Fa ja un parell de setmanes em vaig proposar pujar a peu a Montserrat amb la meva xicota que no hi havia estat mai i a més jo feia molt que no hi anava.

Últimament no paro de llegir noticies sobre el famós mainifiesto por una lengua común, gent que s'hi adhereix i que hi dona suport, "intel·lectuals" que el defensen i gent del poble que estarà neguitosa per començar una recollida de firmes contra cataluña a favor del manifest.

Molt s'en parla pro poc se'ns explica que es el que hi diu, així que he perdut una estoneta en buscar-lo i llegir-me'l. Extret d'aquí:

1. La lengua castellana es COMÚN Y OFICIAL a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles.

Conec gent que porta anys vivint a Catalunya sense saber català, evidentment al final n'acabes aprenent per immersió lingüística, pro ningú els ho ha imposat. Tot i no parlar-lo no conec encara ningú que s'hagi mort de gana per no poder anar a comprar en castellà al mercat.

2. Todos los ciudadanos que lo deseen tienen DERECHO A SER EDUCADOS en lengua castellana, sea cual fuere su lengua materna. Las lenguas cooficiales autonómicas deben figurar en los planes de estudio de sus respectivas comunidades en diversos grados de oferta, pero nunca como lengua vehicular exclusiva. En cualquier caso, siempre debe quedar garantizado a todos los alumnos el conocimiento final de la lengua común.

Totalment d'acord, que aixequin la mà tots els catalans que no sàpiguen castellà... ningú? m'ho imaginava.

A Catalunya es garanteix el coneixement del castellà a tots els nens escolaritzats, és més, degut a la influencia massiva dels mitjans de comunicació castellanoparlants ens trobem en la situació de que gran part del jovent domina molt més la llengua castellana que la catalana.

3. En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano español tiene derecho a ser ATENDIDO INSTITUCIONALMENTE EN LAS DOS LENGUAS OFICIALES. Lo cual implica que en los centros oficiales habrá siempre personal capacitado para ello, no que todo funcionario deba tener tal capacitación. En locales y negocios públicos no oficiales, la relación con la clientela en una o ambas lenguas será discrecional.

Un altre cop d'acord, el més normal es que t'atenguin en la llengua que et vingui millor. A Catalunya, sempre que ho sol·licitis, et proporcionaran els impresos oficials i la documentació que et calgui en llengua castellana.

4. LA ROTULACIÓN DE LOS EDIFICIOS OFICIALES Y DE LAS VÍAS PÚBLICAS, las comunicaciones administrativas, la información a la ciudadanía, etc... en dichas comunidades (o en sus zonas calificadas de bilingües) es recomendable que sean bilingües pero en todo caso nunca podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica.

Si parlem de comunicacions administratives i informació a la ciutadania el més normal es que la informació estigui disponible en els dos idiomes, evidentment. En el cas de la rotulació de la via pública ho veig un tonteria, aquests rètols van acompanyats de símbols prou entenedors. Encara que vagi a França i no sàpiga que vol dir cedez le passage sé que un triangle blanc invertit amb la vora vermella m'obliga a cedir el pas. Igualment, qualsevol persona amb dos dits de front pot entendre que Carrer vol dir Calle.

5. LOS REPRESENTANTES POLÍTICOS, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características. En los parlamentos autonómicos bilingües podrán emplear indistintamente, como es natural, cualquiera de las dos lenguas oficiales.

Bé, un cop més demanen una cosa ja es fa actualment. Al Parlament de Catalunya es parla en català i al Congreso de los Diputados en castellà.

Com podeu veure, el manifest no diu coses exageradament estrambòtiques... per ami, el més greu, es troba en el preàmbul.

4. Ciertamente, el artículo tercero, apartado 3, de la Constitución establece que «las distintas modalidades lingüísticas de España son un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección». [...] Cumplido sobradamente hoy tal objetivo, sería un fraude constitucional y una auténtica felonía utilizar tal artículo para justificar la discriminación, marginación o minusvaloración de los ciudadanos monolingües en castellano en alguna de las formas antes indicadas.

El auténtico fraude i felonia és utilitzar la demagògia barata per fer creure a la gent d'arreu d'Espanya que a Catalunya es discrimina el castellà i que no complim amb els diversos punts del famós manifest quan l'única llengua marginada a Catalunya és, desafortunadament, el català.

Vivim en una societat globalitzada i és inevitable que les llengües grans es mengin a les petites. Si no establim mesures reguladores aquesta llei de la selva lingüística farà que el castellà es mengi al català, i que l'anglès s'ho mengi tot plegat, i ningú ho vol això, ni tan sols els castellanoparlants.

En resum el manifest en sí no és tan dolent, pro l'ús que se li està donant com a arma en contra de Catalunya SÍ.

Imagineu-vos que us donen a triar entre tallar-vos una mà o tallar-vos només un dit. Evidentment tothom que no fos masoquista triaria (si no hi hagués més remei) perdre un dit abans que perdre una mà sencera.

Doncs bé, jo ara mateix em trobo en aquesta situació. Diumenge 9 de març he de triar entre una cosa dolenta (perdre un dit) o una de MOLT dolenta (la mà sencera) i en soc conscient, i ho assumeixo, pro no entenc aquelles persones que em volen fer creure que perdre un dit és bo. I m'ho estan dient persones que també s'hi juguen els seus respectius dits...

Bo seria no haver de triar, bo seria estar allunyats d'aquesta enganyifa i poder prendre les nostres decisions, poder triar entre diverses opcions i que totes fossin bones per a nosaltres, bo seria haver de triar entre la Natalie Portman i l'Scarlett Johansson i que ens treies fum el cap de tant pensar per a poder decidir-nos!

PD: també està la opció de no triar, aquesta és més fotuda, perquè ens tallaran el dit o la mà i a sobre no podrem rondinar! amb els que ens agrada rondinar!!

Foto feta per timtak

Podría parecer un título alarmista, pero es lo que he aprendido viendo éste documental de Telemadrid.

Son unos 45 minutos en los que los señores reporteros de Telemadrid explican cómo en Cataluña se discrimina a los castellano parlantes, convirtiéndolos en ciudadanos de segunda.



En primera instancia los intrépidos reporteros intentan matricular a un niño en una escuela para que se le dé una educación exclusivamente en castellano. Entonces, con una cámara oculta graban unas declaraciones espeluznantes de varios maestros… “la escuela pública en Cataluña es en catalán” (declaraciones que podrían haber obtenido preguntando en cualquier centro cámara en mano)

Luego pasan a criticar el concepto de “paisos catalans”, que se ve que les da mucha rabia (todo y que en el reportaje solamente se ve el término usado para describir los territorios donde se habla catalán), y ponen como ejemplo el servicio meteorológico de TV3, que sólo da el tiempo dels Paisos Catalans y de europa… ¡que desfachatez! ¡Con la de gente que mira TV3 en cuenca!

El tercer punto que destacan es el tema de la rotulación en catalán. La Generalitat da subvenciones a los locales que usan el catalán en sus carteles y sanciona a los que no disponen de letreros al menos en catalán (como dicta la ley en Cataluña) pues bien, parece que el cumplimento de la ley también molesta a los reporteros, y en un punto del reportaje se compara a los catalanes con la mafia italiana, que se denuncian unos a otros por motivos de identidad.

Finalmente hay que destacar a los protagonistas del famoso documental:

Por un lado están Albert Boadella, Arcadi Espada (ambos de Ciutadans de Catalunya) y Francisco Caja, un filósofo con una teorías bastante curiosas… los catalanes que leáis esto los conoceréis a los tres de sobras, y los que no, investigad y poco en el google y veréis de qué pie calzan. Además de los anteriormente nombrados también se le da bastante protagonismo a Carmelo González, un canario que lleva desde 1981 viviendo en Cataluña, y que quiere escolarizar a si hija en castellano.

Por otro lado, los “malos” del documental son Joel Joan, Rosa Regàs, Miquel Calçada, y David Vila el portavoz de la plataforma per la llengua.

Hay que destacar que se les da mucho más protagonismo a los que hablan en contra de los catalanes y el catalán que a los que lo defienden.

Como conclusión y para todos los que no habeis vivido nunca en catalunya:

• Se puede vivir perfectamente en catalunya sin saber el catalán, no mordemos ni repatriamos a nadie.
• La lengua de uso mayoritario en las calles es el castellano, y los jóvenes dominan mucho más el castellano que el catalán.
• A pesar de la ley vigente ésta mañana he visto en mi calle más rótulos en castellano que en catalán, y no he puesto ninguna denuncia.
  
• La educación primaria (al menos la que recibí yo) es en catalán, pero en muchos casos se dan asignaturas en castellano por ser la lengua materna del profesor, y eso no supone ningún problema.
• Ofrecer una educación en castellano supondría dividir a los niños en casellanos y catalanes desde su infancia, además, los que no aprendan el catalàn, tendrian que hacerlo más adelantes, por esr uno de los idiomas oficiales de la tierra donde viven.

Finalmente comentar que el reportaje es un claro ejemplo de mal periodismo, tendencioso y malintencionado.

Fa uns dies vaig llegir un article d’en Pérez-Reverte en que comparava els temibles Espartans de la pel·lícula 300 amb uns altres guerrers molt més nostrats com son els Almogàvers.

La pel·lícula 300 narra l’historia de 300 espartans, que comandats per Leònides, el seu rei, van fer front a l’exèrcit persa d’en Xerxes, d’uns 4000 homes, a la famosa batalla de Termòpiles.

Això, evidentment, és tota una gesta, pro el que molta gent no sap es que a Catalunya i Aragó teníem uns guerrers molt ferotges, que eren especialistes a enfrontar-se a exèrcits molt superiors, i a més sortir-ne victoriosos.

Els Almogàvers eren un exèrcit mercenari, del que se’n te constància per primer cop al segle XIII, durant la reconquesta. Eren pastors i camperols que es dedicaven a lluitar, vivien del botí aconseguit a les batalles i en temps de pau del que robaven, cosa que els feia un aliat bastant molest quan no hi havia guerra.

Eren un poble extremadament sanguinari, es mataven entre ells per discussions i disputes internes. A la batalla no feien presoners, tots els “homes” majors de 10 anys eren exterminats, i les dones se les quedaven per a ells... (no eren llestos ni res!)

Tot i ser tan bèsties eren bons guerrers. De fet, van inventar les guerrilles, feien incursions en territori enemic, a peu, en grups reduïts i utilitzant el terreny al seu favor, fent-los això una infanteria molt efectiva.

Després de lluitar a la Reconquesta es van traslladar, comandats per en Roger de Flor, a Sicília per a defensar a en Federic II, fill de Pere el Gran, que estava en guerra amb els Anjou. El 1302, però, la guerra es va acabar, i els almogàvers es van quedar sense feina.

Com hem dit abans, els Almogàvers devien avorrir-se molt en temps de pau, així que 4000 d’ells varen formar la Companyia Catalana d’Orient, i capitanejats per en Roger de Flor, van navegar fins a Constantinoble per a lluitar al costat de l’emperador Andrònic II i fer front als turcs a l’Àsia menor.

Va ser llavors quan els Almogàvers van fer famós arreu del mediterrani el seu crit de guerra “Desperta, ferro! Desperta!”, que proferien mentre picaven les seves espases i llances contra les pedres abans de la batalla, fins fer-ne saltar espurnes.

Només arribar a Grècia, per escalfar motors, van tenir un “petit incident” que va acabar amb 3000 genovesos morts. Llavors van decidir que era hora d’anar per feina i carregar-se a 13000 turcs.

Després de nombrosos èxits militars, en Ramón Muntaner, un soldat i escriptor que formava part de la Companyia, narra a les seves Cròniques la batalla de Taure, on els Almogàvers es van enfrontar a 40000 turcs, que van haver de retirar-se després de perdre 18000 soldats, i es que tot i tenir un exèrcit molt superior, els turcs no comptaven amb enfrontar-se a uns adversaris tan durs de pelar...

Un cop els Almogàvers havien solucionats els problemes dels grecs amb els turcs (és a dir, que s’havien carregat una gran part de l’exèrcit turc) els grecs van parar una trampa a en Roger de Flor, i el 4 d’abril de 1305 durant unes festes en honor seu, uns mercenaris Alans contractats pels grecs el van assassinar juntament amb els seus homes. Tot seguit van enviar l’exèrcit a Gal·lipoli, on es trobava la resta de l’exèrcit Almogàver, per acabar amb ells. Els grecs creien que els Almogàvers després de perdre el seu líder no oposarien gran resistència... pro es van equivocar.

Desprès de resistir heroicament a Gal·lipoli i derrotar l’exèrcit grec, els catalans es van dedicar a arrasar tot el que trobaven al seu pas durant uns 2 anys, en el que es coneix com la Venjança Catalana.

Ok... so I live in a weird country... If you've never been here then you won't understand me, but if you live in catalunya you'll just think politicians are completely nuts!

Let me explain... I'm talking obviusly about the Estatut... so first of all let me introduce you our friend:

Once upon a time, (in 1932) in a place called Catalunya, they had a really nice Estatut, and they loved him. But, you know, they had a Civil war in Catalunya, and the guys who won it didn't like democratic things so they decided to kill the poor Estatut... fortunately, when democracy came back to Spain (and Catalonia), catalans gave birth (somehow) to a brand new Estatut:

It was born in 1979, and he was a nice guy, he defined the catalan institutions, their competences, their relationships with Spain, and also the financing for the catalan goverment, the Generalitat.

Everyone was fine with our friend Estatut, till the summer of 2005, when the catalan government decided he was old and crappy, and that he needed some plastic surrgery to make him look better... but you know, when you try to fix something that already works is when the problems begin...

So when all the politicians decided to change him, they wrote a new model of Estatut, according to our ages, more fashionable, you know. And they introduced the "new" Estatut to the daddy, the spanish government.

And daddy didnt like him... he said "it was fine if you wanted a new style for he estatut, but that now he was too modern..." so daddy started taking away from the Estatut everything that he didnt like.

Finally the poor estatut was all messed up... thay tried to do him a lifting, change his clothes, his haircut, and then they tried to undo that, to replace what he was wearing over and over again, and he had an identity crisis, he wasnt who he was supposed to be anymore! (They had to bring him to the psychologist) But daddy said that THEN it was fine, so catalan people had to say whether they liked the new estatut, or prefered the 1979 one...

But after a year watching politicians fight, trying to fix the poor Estatut, catalan people didnt care anymore, they were sick about him, so decided not to vote... and only half of the catalans voted... (actually 49'41%) and they voted for the new Estatut, though.

THE END

And what do I wanna tell you with this story? Well, I'ts clear... after talking about the freakin' Estatut EVERY DAY during a year, now that we can decide if we want it or not, now we don't go voting!! thats really sad... I guess people like talking about politics, but not being part of them! Anyway, I guess that's normal in catalonia, because like I said... Catalonia is different!

Si, pot semblar una mica extremista per a uns, una tonteria per a d'altres, o una confirmació d'un fet consedirat com a evident per a molts... i es que Déu nostro Senyor és català...

I us preguntareu... com he arribat a aquesta conclusió? Bé, no es tracta d'una afirmacio gratuïta, sino d'una deducció ben simple... Primer de tot hem d'anar a la font d'aquesta deducció, les bases, i en aquest cas es tracta del Papa de Roma...

Bé en Benet XVI és el representant de Déu a la terra, una espècie de realcions públiques diví... doncs avui, a la plaça de Sant Pere, al Vaticà, s'ha dirigit als seus fidels en català (un català bastant correcte, que ja voldrien molts per a ells). I ens hem de preguntar: per què ha parlat en català?? doncs està clar, perque li ha dit el "jefe"!! I qui és el "jefe"??... aha! veig que ja ho heu pillat!

Jo crec que d'aquesta manera ens ha volgut picar l'ullet, fer-nos complices del secret, de que Déu es català... bé, o si mes no, del Barça, cosa més que evident, sino com us expliqueu lo d'aquesta temporada? els cul·lers no estem acostumats a tantes alegries, és fàcil buscar-hi explicacions sobrenaturals, i bé... aqui la teniu la explicació!

Doncs fins aquí la meva demostració (evidentment irónica) de que Déu és català... algun altre dia us explicaré com vam inventar el chupa-chups, la fregona, i com vam descobrir amèrica, pro ho faré en anglès per a que s'enterin els guiris de que ells també son un "invent" català, sino encara estarien caçant buffalos!

PD: Hey! avui no em queixo de res! ja podeu estar contents...