Els premis Darwin

3:17 p. m.

( 9 ) Comments

Hi ha una coneguda pàgina d’Internet que cada any entrega els premis Darwin a les morts més estúpides de l’any. S’anomenen Darwin "en honor a en Charles Darwin, el pare de la teoria de l’evolució, premiant a aquells que milloren la nostra herència genètica eliminant-se d’ella."

La web està en anglès així que us faig un breu resum dels casos que de moment encapçalen les votacions:

El martell del desastre: (Brasil, Agost del 2006) Un home prova de desmuntar una RPG (granada impulsada amb coet) fent-hi passar repetidament el seu cotxe pel damunt. Com que no ho aconsegueix decideix utilitzar un martell pneumàtic. Al segon intent va aconseguir desmuntar-la, amb una explosió que va causar un mort, va destruir sis cotxes i la botiga on s’estava realitzant la operació. La policia va trobar 14 granades més en un cotxe proper, es creu que volien vendre-les com a ferralla. Certament, van aconseguir fer un munt de ferralla.

Cremat per una burilla: (Anglaterra, 17 d’abril del 2006) Philip, un home de 60 anys, està a l’hospital rebent un tractament a la pell, que consisteix en cobrir el cos amb una crema a base de parafina, altament inflamable. Els doctors el van avisar de que no podia fumar sota cap concepte ni acostar-se a cap font de foc. Pro en Philip no podia passar sense una cigarreta, i d’amagat sen va fumar una. Tot va anar bé fins que va trepitjar la burilla per apagar-la. La seva roba havia absorbit el producte inflamable i es va encendre a l’instant. Va patir cremades a tot el cos i va morir a la unitat de cures intensives.

La Guerra de les Galàxies: (Anglaterra, 2006) Dos joves de 17 anys decideixen imitar a en Darth Vader a la Guerra de les Galàxies i fabricar-se els seus propis sabres làser casolans, obrint uns fluorescents i abocant-hi benzina dintre... quan els van encendre van obtenir una explosió digne de Star Wars... Un d'ells va morir a l'acte i l'altre va sobreviure per tal de deixar constància de l'estupidesa que havien comés.

Bé i amb aquest post em despedeixo del 2006... que tingueu tots una bona entrada d'any!!!

Resumen del año, según el Microverso

6:08 p. m.

( 11 ) Comments

Si los servicios informativos de los diferentes medios de comunicación hacen un resumen del año por estas fechas yo no voy a ser menos, asi que sgún los servicios informativos del Microverso, paso a destacar las siguientes noticias:

Cómo no, el 2006, el año del Barça, será un año recordado toda la vida por los culers… campeones de Liga, y sobretodo, campeones del la Champions League.

Al igual que fue el año del Barça no fue el de la selección española de fútbol…. Mucho “Opá” y “a por ellos”, pero al final en octavos, para casa… eso si, grácias al mundial del Japón, A.ndrés Montes (uno de mis ídolos) dio el salto a la fama en la Sexta, con el tiki-taka

Sí que fue el año de la selección española de básket, campeona del mundo en Japón, ante Grecia y con gasol lesionado, en una final épica… casualmente todos los fervientes seguidores del futbol se “convirtieron” al básket este verano.

Para amenizar el verano el personal de tierra de IBERIA decidió convocar una huega en plenas vacaciones, invadiendo las pistas del aeropuerto del Prat y provocando un caos que colapsó el aeropuerto de Barcelona, que estuvo acumulando retrasos durante días y más y días, dejando a la gente “tirada” sin poder coger sus vuelos.

También será recordado como el año de la ley anti-tabaco… bares para fumadores, oficinistas fumando en medio de la calle, ruido a las puertas de las discotecas, molestias para los vecinos, incumplimiento de la ley, “modificaciones” y “excepciones” en Madrid… vamos, lo que se esperaba

Año del Estatut, el catalán el que ha llevado más problemas, evidentemente todo debido a cierto partido que nos tiene mucho cariño a los catalanes…

También llegó el carnet por puntos y la conducción se vio convertida en “videojuego” tal y como apuntaba uno de mis lectores… ¿cuántas “vidas” os quedan a final de año?

Y llegaron las elecciones y con ellas una reedición del Tripartit (govern d’entesa) que ha hecho subir a todo el mundo por las paredes… ¿parece que nadie les votó? Grandes misterios de la política…

Oh, la noticia que ha dado más que hablar… la corrupción urbanística, especulación inmobiliaria, el caso Malaya, la crónica negra y la rosa convergiendo sobre la Pantoja y su Cachuli… todo un espectáculo.

Pero tal y como decidió la revista TIME, éste año ha sido el año del los internautas, de los blogs, de youtube, myspace, blogger, facebook y también el año en que, para mi, Google le ganó la batlla a MSN... de calle.

Christmas Catalan Poo traditions

2:00 a. m.

( 2 ) Comments

Ok, so I need to post something in english for all my american readers who never post comments cuz they only use myspace or facebook... but I know you're there, and you don't need to register to write on my "wall"... I don't have walls, my blogspot is flat...

Anyway, today I'm gonna tell you about the Christmas Catalan Poo traditions... sounds interesting huh?

El caganer:

Catalan culture is this way, we love poo... that's why in the nativity el pessebre, we include a guy with his pants down carpping somewhere, we call that guy caganer.

Originally the caganer was a symbol of the fertility of the fields, but nowdays it's just a funny guy we hide somewhere in our pessebres.

The traditional caganer is a shephard with the typical catalan costume and a red hat called barretina, but nowdays you can find all kind of caganers.

Every christmas, catalan artisans choose some popular people amongst local and international celebrities, football (soccer) players, politicians or whoever deserves it, and make a caganer with their face. Yoy can even find the royal family and the Pope caganers in some stores.

You might think that's something bad but this is considered an honor in Catalunya.

El tió:

Kids in Catalunya have a log in ther places called tió. You put it in the living room and the kids feed it every day since whenever you decide to start it till christmas. Then, the 24th of December kids gather around the log with their home-made sticks and get ready for the caga-tió ceremony.

The ceremony consists on gatherting around the log and hitting it, asking it to poo some presents, that normally are torrons (typical christmas dessert) or candy. The kids usually sing some typical tió songs, the one I used to sing was:

Caga tió, caga torró d’avellana i de pinyó, no caguis arengades que són massa salades, caga torrons, que són més bons. Caga tió sinó et darem un cop de bastó.

That actually means something like "you'd better poo some torrons for me or I'm gonna hit you with my stick".

Originally the tió was just a regluar log from the fireplace, but nowdays they usually paint a face on it and put the typical barretina hat on itis "head".

Now you might think catalans are dirty and violent, but we're not, we're really nice people, just visit Catalunya and see it for yourself!

Blocaire Invisible

3:55 p. m.

( 6 ) Comments

Bé el meu blocaire invisible és La Garrofa de Mont-roig. Es tracta d'un blog dedicat a les reflexions d'un Montrogenc i a les cróniques d'aquesta localitat... per tant, com a regal, situaré Mont-roig al mapa (he de reconèixer qu abans de trobar al blog jo no sabia on estava mont-roig, i suposo que com jo n'hi haurà més de "rucs"...)

Mont-roig del Camp es situa al sector central del Baix Camp, entre la serra de Colldejou i el mar.

El municipi té una àmplia façana marítima amb hotels, apartaments i càmpings, sorgits anàrquicament en els nuclis dels Pins de Miramar i Miami Platja i entorn de la platja de Rifà, vora les Pobles.

Si hi aneu alguna vegade de visita no us oblideu de visitar els següents llocs:

Hi destaca l'església vella de Sant Miquel, de gòtic renaixentista i amb un doble portal totalment renaixentista, que va ser construïda entre 1574 i 1610.

Sobre un penyal de roca molt erosionat s'alça el santuari de la Mare de Déu de la Roca, amb la capella de Sant Ramon.

Al Mas d'en Miró, propietat del pare de Joan Miró, a la zona coneguda com les Pobles, hi va residir el pintor llargues temporades des de 1911.

També cal visitar l'Església Nova de Sant Miquel, que es troba al centre de Mont-roig del Camp, denominada també "la Catedral del Baix Camp". La primera pedra es va col·locar l'any 1801, després d'enderrocar 24 cases.

Bé a partir d'aqui... només la fama internacional de Mont-roig del camp degut als milions de visites que tinc cada dia!!!

----------------------
Fonts: Viquipèdia i pàgina de Mont-roig del camp

Pare Cruel

9:51 p. m.

( 4 ) Comments



Bé, avui en la meva gesta heroica d’un sol home contra les tradicions de tota una societat intentaré carregar-me el personatge d’en Pare Noel.

El primer motiu es que el Pare Noel, tal i com el coneixem, és un producte de la Coca-Cola... el tratge vermell i blanc... pur marketing... com diria el Chávez es tot un “sicario del imperialismo yanqui”.

Seguidament està tot el tema laboral... tots sabem que al pol nord hi ha un taller clandestí de fabricació de joguines on un munt de nans treballen tot l’any sense parar (estic segur de que ni tan sols tenen vacances pagades)... jo no vull insinuar que es tracti de cap activitat il·legal, pro té tota la pinta de ser una pràctica que frega els límits de l’esclavisme...

Per continuar estan els mals hàbits... penseu que els nens deixen substàncies alcohòliques i torrons a les cases i que el Pare Noel, a mida que va passant a deixar els regals, s’ho fot tot... no m’estranya que tingui aquesta panxa tan grossa i que sigui tan rialler!! És la personificació del sobrepès i l’alcoholisme!!

Finalment estan totes les infraccions que coment volant amb un trineu sense matricular, molt probablement sense homologar, només senyalitzat pel nas d’un dels seus rens, sobrevolant àrees urbanes (conduint begut com va ell) i si llegiu el meu article sobre les figuretes de nadal i les drogues... probablement trobareu més explicacions per a aquests comportaments.

Per tots aquest motius crec que s’hauria de suprimir la figura del Pare Noel de les festes nadalenques... si voleu celebrar alguna cosa, feu el Tió, que és molt més nostre i a més permet als marrecs descarregar una mica el seu stress practicant una mica de bullying arbori.

Prohiben en Londres los adornos navideños

11:18 a. m.

( 9 ) Comments

Ho ho ho! soy feliz! hoy me he levantado, he visto esta noticia y he pensado que voy a tener un buen dia:

"Numerosos empresarios y ayuntamientos de Gran Bretaña consideran que las fiestas de Navidad tradicionales ya no son políticamente correctas. En muchas ciudades, como la multicultural Londres, trabajan personas de diversas religiones y creen que, sobre todo los musulmanes, pueden percibir las fiestas en las oficinas como ofensivas. [...] De 5.000 empresas británicas, un 80% no organizará ninguna fiesta."

Solamente hace falta que mañana prohiban los villancicos!! aunque estoy seguro de que en Londres no tienen a los peces en el rio...

PD: Estos dias sere breve que tengo visitas y tendré poco tiempo para rondar por aqui :P

Vuelo "accidentado"

2:43 p. m.

( 9 ) Comments

Hoy os traigo una de ésas noticias que no paran de sorprenderme... en éste caso se trata del aterrizaje de emergencia de un avión de American Airlines que volaba de Dallas a Tejas.

Resulta que en pleno vuelo, algunos pasajeros han notado un olor extraño, a fósforos quemados, y con el alarmismo y la psicosis que hay últimamente en los aviones (especialmente en Estados Unidos) el piloto ha realizado un aterrizaje de emergencia en el aeropuerto de Nashville.

Después de registar todo el equipaje y el avión, los perros han encontrado unos fósforos quemados, y tras ser interrogada por el FBI (sí, allí no se están de nada, si hace falta el FBI para encontrar unas cerillas pues que vengan) una mujer ha confesado haber encendido las cerillas para ocultar el olor de sus flatulencias.

¡Hay que ver! una mujer se tira un pedo y el estado de alerta nacional pasa de amarillo a naranja, se moviliza al FBI, los perros policia, y seguramente ya habrán metido al Bush en un búnker anti ataque nuclear... y todo por comer judías antes de subir a un avión.

Y yo me pregunto: ¿cómo había conseguido subir las cerillas al avión? ¿realmente encender una cerilla hace desaparecer el olor? ¿fueron los perros policia los que encontraron la mujer? y si fue asi ¿resultó alguno de ellos herido? (ya sabemos que tienen un olfato muy sensible). Oh! éstas noticias tan trascendentes me abruman!

Conte de Nadal

4:03 p. m.

( 4 ) Comments

L’Aleix estava molt nerviós, era la nit de Nadal i era ben fosc, portava ja un parell d’hores all llit, ja se sap, com abans vagis al llit abans es farà l’endemà. Pro els nervis no el deixaven dormir, la visita del Pare Noel era imminent.

Tot de sobte va sentir fressa a la porta de casa, un cop, unes passes. Segur que era el Pare Noel carregat de regals! Arrossegant un gran sac ple de paquets embolicats amb papers de colors ben lluents i lligats amb uns llaços ben grossos.

Va sentir com avançaven les passes pel corredor, fins l’habitació d’en Marc, el seu germà, allà es van aturar... un altre cop, un gemec... i silenci. L’Aleix es va estranyar una mica. Que hi feia el Pare Noel a l’habitació d’en Marc? L’arbre estava al menjador!! Segur que s’havia equivocat.

Les passes van continuar, i podia sentir clarament com el Pare Noel arrossegava el pesat sac pel corredor... caram! Si que en duia de regals! Segur que pesava com un mort.

Ara tocava tancar ben fort els ulls, perquè el Pare Noel estava a punt de passar per davant de la seva habitació, i ja se sap que si el descobreixes marxa corrents i pots quedar-te sense regals... així que l’Aleix es va fer l’adormit.

Va sentir com el Pare Noel arribava fins la porta de la seva habitació i s’hi aturava. En comptes d’anar cap al menjador, com era d’esperar, s’endinsà a l’habitació tot arrossegant el gran sac. Que voldria? Potser donar-li els regals personalment?

Va obrir un ull i va veure al Pare Noel de peu al costat del seu llit amb la seva panxa rodona i grossa, la seva barba blanca i el seu gran barret, pro tenia un posat estrany... no somreia. Per què estava tan seriós? Estava enfadat? Potser no s’havia portat prou bé durant l’any?

El Pare Noel va obrir el sac i l’Aleix va descobrir horroritzat per què pesava tant el sac. Dintre no hi havia pas regals, sinó el cos inert del seu germà. Un cop. Foscor. L'Aleix també va acabar dintre del sac.

Sí, segurament aquest any no s’havia portat prou bé.

¡Al jamón!

8:25 p. m.

( 6 ) Comments

Es curioso el artículo que he encontrado en el 20 minutos. Se ve que en Navidades, las ventas de jamón aumentan mucho (suponen entre un 65 o 70% de la venta anual) pero también aumentan los extravíos.

Como lo normal es mandar unos 10 o 15 jamones diarios durante el año, al llegar la demanda de unos 1200 jamones diarias van cortos de repartidores. ¿Y que hacen? Subcontratar el reparto a otras empresas que no se cortan a la hora de “perder” jamones.

A ver, ¿Quién no se llevaría un jamoncito para casa si te dan un envío de 50 piezas?

Así que si estáis en alguna de esas empresas y os animáis a "perder" un jamón… ¿qué menos que tener un detalle con vuestro blog favorito? (esto también va para mi “blocaire invisible”).

Bueno, espero vuestras aportaciones con los brazos abiertos (y el estomago vacío).

PD: Se acercan las vacaciones y da un poco de pereza escribir posts largos, pero he estado escribiendo un cuento navideño para el proximo post, a ver si os gusta ;)

Un mymy

12:47 a. m.

( 14 ) Comments

Bé, primer de tot us preguntareu que coi es un mymy... un mymy es la fusió d'un meme + yrun = mymy.... sí te una forma de raonar un tant curiosa aquesta noia... bé aqui va el mymy:

Aquest consisteix en escriure la frase més culpidora d'algun llibre. La que te'n recordis més i escriure-la per a que pugui culpir als altres blocaires!

Ostresss... si jo tinc memoria de peix!! mira, posaré una frase que em va colpir a la meva época del cole:

“Sáquente el corazón vivo /por el derecho costado
si no dices la verdad /de lo que te es preguntado
si fuisteis o consentisteis /en la muerte de tu hermano”

- Poema del Cid

No se, amenaçar a algú de treure-li el cor pel costat dret sempre m'ha semblat molt fort, pro ja ho tenien això a l'edat mitjana, que eren molt bésties.

Així que la propera vegada que hagueu d'amenaçar de mort algú us animo a utilitzar aquests versos tan macos, que a més d'acollonir també il·lustraràn una mica a la vostra víctima.
I el passo a la Marina, l'Emma i en Mikel... i si algú més el vol fer doncs endavant!!

PD: Al meu blocaire invisible que se que m'estarà llegint... et descobriré!

Sitting in the rain

8:21 p. m.

( 6 ) Comments

Us heu fixat que al metro de Barcelona plou? sí sí, dintre del metro... més concretament dintre dels vagons.

No, no m'he tornat boig, ja fa temps que passa i els que sigueu de barcelona ja sabeu de que parlo...

Entres al vagó, trobes un úni seient (sospitosament biut) i quan t'hi asseus notes com aquella humitat freda traspassa els teus pantalons... pro ja és masa tard, t'has mullat tot el cul i el ciutadà civic que tens en front (a barcelona som tots molt cívics) et mira amb cara somrient envian-te, clarament, el missatge "fotet, per llest" i clar tu li retornes clarament amb la mirada el missatge "podries haver avisat, cabrón". Pro tu ja no hi pots fer res, th'has mullat tot el cul i tens cara de tonto.

Llavors us preguntareu, com es que estava mullat el seient? i tornem al punt inicial, al metro de barcelona plou!! bé, no literalment, pro cau aigua de l'aire condicionat, i fot molt... i per cert, jo creia que només hi havia perill a l'estiu, pro sembla que el sostre del metro al desembre també goteja... així que teniu dues opcions:

- Si sou bona gent: avisar a la gent si trobeu un seient mullat
- Si sou mala gent: asseure's al seient que està en fron del mullat i esperar a veure si s'hi asseu algú.

Des d'aquesta web jo recomano, evidentment, la segona ;)

Només una cosa mes... ja tinc blocaire invisible!! seràs tu?

I per acabar o bé els meus lectors son uns passotes (cosa més que probable) o la meva relació amb la Pampita no ha creat gaire expectació (gent de poca fe) sigui com sigui dono el meu experiment sobre la xafarderia com a fracassat... i us quedeu amb les ganes de saber el meu secret!

Ninja Day

1:50 a. m.

( 1 ) Comments

Since I’ll be away for some day (we have a “puente” this week in Spain) I’ll post something for my non-puente English-speaker readers.

Today, December 5th is the Day of the Ninja. You can learn the original legend of the oringin of the celebration and how the non-ninjas (or nonjas) got to celebrate the ninja day, and become a polite assassin for a day (I mean, once a year, you know)… well ask a ninja tells the story.



And you know… watch out if you’re wearing ninja masks near any liquor store or gas stations or you’ll have to use your ninja-running skills!

I look forward killing you soon!! Happy ninja day!!

Millor que no "se hagan oir" gaire!

11:41 p. m.

( 5 ) Comments

Bé, si feu un cop d'ull a aquest fórum hi descobrireu tot un seguit de personatges de la nostra societat que m'abstindré de definir... en aquest fil en concret alguns d'ells es dediquen a "fardar" de com han recolit els preservatius que es repartien a diferents institus per a llençar-los o destruir-los per tal de que no "corrompin" als estudiants o alguna cosa així, no se pás que els passa pel cap... bé si que ho se i no m'agrada, a partir d'aquest tema hi ha tot un seguit de dissertacions sobre la sexualitat amb un punt de vista un tant... "diferent"

Encara que si hi fem un cop d'ull a la pàgina www.hazteoir.com ja podem imaginar quin tipus de gent escriu als seus fórums.

La crida es aquesta:

El dia 29 de noviembre se estuvieron repartiendo preservativos de manera gratuita a los alumnos de la universidad rey juan carlos de madrid [...] hago un "llamamiento" a los expertos en alertas, noticias y demas iniciativas para saber si se puede hacer algo.

I entre les respostes hi ha aquestes "joies":

- conseguir todos lo sque puedas y tirarlos a la basura, yo lo he hecho y sienta de miedo

- Si la humanidad ha aguantado tanto tiempo sin preservativos es porque no hay una necesidad vital de ellos, si fueran algo tan imprescindibles posiblemente nos habríamos extinguido antes de inventarlos.

- Vale, pero los Centros de Planificación Familiar están para eso: para incitar al sexo y para recomendar a parejas de que maten a sus hijos. Las universidades no.

- Pero lo cierto es que si se reparten en una universidad es con un solo motivo es promover la promiscuidad entre los jovenes

Bé, també hi ha comentaris una mica més assenyats, aquests peró son els que més em criden l'atenció i els que més em preocupen, evidentment... no se perquè quan algú reclama "ser escoltat" o aboga per la "llibertat" últimament ja m'espanto.

La curiosidad mató al gato

4:17 p. m.

( 5 ) Comments

tengo que anunciaros que el día 9 de Diciembre, de aquí 1 semana contaré TODA LA VERDAD sobre mi relación con Pampita… no os lo vais a perder ¿verdad?

Es increíble lo que nos hace hacer la curiosidad, ese afán por saber, esa tentación irresistible que nos impulsa hacia el cotilleo aunque no nos guste o queramos negarlo.

Que levante la mano el que no haya cotilleado nunca… ¿no? ¿nadie? Me lo suponía.

Y os preguntaréis a que viene esto. Pues bien, ha aparecido un individuo que dice estar en posesión del famoso video del “Sorpresa Sorpresa” del Ricky Martin en un armario, y la niña y el perro, etc etc… todos sabéis la historia, y todos conocéis a alguien que conoce a alguien que vio el programa ese día. Bien, es por todos bien sabido que se trata de una leyenda urbana.

Pues en la página de www.laninadelamermelada.com alguien aclama estar en posesión de éste video, y dice que el día 15 de diciembre lo hará público si no se sabe antes “toda la verdad”.

He comentado el caso con muchos amigos, y todos coincidimos en que esa web es falsa, que será un montaje y una tomadura de pelo, pero… ¿y si no?

Total, que TODOS entraremos el día 15 a la ya famosa página a ver que pasa… sabemos que hay altas probabilidades de que nos tomen el pelo, pero aún y así la curiosidad es más fuerte… (ahhh ahora ya veis dónde quería ir a parar).

Bueno... en una semana, la resolución!!