocent com sembla.

Vaig estar a punt de passar The Loved Ones per alt a la programació de Sitges, bàsicament perquè no tenia tràiler ni n'havia sentit a parlar, pro me n'alegro molt de que la programessin al festival, va ser una grata sorpresa.

Rere al que pot semblar d'entrada una peli d'institut o de terror adolescent, ens trobem amb la història d'una pare i una filla amb unes ments molt retorçades i totalment embogits. tortures que us faran posar els pels de punta, baralles, persecucions, i escenes èpiques que van fer esclatar el Retiro en aplaudiments en reiterades ocasions.

Cal dir que hi ha parts de la trama bastant irrellevants, pro la genial interpretació de la Victoria Tahine com a Holly ho compensa tot. Molt recomanable!

Sitges '09: Grace + Metropia + Cargo

10:00 a. m.

( 0 ) Comments

Per acabar amb les pel·lícules de Sitges 2009 comentaré les que vam veure a la Marató sorpresa del dilluns 12 al Retiro. La programació va ser Grace + Metropia + Cargo + Dead Snow + The Loved Ones, i ho faré en dues entrades perque sino tot plegat es fara massa llarg.

Grace (Paul Solet, 2009)

La Madeline és una noia embarassada que pateix un greu accident de cotxe. Tots donen el nado per mort, pro ella decideix seguir amb el curs normal de l'embaràs i, finalment, dona a llum un bebé que només vol alimentar-se de sang.

Després del hype que es va crear al festival de Cannes on suposadament dos espectadors es van desmaiar degut a les fortes imatges del film, ens trobem amb una pel·lícula bastant mediocre. És cert que ens regala algunes escenes bastant impactants (sobretot per a a les dones) pro l'argument en general és bastant fluix, i no deixa de ser una pseudo-adaptació de La Botiga dels Horrors en clau maternal.

En resum, no és una mala pel·lícula pro tampoc és bona, es queda a mig camí. Si l'heu d'anar a veure al cine no us la recomano, pro si la fan per la tele podeu passar una estoneta entretinguda. (Tráiler)


Metropia (Tarik Saleh, 2009)

Metropia es situa en un futur no molt llunyà en que les reserves de petroli escassegen. Per a solucionar-ho la gent ha abandonat el transport privat i s'han interconnectat totes les línies de metro d'europa.

En Roger és un noi normal i corrent, te una vida molt avorrida, fins que un dia descobreix una veu dins del seu cap que li diu que ha de fer. És llavors quan coneix a la Nina, la model de la seva marca de xampú preferit. Plegats s'endinsaran a les entranyes del metro i en una conspiració a nivell global.

El primer que crida la atenció de Matropia és la seva estética. Es tracta de una animació 2D feta amb imatges modificades d'actors reals, cosa que li dona un look únic i visualment molt interessant. Pro no es tracta només d'un seguit d'imatges boniques. La trama que barreja ciencia ficció amb grans conspiracions és d'alló més interessant, i et manté enganxat a la pantalla en tot moment.

Una pel·lícula molt recomanable per a tothom, encara que no us cridi l'atenció doneu-li una oportunitat, us asseguro que us agradarà. (Tráiler / ULL! massa spoilejador pel meu gust)


Cargo (Ivan Engler i Ralph Etter, 2009)

Després de que la Terra s'hagi tornat inhabitable els homes s'amuntequen vivint a les estacions espacials. L'única esperança de fugir-ne és Rea, un planeta-paradís, a 5 anys llum de la Terra.

La Laura treballa com a metgessa a la nau de carga Kassandra, rumb a l'estació 42a per a aconseguir prous dinera per anar a Rea i reunir-se amb la seva família. És el torn de guardia de la Laura, i mentre tothom a la nau hiverna se senten uns extranys sorolls als compartiment de càrrega.

Cargo va ser la gran decepció de la tarda. Amb una sinopsi i un tràiler que et feien esperar una pel·lícula d'horror espacial al més pur estil d'Alien, va resultar quelcom bastant allunyat del que teniem en ment. No puc dir gaire més sense desvetllar gran part de la trama, pro igualment, com us dic, no em va agradar gaire. (Tráiler)

Ben aviat les crítiques de Dead Snow i The Loved ones.

El Circo de los Horrores

12:13 p. m.

( 2 ) Comments

Ahir vaig anar a veure el darrer espectacle del Circo de los Horrores, anomenat Psicosis, que combina d'allò més bé el circ amb el terror.

L'espectacle comença al carrer, on els espectadors son rebuts per psicòpates amb serres mecàniques, vampirs, esquelets i tota mena d'éssers horripilants.

La ambientació del teatre és d'alló més espectacular, recrea un tenebrós cementiri, que obre les seves portes per a deixar sortir als personatges del Circo de los Horrores. Zombis acróbates, contorsionistes poseïdes, pallassos psicópates i fins i tot un Jack l'esbudellador que llança ganivets a la seva pobre víctima. Tot son molt bons números de circ inspirats en els mes célebres personatges de terror.

Personalment destacaria el número d'equilibrisme que fan el condemnat i el seu botxí, molt impressionant, i els números cómics d'en Suso, el cap de pista amb look de Nosferatu, que us faran riure fins que us faci mal.

Una funció molt espectacular i divertida, amb molta interacció amb el públic que us recomano enèrgicament que aneu a veure al teatre Victòria fins el 25 d'Octubre.

Sitges 0'9: Lesbian Vampire Killers + Doghouse

11:18 p. m.

( 0 ) Comments

Dissabte a la nit vam gaudir d'una sessió maratoniana de curt i llartmegratges a l'Auditori, la programació va ser la següent: Dos manos zurdas y un racimo de ojos manchados de gris + Old Number Seven + The Boy Who Wouldn't Kill + Lesbos Invaders From Outerspace + Lesbian Vampire Killers + Doghouse

Dels curts vull destacar Lesbos Invaders From Outerspace. Dirigit per Victor Conde, utilitza una estética retro i uns efectes deliberadament "cutres" que li donen al curt una estética que em va encantar. A més a més la história que explica està bastant bé, així que val la pena fer-li una ullada, el podeu mirar aquí.

Lesbian Vampire Killers (Phil Claydon, 2009)

Pel títol podria semblar una pel·lícula tonta qualsevol, pro la veritat es que es una comédia molt ben trobada. Degut a una maledicció ancestral, les joves d'un petit poble es converteixen en vampiresses lesbianes al fer els 18 anys. Els homes del poble, envien a dos joves excurionistes a una cabana del bosc per a alimentar-les.

La veritat es que no arriba als nivells de Shaun of the Dead ni es una pel·lícula amb un excés de sang (de fet, la sang vampírica es un liquid blanc) ni molt menys és una pel·lícula amb escenes altament sexuals. Pro tot i les seves limitacions és un film amb molt bones escenes d'humor al més pur estil britànic, té una estètica i uns efectes especials molt ciudats i evidentment senyoretes de molt bon veure. Així que si voleu riure una estona és una pel·lícla molt recomanable.

Doghouse (Jake West, 2009)

La guerra de sexes ha arribat al mon zombi. Un grup d'homes, farts de les seves parelles o de la seva situació sentimental, organitzen una sortida de "mascles a" un poble perdut al mig del bosc, on la relació es de 4 dones per cada home, en busca de diversió. El que no saben es que totes les dones del poble s'han convertit en mortes vivents.

Ens trobem davant d'una molt bona pel·lícula de zombis, amb bones de sang i d'humor d'homes contra dones. No es tracta d'una pel·lícula masclista, i encara que les bromes estan fetes des del punt de vista masculí a les noies dels públic també se les sentia riure. Bon guió, bons actors i bons efectes per a un film que tot amant dels zombis hauria de veure (especialment si té problemes amb al seva parella).

Sitges '09: Japanese Madness Night

5:13 p. m.

( 0 ) Comments

El viernes 9 fuimos al pase de Japanese Madness Night en El Retiro, dentro del festival de Sitges'09. El pase programado era Vampire Girl vs Frankenstein Girl + Samurai Princess + Hard Revenge Milly + Hard Revenge Milly: Bloody Battle. Vamos, todo un festival de gore.

Los asistentes, el público más entregado que he visto en todo el festival, fuimos honrados con la presencia de la crew de Samurai Princess y un (creo que) productor de Vampire Girl vs Frankenstein Girl.


Vampire Girl vs. Frankenstein Girl (Naoyuki Tomomatsu y Yoshihiro Nishimura, 2009)

Es el dia de san Valentín, y las chicas ofrecen chocolate a los chicos que les gustan. Es el caso de Monami, la chica vampira, que ofrece un bombón de sangre a Mizushima para convertirlo en vampiro y que éste se quede a su lado. Por otro lado Keiko, la novia de Mizushima, no lleva muy bien el rechazo de su chico.

Estamos ante la comedia gore más delirante hecha en mucho tiempo. Se nota el toque de Yoshihiro Nishimura, que ya en su dia nos sorprendió con Tokyo Gore Police, una película que paso a ser film de culto de manera prácticamente instantánea.

Humor incorrecto, escenas surrealistas, chicas explosivas, fantasía, efectos especiales y mucha sangre que harán las delicias de los amantes de éste tipo de películas niponas. ¡No os quedéis sin verla!


Samurai Princess (Kengo Kaji, 2009)

La Princesa Samurai es la superviviente de un grupo de mujeres violadas y asesinadas, que se convierte en un androide para vengar sus muertes. En un japón alternativo en el que los mecha usan partes de los cadáveres humanos para mejorar sus cuerpos ésta joven guerrera buscará su venganza.

Kengo Kaji también formo parte de Tokyo Gore Police, en éste caso fue uno de los escritores. Aunque ha intentado hacer una película sangrienta y divertida la verdad es que hay partes en la que se hace un poco pesada, a pesar de las escenas de sangre y visceras. Demasiada filosofía para un género de entretenimiento puro, no le llega a la suela del zapato ni a Frankenstein Girl vs Vampire Girl, ni evidentemente a Tokyo Gore Police.



Hard Revenge Milly: Bloody Battle (Takanori Tsujimoto, 2009)

Tuvimos también la oportunidad de ver Hard Revenge Milly y Hard Revenge Milly: Bloody Battle. En la primera se cuenta una historia de venganza con grandes paralelismos con Kill Bill. Milly, la única superviviente de una gran masacre, busca vengarse de los que la dieron por muerta. En la segunda parte, descubriremos un poco más sobre el personaje de Milly, que ayudará a una jovencita a vengarse de los asesinos de su novio.

Estamos ante una película con grandes escenas de lucha y de sangre, pero con un toque bastante más serio que las dos anteriores. Miki Mizuno lo borda en su papel de Milly, dándole un aire frio y despiadado a su personaje, además de hacerlo de maravilla en las escenas de lucha. Hará las delícias de cualquier seguidor del cine fantástico japonés, así como las de cualquier fanático de Kill Bill.

Sitges '09: Dread + Book of Blood

3:08 p. m.

( 0 ) Comments

El jueves por la noche tuvimos la oportunidad de asistir a uno de los pases más potentes del festival, en el se proyectaron el corto Pathos y los largometrajes Dread y Book of Blood, ambos producidos por Clive Barker y basados en sus novelas.

Pathos resultó ser un muy buen corto. En una tierra totalmente destruida el ser humano ha dado forma a su invento más maravilloso, un sistema que permite vivir cualquier experiencia sensorial al màximo, pero como veremos, Pathos puede ser un arma de doble filo.


Dread (Anthony DiBlasi, 2009)

Quaid, un estudiante de filosofia, comvence a dos estudiantes de cine para que hagan su tesis sobre los miedos más profundos del ser humano. Lo que los jóvenes desconocen es que la vida de Quaid está profundamente marcada por un trauma infantil, y que querrá llevar la tesis mas allá de lo que nadie habria esperado.

DiBlasi hace una genial tarea dirigiendo este film de terror psicológico, sacando la bestia interior de los personajes y mostrándonosla en su forma más terrorífica. Hay que destacar la fantástica tarea de Shaun Evans (Quaid) un personaje muy potente que seguro que os hará poner los pelos de punta. Una película imprescindible y no apta para vegetarianos.



Book of Blood (John Harrison, 2009)

La profesora Mary Florescu, experta en sucesos paranormales, ha encontrado una casa en la que puede encontrar pruebas de la existencia del mas allá. Para ello convencerá al joven Simon McNeal, un alumno suyo, capaz de comunicarse con seres sobrenaturales.

Se trata de una adaptación de los relatos Book of Blood y Jerusalem Street, de Clive Barker. Son la introducción y clausura que engloban todas las entregas de sus famosos Books of Blood, que incluyen múltiples relatos adaptados al cine, como Dread, anteriormente mencionada, o The Midnight Meat Train, Lord of Illusions o Candyman.

Un muy buen film que incluye todos los elementos mas típicos del mundo de Barker, imprescindible para cualquier seguidor de los Books of Blood, y muy recomendable para cualquiera a quien le guste el cine fantástico.

Sitges '09: Out of Our Minds + Tetsuo: The Bulletman

11:52 p. m.

( 0 ) Comments

En el meu tercer viatge al Festival de Sitges he pogut veure Tetsuo: The Bulletman, precedit pel curt Out of Our Minds. Poques sorpreses durant aquesta projecció, que comptava amb la preséncia d'en Shinya Tsukamoto per a presentar la seva pel·lícula.


Out of our minds (OOOM) és un ambiciós projecte de la guitarrista i cantant Melissa auf der Maur en forma de curt. Dirigit per Tony Sotne, OOOM tracta sobre un bosc on hi ha un accident de cotxe, on hi coincideixen tres realitats diferents, totes elles unides per uns misteriorsos arbres sagnants.

Es tracta d'un curt bastant difícil d'entendre, pro visualment molt fort, i acmpanyat en tot moment per la genial guitarra de la MadM, que és d'altra banda l'únic so de la pel·lícula, que no te diàleg. Al final del mateix hi han hagut xiulets i aplaudiments per igual, a mi personalment m'ha agradat, pro clar, també m'agrada la música de la Melissa així que no soc del tot imparcial. Si mes no puc afirmar rotundament que no es un curt que deixi indiferent.


En quant vaig veure que s'estrenava a Sitges la tercera entrega de Tetsuo vaig saber que s'havia de veure. 20 anys després del Tetsuo original ens arriba aquesta tercera entrega titulada The Bulletman, aquest cop protagonitzada per un home de negocis americà resident al Japó, que investiga la mort del seu fill de 10 anys.

L'any 1989 en Shinya Tsukamoto va revolucionar el mon del cinema de terror amb el seu film Tetsuo, es tractava d'un film amb un aire experimental, en blanc i negre, pràcticament sense diàleg, que va esdevenir la base de l'estètica ciberpunk de molts altres films.

A The Bulletman en Tsukamoto fa una actualització d'aquella primera Tetsuo, amb un pressupost humil, encara que més elevat que el del film original, pro també adaptada al gran públic perque no ens enganyem, Tetsuo no era precisament cinema comercial. Encara que pel meu gust hi falta una mica de sang, ho ha sabut resoldre prou bé, tenint com a resultat una pe·lícula que agradarà tant als fans de Tetsuo com als desconeixedors de la saga.

La història bàsicament és la mateixa que als altres Tetsuo, i explica la transformació d'un home normal i corrent en una màquina de matar, a mida que la carn del seu cos es va convertint en metall. Una molt bona pel·lícula que us recomano, a més de les seves dues predecessores!

Sitges '09: The Hills Run Red + Smash Cut

6:42 p. m.

( 0 ) Comments

Ahir a la nit vam poder gaudir d'una altra sessió doble a Sitges, aquest cop al Retiro, aquest cop amb la sopresa de la projecció dels curts Nomansland (Scott Belyea) i Strigoii (Aaron Putnam), així com la presència d'en Dave Parker i en Rob Brunett, director i productor de The Hills Run Red.


The Hills Run Red (Dave Parker, 2009)

La pel·lícula tracta sobre en Tyler (Tad Hilgenbrink) un noi que està fent un reportatge sobre una película dels 80, anomenada The Hills Run Red, de la qual només se'n conserva el tràiler i que s'ha convertit en un mite degut a la seva cruesa i violència. Acompanyat per la seva xicota, el seu millor amic, i la filla del director del film original (Sophie Monk) s'endinsaran en un tenebrós bosc on es va rodar la pel·lícula original en busca de la cinta perduda.

En trobem davant un slasher batant típic, que beu dels clichés de les pel·lícules de génere dels 80. Constantment es fan referéncies i bromes a les situacions típiques de les pel·lícules deterror, on després s'hi veuran inevitamblement involucrats els protagonistes, un recurs al mes pur estil de Scream.

Tot i que la trama no es un dels punts forts de la pel·lícula, el director Dave Parker ens intenta sorpendre amb un gir final que si bé no és del tot sorprenent, salva una mica el guió del film. Pro desenganyem-nos, el punt fort de The Hills Run Red son les morts i la sang. Hi ha unes quantes escenes de la pel·lícula original que es van repetitnt al llarg del film que estan molt ben aconseguides, i el personatge del psicópata, en babyface, està molt ben caracteritzat, una especie de Jason Voorhees amb màscara de nina de porcellana.

The Hills Run Red no passarà a la història del cinema, pro si sou fans dels slashers segur que us fara passar una bona estona i us agradarà.



Smash Cut (Lee Demarbre, 2009)

El director de cinema de terror Able Whitman (David Hess) està fet pols després de la mofa del públic i les males crítiques que ha rebut la seva última pel·lícula. Després d'un desafortunat accident, descobreix que la sang i els órgans reals queden molt millor que el ketchup i el plàstic als seus films de baix pressupost, pel que haurà de pendre mesures dràstiques per tal d'aconseguir nou atrezzo. Els seus plans es veuran entorpits per un investigador privat i per una preportera intrèpida i sexy (Sasha Grey) que investiga la misteriosa desaparició de la seva germana.

Smash cut no és una pel·lícula que destaqui per una bona trama, ni per uns bons actors, ni tan sols per uns bons efectes especials. Es tracta ni més ni menys que un homenatge a les pel·lícules d'en Herschell Gordon Lewis, de les quals ha sabut captar perfectament l'esperit. El punt fort del film és l'humor, les bromes fàcils, les referències i els abundants cameos, encapçalats pel propi H. G. Lewis i amb altres mites del génere fantàstic com en Michael Berryman. També cal destacar que en David Hess era un dels protagonistes de la mítica Last House on the Left (Wes Craven, 1972) i que la Sasha Grey és tota una estrella del cinema per a adults, que està intentant fer el salt al cinema convencional.

Així que si no ets fan d'en Lee Demarbre, si no has sentit parlar mai de Jesus Christ Vampire Hunter, ni saps qui coi es l'H. G. Lewis, segurament Smash Cut et semblarà una pel·licula molt dolenta (que ho és) pro per a la resta al menys te gràcia.

Sitges 0'9: The Collector + Shadow

4:46 p. m.

( 0 ) Comments

Divendres a la nit vam anar a la nostra primera marató d'aquest any a Sitges, i per començar amb bon peu vam triar el passe de pelis "extremes" del festival. The Horribly Slow Murder with the Extremely Inefficient Weapon + The Taxidermist + The Collector + Shadow.

Va haver-hi bastantes sorpreses durant la nit. La primera d'elles va ser un missatge grabat especialment per als espectadors de Sitges'09 per part d'en Jackie Earle Haley el nou Freddy Krueger al remake que s'esta preparant de A Nightmare on Elm Street (Samuel Bayer, 2010). També vam poder veure el tràiler de The Broken Imago (Douglas Buck, 2010?). I finlament vam comptar amb la presència d'en Richard Gale, el director de The Horribly Slow Murder with the Extremely Inefficient Weapon i d'en Federico Zampaglione, el director de Shadow.

The Horribly Slow Murder with the Extremely Inefficient Weapon va ser un dels éxits de la nit. Fa temps va començar a córrer pels fórums i fins i tot va ser portada de menéame, i tot i que a hores d'ara l'han esborrat de la majoria de webs, encara es pot veure aquí.

The Taxidermist va ser una petita decepció. Es tracta d'un curt molt ben fet, amb uns efectes visuals molt atractius i una història que no està pas malament, pro tractant-se d'una sessió on s'esperava terror extrem la majoria del públic esperava trobar sang i fetge rere el títol del taxidermista i no pas una historia d'amor entre dos botiguers amb locals adjacents.


The Collector es va proclamar la gran guanyadora de la nit. L'argument és ben simple, un home entra a robar una casa i a dintre s'hi troba un misteriós enmascarat amb un gran amor per la sang i les trampes mortíferes.

A the Collector podem veure un cop més l'afició d'en Marcus Dunstan per les trampes endimoniades, i tractant-se de la ment que hi ha rere el guió Saw IV,V i VI no era per menys.

Tota la pel·lícula és un gran joc del gat i el ratolí entre el lladre i l'enmascarat que fa posar els pels de punta. L'ambient que aconsegueixen crear amb els canvis de planol i sobretot amb un magnífic muntatge sonor és inmillorable, i aconsegueix posar al públic d'allò més nerviós, que és evidentment l'efecte desitjat. Pro el film no es queda només en la persecució, sino que ens regala sang, molta sang, amb trampes per tot arreu, tortures i morts d'alló més espectaculars que faran les delícies dels amants del gènere. I tot això per a portar-nos a un final amb sorpresa inclosa, que tot i ser més aviat previsible, és d'agraïr.


Com ja vaig comentar a l'avançament del programa de Sitges aquí al bloc, Shadow no havia recollit gaires bones crítiques en el seu tour pels diferents festivals, i suposo que a Sitges tampoc les tindrà, al menys no per part de la majoria del públic que la vam veure el dia 2 a l'Auditori.

La trama es la següent: Un jove ex-combatent de la guerra d'Iraq marxa a la muntanya a fer una ruta en mountain bike. Allà hi coneix una noia també ciclista, i després de rescatar-la d'uns caçadors marxen junts a explorar unes muntanyes que, segons diu la llegenda, estan maleïdes.

El principal problema de ma pel·lícula es que ens ha arribat massa sobredimensionada. No és ni molt menys tan extrema con la pinten, i de fet la vaig trobar bastant més light que The Collector. A part d'això la pel·lícula abusa de llargues escenes de mountain bike totalment prescindibles, que fan que tinguis la sensació d'estar fent zapping entre un canal d'esports extrems i un de gore. Finalment ens intenta sorpendre amb un final twist que ens va deixar a tots més aviat freds, no per falta d'originalitat sino perquè en cap moment arribes a sentir simpatia pel protagonista i t'és bastant igual com acabi.

Amb això no dic que sigui una pel·licula molt dolenta, sino que donades les expectatives que s'havien aixecat el film no supera el llistó. Així que suspens pel senyor Zampaglione i per als senyors programadors de Sitges, que ens han venut la moto dos anys seguits amb les pelis "extremes".

Agenda: Malabad '09

11:56 a. m.

( 0 ) Comments

Els dies 3 i 4 es celebra el segon Malabad, una trobada malabarista que es celebrarà a Badalona (Barcelona), en el Centre Cívic de Cultura Tradicional, Can Canyado.


Hi haurà tallers de malabars i circ (acrobàcia, passing, manipulació de maces, diabolo, monocicle...) actuacions musicals, olimpiades de malabarisme, una gran gala de circ, renegade show i molt més.

Podeu trobar tota la informació a la web de l'Associació Malabarista de Badalona (AMB).

Aprofito per dir-vos que In Extremis, l'associació malabarista a la que pertanyo (i que colabora al Malabad) té nova web. Allà podreu trobar-hi notícies sobre els events relacionats amb el mon del circ que hi ha arreu de Catalunya.