Els premis Darwin

3:17 p. m.

( 9 ) Comments

Hi ha una coneguda pàgina d’Internet que cada any entrega els premis Darwin a les morts més estúpides de l’any. S’anomenen Darwin "en honor a en Charles Darwin, el pare de la teoria de l’evolució, premiant a aquells que milloren la nostra herència genètica eliminant-se d’ella."

La web està en anglès així que us faig un breu resum dels casos que de moment encapçalen les votacions:

El martell del desastre: (Brasil, Agost del 2006) Un home prova de desmuntar una RPG (granada impulsada amb coet) fent-hi passar repetidament el seu cotxe pel damunt. Com que no ho aconsegueix decideix utilitzar un martell pneumàtic. Al segon intent va aconseguir desmuntar-la, amb una explosió que va causar un mort, va destruir sis cotxes i la botiga on s’estava realitzant la operació. La policia va trobar 14 granades més en un cotxe proper, es creu que volien vendre-les com a ferralla. Certament, van aconseguir fer un munt de ferralla.

Cremat per una burilla: (Anglaterra, 17 d’abril del 2006) Philip, un home de 60 anys, està a l’hospital rebent un tractament a la pell, que consisteix en cobrir el cos amb una crema a base de parafina, altament inflamable. Els doctors el van avisar de que no podia fumar sota cap concepte ni acostar-se a cap font de foc. Pro en Philip no podia passar sense una cigarreta, i d’amagat sen va fumar una. Tot va anar bé fins que va trepitjar la burilla per apagar-la. La seva roba havia absorbit el producte inflamable i es va encendre a l’instant. Va patir cremades a tot el cos i va morir a la unitat de cures intensives.

La Guerra de les Galàxies: (Anglaterra, 2006) Dos joves de 17 anys decideixen imitar a en Darth Vader a la Guerra de les Galàxies i fabricar-se els seus propis sabres làser casolans, obrint uns fluorescents i abocant-hi benzina dintre... quan els van encendre van obtenir una explosió digne de Star Wars... Un d'ells va morir a l'acte i l'altre va sobreviure per tal de deixar constància de l'estupidesa que havien comés.

Bé i amb aquest post em despedeixo del 2006... que tingueu tots una bona entrada d'any!!!

Resumen del año, según el Microverso

6:08 p. m.

( 11 ) Comments

Si los servicios informativos de los diferentes medios de comunicación hacen un resumen del año por estas fechas yo no voy a ser menos, asi que sgún los servicios informativos del Microverso, paso a destacar las siguientes noticias:

Cómo no, el 2006, el año del Barça, será un año recordado toda la vida por los culers… campeones de Liga, y sobretodo, campeones del la Champions League.

Al igual que fue el año del Barça no fue el de la selección española de fútbol…. Mucho “Opá” y “a por ellos”, pero al final en octavos, para casa… eso si, grácias al mundial del Japón, A.ndrés Montes (uno de mis ídolos) dio el salto a la fama en la Sexta, con el tiki-taka

Sí que fue el año de la selección española de básket, campeona del mundo en Japón, ante Grecia y con gasol lesionado, en una final épica… casualmente todos los fervientes seguidores del futbol se “convirtieron” al básket este verano.

Para amenizar el verano el personal de tierra de IBERIA decidió convocar una huega en plenas vacaciones, invadiendo las pistas del aeropuerto del Prat y provocando un caos que colapsó el aeropuerto de Barcelona, que estuvo acumulando retrasos durante días y más y días, dejando a la gente “tirada” sin poder coger sus vuelos.

También será recordado como el año de la ley anti-tabaco… bares para fumadores, oficinistas fumando en medio de la calle, ruido a las puertas de las discotecas, molestias para los vecinos, incumplimiento de la ley, “modificaciones” y “excepciones” en Madrid… vamos, lo que se esperaba

Año del Estatut, el catalán el que ha llevado más problemas, evidentemente todo debido a cierto partido que nos tiene mucho cariño a los catalanes…

También llegó el carnet por puntos y la conducción se vio convertida en “videojuego” tal y como apuntaba uno de mis lectores… ¿cuántas “vidas” os quedan a final de año?

Y llegaron las elecciones y con ellas una reedición del Tripartit (govern d’entesa) que ha hecho subir a todo el mundo por las paredes… ¿parece que nadie les votó? Grandes misterios de la política…

Oh, la noticia que ha dado más que hablar… la corrupción urbanística, especulación inmobiliaria, el caso Malaya, la crónica negra y la rosa convergiendo sobre la Pantoja y su Cachuli… todo un espectáculo.

Pero tal y como decidió la revista TIME, éste año ha sido el año del los internautas, de los blogs, de youtube, myspace, blogger, facebook y también el año en que, para mi, Google le ganó la batlla a MSN... de calle.

Christmas Catalan Poo traditions

2:00 a. m.

( 2 ) Comments

Ok, so I need to post something in english for all my american readers who never post comments cuz they only use myspace or facebook... but I know you're there, and you don't need to register to write on my "wall"... I don't have walls, my blogspot is flat...

Anyway, today I'm gonna tell you about the Christmas Catalan Poo traditions... sounds interesting huh?

El caganer:

Catalan culture is this way, we love poo... that's why in the nativity el pessebre, we include a guy with his pants down carpping somewhere, we call that guy caganer.

Originally the caganer was a symbol of the fertility of the fields, but nowdays it's just a funny guy we hide somewhere in our pessebres.

The traditional caganer is a shephard with the typical catalan costume and a red hat called barretina, but nowdays you can find all kind of caganers.

Every christmas, catalan artisans choose some popular people amongst local and international celebrities, football (soccer) players, politicians or whoever deserves it, and make a caganer with their face. Yoy can even find the royal family and the Pope caganers in some stores.

You might think that's something bad but this is considered an honor in Catalunya.

El tió:

Kids in Catalunya have a log in ther places called tió. You put it in the living room and the kids feed it every day since whenever you decide to start it till christmas. Then, the 24th of December kids gather around the log with their home-made sticks and get ready for the caga-tió ceremony.

The ceremony consists on gatherting around the log and hitting it, asking it to poo some presents, that normally are torrons (typical christmas dessert) or candy. The kids usually sing some typical tió songs, the one I used to sing was:

Caga tió, caga torró d’avellana i de pinyó, no caguis arengades que són massa salades, caga torrons, que són més bons. Caga tió sinó et darem un cop de bastó.

That actually means something like "you'd better poo some torrons for me or I'm gonna hit you with my stick".

Originally the tió was just a regluar log from the fireplace, but nowdays they usually paint a face on it and put the typical barretina hat on itis "head".

Now you might think catalans are dirty and violent, but we're not, we're really nice people, just visit Catalunya and see it for yourself!

Blocaire Invisible

3:55 p. m.

( 6 ) Comments

Bé el meu blocaire invisible és La Garrofa de Mont-roig. Es tracta d'un blog dedicat a les reflexions d'un Montrogenc i a les cróniques d'aquesta localitat... per tant, com a regal, situaré Mont-roig al mapa (he de reconèixer qu abans de trobar al blog jo no sabia on estava mont-roig, i suposo que com jo n'hi haurà més de "rucs"...)

Mont-roig del Camp es situa al sector central del Baix Camp, entre la serra de Colldejou i el mar.

El municipi té una àmplia façana marítima amb hotels, apartaments i càmpings, sorgits anàrquicament en els nuclis dels Pins de Miramar i Miami Platja i entorn de la platja de Rifà, vora les Pobles.

Si hi aneu alguna vegade de visita no us oblideu de visitar els següents llocs:

Hi destaca l'església vella de Sant Miquel, de gòtic renaixentista i amb un doble portal totalment renaixentista, que va ser construïda entre 1574 i 1610.

Sobre un penyal de roca molt erosionat s'alça el santuari de la Mare de Déu de la Roca, amb la capella de Sant Ramon.

Al Mas d'en Miró, propietat del pare de Joan Miró, a la zona coneguda com les Pobles, hi va residir el pintor llargues temporades des de 1911.

També cal visitar l'Església Nova de Sant Miquel, que es troba al centre de Mont-roig del Camp, denominada també "la Catedral del Baix Camp". La primera pedra es va col·locar l'any 1801, després d'enderrocar 24 cases.

Bé a partir d'aqui... només la fama internacional de Mont-roig del camp degut als milions de visites que tinc cada dia!!!

----------------------
Fonts: Viquipèdia i pàgina de Mont-roig del camp

Pare Cruel

9:51 p. m.

( 4 ) Comments



Bé, avui en la meva gesta heroica d’un sol home contra les tradicions de tota una societat intentaré carregar-me el personatge d’en Pare Noel.

El primer motiu es que el Pare Noel, tal i com el coneixem, és un producte de la Coca-Cola... el tratge vermell i blanc... pur marketing... com diria el Chávez es tot un “sicario del imperialismo yanqui”.

Seguidament està tot el tema laboral... tots sabem que al pol nord hi ha un taller clandestí de fabricació de joguines on un munt de nans treballen tot l’any sense parar (estic segur de que ni tan sols tenen vacances pagades)... jo no vull insinuar que es tracti de cap activitat il·legal, pro té tota la pinta de ser una pràctica que frega els límits de l’esclavisme...

Per continuar estan els mals hàbits... penseu que els nens deixen substàncies alcohòliques i torrons a les cases i que el Pare Noel, a mida que va passant a deixar els regals, s’ho fot tot... no m’estranya que tingui aquesta panxa tan grossa i que sigui tan rialler!! És la personificació del sobrepès i l’alcoholisme!!

Finalment estan totes les infraccions que coment volant amb un trineu sense matricular, molt probablement sense homologar, només senyalitzat pel nas d’un dels seus rens, sobrevolant àrees urbanes (conduint begut com va ell) i si llegiu el meu article sobre les figuretes de nadal i les drogues... probablement trobareu més explicacions per a aquests comportaments.

Per tots aquest motius crec que s’hauria de suprimir la figura del Pare Noel de les festes nadalenques... si voleu celebrar alguna cosa, feu el Tió, que és molt més nostre i a més permet als marrecs descarregar una mica el seu stress practicant una mica de bullying arbori.

Prohiben en Londres los adornos navideños

11:18 a. m.

( 9 ) Comments

Ho ho ho! soy feliz! hoy me he levantado, he visto esta noticia y he pensado que voy a tener un buen dia:

"Numerosos empresarios y ayuntamientos de Gran Bretaña consideran que las fiestas de Navidad tradicionales ya no son políticamente correctas. En muchas ciudades, como la multicultural Londres, trabajan personas de diversas religiones y creen que, sobre todo los musulmanes, pueden percibir las fiestas en las oficinas como ofensivas. [...] De 5.000 empresas británicas, un 80% no organizará ninguna fiesta."

Solamente hace falta que mañana prohiban los villancicos!! aunque estoy seguro de que en Londres no tienen a los peces en el rio...

PD: Estos dias sere breve que tengo visitas y tendré poco tiempo para rondar por aqui :P

Vuelo "accidentado"

2:43 p. m.

( 9 ) Comments

Hoy os traigo una de ésas noticias que no paran de sorprenderme... en éste caso se trata del aterrizaje de emergencia de un avión de American Airlines que volaba de Dallas a Tejas.

Resulta que en pleno vuelo, algunos pasajeros han notado un olor extraño, a fósforos quemados, y con el alarmismo y la psicosis que hay últimamente en los aviones (especialmente en Estados Unidos) el piloto ha realizado un aterrizaje de emergencia en el aeropuerto de Nashville.

Después de registar todo el equipaje y el avión, los perros han encontrado unos fósforos quemados, y tras ser interrogada por el FBI (sí, allí no se están de nada, si hace falta el FBI para encontrar unas cerillas pues que vengan) una mujer ha confesado haber encendido las cerillas para ocultar el olor de sus flatulencias.

¡Hay que ver! una mujer se tira un pedo y el estado de alerta nacional pasa de amarillo a naranja, se moviliza al FBI, los perros policia, y seguramente ya habrán metido al Bush en un búnker anti ataque nuclear... y todo por comer judías antes de subir a un avión.

Y yo me pregunto: ¿cómo había conseguido subir las cerillas al avión? ¿realmente encender una cerilla hace desaparecer el olor? ¿fueron los perros policia los que encontraron la mujer? y si fue asi ¿resultó alguno de ellos herido? (ya sabemos que tienen un olfato muy sensible). Oh! éstas noticias tan trascendentes me abruman!

Conte de Nadal

4:03 p. m.

( 4 ) Comments

L’Aleix estava molt nerviós, era la nit de Nadal i era ben fosc, portava ja un parell d’hores all llit, ja se sap, com abans vagis al llit abans es farà l’endemà. Pro els nervis no el deixaven dormir, la visita del Pare Noel era imminent.

Tot de sobte va sentir fressa a la porta de casa, un cop, unes passes. Segur que era el Pare Noel carregat de regals! Arrossegant un gran sac ple de paquets embolicats amb papers de colors ben lluents i lligats amb uns llaços ben grossos.

Va sentir com avançaven les passes pel corredor, fins l’habitació d’en Marc, el seu germà, allà es van aturar... un altre cop, un gemec... i silenci. L’Aleix es va estranyar una mica. Que hi feia el Pare Noel a l’habitació d’en Marc? L’arbre estava al menjador!! Segur que s’havia equivocat.

Les passes van continuar, i podia sentir clarament com el Pare Noel arrossegava el pesat sac pel corredor... caram! Si que en duia de regals! Segur que pesava com un mort.

Ara tocava tancar ben fort els ulls, perquè el Pare Noel estava a punt de passar per davant de la seva habitació, i ja se sap que si el descobreixes marxa corrents i pots quedar-te sense regals... així que l’Aleix es va fer l’adormit.

Va sentir com el Pare Noel arribava fins la porta de la seva habitació i s’hi aturava. En comptes d’anar cap al menjador, com era d’esperar, s’endinsà a l’habitació tot arrossegant el gran sac. Que voldria? Potser donar-li els regals personalment?

Va obrir un ull i va veure al Pare Noel de peu al costat del seu llit amb la seva panxa rodona i grossa, la seva barba blanca i el seu gran barret, pro tenia un posat estrany... no somreia. Per què estava tan seriós? Estava enfadat? Potser no s’havia portat prou bé durant l’any?

El Pare Noel va obrir el sac i l’Aleix va descobrir horroritzat per què pesava tant el sac. Dintre no hi havia pas regals, sinó el cos inert del seu germà. Un cop. Foscor. L'Aleix també va acabar dintre del sac.

Sí, segurament aquest any no s’havia portat prou bé.

¡Al jamón!

8:25 p. m.

( 6 ) Comments

Es curioso el artículo que he encontrado en el 20 minutos. Se ve que en Navidades, las ventas de jamón aumentan mucho (suponen entre un 65 o 70% de la venta anual) pero también aumentan los extravíos.

Como lo normal es mandar unos 10 o 15 jamones diarios durante el año, al llegar la demanda de unos 1200 jamones diarias van cortos de repartidores. ¿Y que hacen? Subcontratar el reparto a otras empresas que no se cortan a la hora de “perder” jamones.

A ver, ¿Quién no se llevaría un jamoncito para casa si te dan un envío de 50 piezas?

Así que si estáis en alguna de esas empresas y os animáis a "perder" un jamón… ¿qué menos que tener un detalle con vuestro blog favorito? (esto también va para mi “blocaire invisible”).

Bueno, espero vuestras aportaciones con los brazos abiertos (y el estomago vacío).

PD: Se acercan las vacaciones y da un poco de pereza escribir posts largos, pero he estado escribiendo un cuento navideño para el proximo post, a ver si os gusta ;)

Un mymy

12:47 a. m.

( 14 ) Comments

Bé, primer de tot us preguntareu que coi es un mymy... un mymy es la fusió d'un meme + yrun = mymy.... sí te una forma de raonar un tant curiosa aquesta noia... bé aqui va el mymy:

Aquest consisteix en escriure la frase més culpidora d'algun llibre. La que te'n recordis més i escriure-la per a que pugui culpir als altres blocaires!

Ostresss... si jo tinc memoria de peix!! mira, posaré una frase que em va colpir a la meva época del cole:

“Sáquente el corazón vivo /por el derecho costado
si no dices la verdad /de lo que te es preguntado
si fuisteis o consentisteis /en la muerte de tu hermano”

- Poema del Cid

No se, amenaçar a algú de treure-li el cor pel costat dret sempre m'ha semblat molt fort, pro ja ho tenien això a l'edat mitjana, que eren molt bésties.

Així que la propera vegada que hagueu d'amenaçar de mort algú us animo a utilitzar aquests versos tan macos, que a més d'acollonir també il·lustraràn una mica a la vostra víctima.
I el passo a la Marina, l'Emma i en Mikel... i si algú més el vol fer doncs endavant!!

PD: Al meu blocaire invisible que se que m'estarà llegint... et descobriré!

Sitting in the rain

8:21 p. m.

( 6 ) Comments

Us heu fixat que al metro de Barcelona plou? sí sí, dintre del metro... més concretament dintre dels vagons.

No, no m'he tornat boig, ja fa temps que passa i els que sigueu de barcelona ja sabeu de que parlo...

Entres al vagó, trobes un úni seient (sospitosament biut) i quan t'hi asseus notes com aquella humitat freda traspassa els teus pantalons... pro ja és masa tard, t'has mullat tot el cul i el ciutadà civic que tens en front (a barcelona som tots molt cívics) et mira amb cara somrient envian-te, clarament, el missatge "fotet, per llest" i clar tu li retornes clarament amb la mirada el missatge "podries haver avisat, cabrón". Pro tu ja no hi pots fer res, th'has mullat tot el cul i tens cara de tonto.

Llavors us preguntareu, com es que estava mullat el seient? i tornem al punt inicial, al metro de barcelona plou!! bé, no literalment, pro cau aigua de l'aire condicionat, i fot molt... i per cert, jo creia que només hi havia perill a l'estiu, pro sembla que el sostre del metro al desembre també goteja... així que teniu dues opcions:

- Si sou bona gent: avisar a la gent si trobeu un seient mullat
- Si sou mala gent: asseure's al seient que està en fron del mullat i esperar a veure si s'hi asseu algú.

Des d'aquesta web jo recomano, evidentment, la segona ;)

Només una cosa mes... ja tinc blocaire invisible!! seràs tu?

I per acabar o bé els meus lectors son uns passotes (cosa més que probable) o la meva relació amb la Pampita no ha creat gaire expectació (gent de poca fe) sigui com sigui dono el meu experiment sobre la xafarderia com a fracassat... i us quedeu amb les ganes de saber el meu secret!

Ninja Day

1:50 a. m.

( 1 ) Comments

Since I’ll be away for some day (we have a “puente” this week in Spain) I’ll post something for my non-puente English-speaker readers.

Today, December 5th is the Day of the Ninja. You can learn the original legend of the oringin of the celebration and how the non-ninjas (or nonjas) got to celebrate the ninja day, and become a polite assassin for a day (I mean, once a year, you know)… well ask a ninja tells the story.



And you know… watch out if you’re wearing ninja masks near any liquor store or gas stations or you’ll have to use your ninja-running skills!

I look forward killing you soon!! Happy ninja day!!

Millor que no "se hagan oir" gaire!

11:41 p. m.

( 5 ) Comments

Bé, si feu un cop d'ull a aquest fórum hi descobrireu tot un seguit de personatges de la nostra societat que m'abstindré de definir... en aquest fil en concret alguns d'ells es dediquen a "fardar" de com han recolit els preservatius que es repartien a diferents institus per a llençar-los o destruir-los per tal de que no "corrompin" als estudiants o alguna cosa així, no se pás que els passa pel cap... bé si que ho se i no m'agrada, a partir d'aquest tema hi ha tot un seguit de dissertacions sobre la sexualitat amb un punt de vista un tant... "diferent"

Encara que si hi fem un cop d'ull a la pàgina www.hazteoir.com ja podem imaginar quin tipus de gent escriu als seus fórums.

La crida es aquesta:

El dia 29 de noviembre se estuvieron repartiendo preservativos de manera gratuita a los alumnos de la universidad rey juan carlos de madrid [...] hago un "llamamiento" a los expertos en alertas, noticias y demas iniciativas para saber si se puede hacer algo.

I entre les respostes hi ha aquestes "joies":

- conseguir todos lo sque puedas y tirarlos a la basura, yo lo he hecho y sienta de miedo

- Si la humanidad ha aguantado tanto tiempo sin preservativos es porque no hay una necesidad vital de ellos, si fueran algo tan imprescindibles posiblemente nos habríamos extinguido antes de inventarlos.

- Vale, pero los Centros de Planificación Familiar están para eso: para incitar al sexo y para recomendar a parejas de que maten a sus hijos. Las universidades no.

- Pero lo cierto es que si se reparten en una universidad es con un solo motivo es promover la promiscuidad entre los jovenes

Bé, també hi ha comentaris una mica més assenyats, aquests peró son els que més em criden l'atenció i els que més em preocupen, evidentment... no se perquè quan algú reclama "ser escoltat" o aboga per la "llibertat" últimament ja m'espanto.

La curiosidad mató al gato

4:17 p. m.

( 5 ) Comments

tengo que anunciaros que el día 9 de Diciembre, de aquí 1 semana contaré TODA LA VERDAD sobre mi relación con Pampita… no os lo vais a perder ¿verdad?

Es increíble lo que nos hace hacer la curiosidad, ese afán por saber, esa tentación irresistible que nos impulsa hacia el cotilleo aunque no nos guste o queramos negarlo.

Que levante la mano el que no haya cotilleado nunca… ¿no? ¿nadie? Me lo suponía.

Y os preguntaréis a que viene esto. Pues bien, ha aparecido un individuo que dice estar en posesión del famoso video del “Sorpresa Sorpresa” del Ricky Martin en un armario, y la niña y el perro, etc etc… todos sabéis la historia, y todos conocéis a alguien que conoce a alguien que vio el programa ese día. Bien, es por todos bien sabido que se trata de una leyenda urbana.

Pues en la página de www.laninadelamermelada.com alguien aclama estar en posesión de éste video, y dice que el día 15 de diciembre lo hará público si no se sabe antes “toda la verdad”.

He comentado el caso con muchos amigos, y todos coincidimos en que esa web es falsa, que será un montaje y una tomadura de pelo, pero… ¿y si no?

Total, que TODOS entraremos el día 15 a la ya famosa página a ver que pasa… sabemos que hay altas probabilidades de que nos tomen el pelo, pero aún y así la curiosidad es más fuerte… (ahhh ahora ya veis dónde quería ir a parar).

Bueno... en una semana, la resolución!!

La "paritat"

12:11 p. m.

( 7 ) Comments

Avui vaig a ser políticament incorrecte... (ha! Com m’agrada això!) Últimament, sobretot des d'ahir amb la designació dels consellers i conselleres, no paro se sentir la paraula paritat.

Bé em dona la impressió de que molta gent no entén bé aquest concepte o el malinterpreta... si entenem paritat com a igualtat entre homes i dones perfecte, cap problema, de fet en soc un gran defensor. Del que em queixo és de la gent que entén paritat com a una igualtat numèrica o una proporció exacta del 50 i 50% entre homes i dones.

Ara poso per exemple el nou govern, al que molta gent hi atribueix una falta de paritat.

Jo vull un govern que funcioni, i tant me fa el sexe del que hi hagi manant mentre siguin els que estan millor capacitats per exercir el càrrec, i m’és igual si son tot homes o tot dones, i no crec que s’hagi d’afavorir o discriminar a ningú per tal d’aconseguir una estadística de “paritat” del 50%.

Personalment, crec que un govern que es defineix com a “progressista” haurà nomenat a qui era millor per cada càrrec sense discriminacions sexuals, no creieu?

També se que molts de vosaltres em direu que al món laboral, per exemple, hi ha molts directius a les empreses que son uns cabrons misògins que discriminen les dones i no els hi donen llocs de responsabilitat, i que per això cal lleis que regulin aquesta famosa paritat.

Doncs sí, teniu raó, jo només critico a la gent que es queixa “perquè si” i denúncia "injustícies" sense saber ben bé que es el que demanen...

Bé ara totes les feministes i tots els exaltats que no han passat del primer paràgraf em podeu saltar al coll... després rellegiu el post.

Navidades blancas

8:45 p. m.

( 8 ) Comments

Caray caray, desde que en Lost rellenaron las figuras de la virgen María con bolsitas de cocaína se ha perdido el respeto por todos los símbolos!

Sino mirad como se las ingeniaban estos colombianos para pasar la droga por la frontera… si señores, ¡metida dentro de figuritas de Papá Noel! Para los amigos colombianos esto de las Navidades blancas tenía más sentido que nunca.

Resulta que rellenaban las figuritas con una mezcla que hacía tener a la cocaína aspecto de plástico para poder distribuirla por Europa y América, y resulta que además también usaban el mismo producto con vasos y otras decoraciones navideñas…

Yo a partir de ahora voy a desconfiar de todos los ornamentos de navidad… sobretodo de ésos árboles prefabricados que llevan “nieve” por encima… ¡ja!

También hay que vigilar lo que hay dentro de las Barbies y de los Madelmans, así que, por precaución (y por diversión), deberíamos arrancar las cabezas de todos los muñecos (Barriguitas, Power Rangers y similares) que traiga el Papá Noel éstas navidades… él dice que viene de Laponia, pero todos sabemos que viene de Colombia.

¡Santa Claus, no nos la pegas más!

PD: No me gusta la Navidad… ¿se nota?
PD2: Me encanta el peluche del Jack/Santa Claus

The rainbow technology

3:21 p. m.

( 5 ) Comments

With nothing to do with any gay movement (as far as I know), the rainbow technology is a method developed by Sainul Abideen (24 year old Indian engineering student) that lets you encode data into shapes and colours to print them in a sheet of paper.

You’ll be thinking by now: You’re a nerd! Why is that so interesting? Well, just think about that... you’ll be able to encode 256GB of information in an A4 paper, that’s more than 54 DVDs in a recyclable support... isn’t that amazing?!

Of course we won’t be carrying around A4 paper sheets (that was just an example) but the possible application is including a small scanner in our computers and use “Rainbow Cards” a SIM sized card with 5GB of storage capacity.

These Rainbow cards will be way cheaper to produce than a CD or DVD, and they would be biodegradable and recyclable so we’d get rid of a huge amount of e-waste.

So think about it… low cost biodegradable storage devices… a dream come true!

Unfortunately, I think we will have to wait many years until we get this technology in our computers, so we’ll have to be patient!!

Babosos feliços

3:21 p. m.

( 4 ) Comments

Com deia en Pou a RAC1 Que l'Sport regali pitets per a tots els socis! perquè als culers ens cau la baba amb el gol d'en Ronnie ahir. Molts diuen que el millor gol que ha marcat mai amb a samarreta del Barça, simplement espectacular, només cal veure el vídeo...



Si algú troba algun vídeo amb comentaris en català i m'envia l'enllaç li estaré eternament agraït... jo no n'he trobat cap al youtube, potser d'aquí uns dies...

Sam has 7 friends

1:59 p. m.

( 5 ) Comments

Samantha Breslow morirá en el 15 de Diciembre. Lo sabe todo el mundo en Internet pero ella no… y ahí está la gracia… sabemos el final, pero no sabemos quien será ni cómo ocurrirá.

Evidentemente Sam es un personaje ficticio, y es la protagonista de un interesante “experimento” on-line de teleserie, en capítulos de minuto y medio.

Desde el 28 de Agosto, la web www.samhas7friends.com lleva publicando (a través de la web y un popular videopodcast) un capítulo diario de esta serie, protagonizada por una chica llamada Sam y sus 7 amigos.

Lo interesante de la serie, además de la corta duración de los capítulos, es que tiene 4 tramas claramente diferenciadas alrededor del mismo personaje, cada una de ellas con unos guionistas y director diferentes, y no sabemos cual de ellas es la “buena”, es decir, la que llevará al asesinato de Sam.

Así que aun tenéis 20 días para engancharos a este Cluedo cibernético, o podéis ir bajando los capítulos poco a poco desde el principio, como prefiráis, pero os advierto, si veis un capítulo os enganchará (al menos a mi me pasó, aunque yo tengo una cierta predisposición a engancharme a todas las series minimamente adictivas… Lost, 24, Prisión Break…)

Bueno, sólo una cosa más, los capítulos son en inglés, pero son cortos y hablan poco… con un mínimo nivel creo que se puede ir siguiendo :)

Thanksgiving

12:21 p. m.

( 5 ) Comments

I guess many Spaniards who read this won’t even know that today it’s Thanksgiving Day. That’s fine because we don’t celebrate it here but I wanted to write something about thanksgiving anyway.

Even it’s a Christian tradition about giving thanks to God about all we have I think this is a celebration anyone (believer or not) can understand.

Just think for a moment about all you have, all your family, friends and possessions and see how lucky you are, and now think about all the people who are not as lucky as you… think about homeless people, people in poor countries, people in countries in war, or maybe just people around you… maybe they don’t have all the stuff we do, and even that I’m sure they’re still thankful for the few things we haven’t taken away from them yet.

So next time you hear about thanksgiving don’t think it’s just the “Eating turkey day” (even they eat turkey, and it’s yummy… I’m hungry!) Think it’s the “wow, I have lots of awesome things and others don’t, let’s help them!” day. I know the second name is not as short or as easy to remember but reflects better what that day should be.

I've decided to stop writing on my xanga, so all my new posts will only be posted on blogger, you can enter to it through www.azriel.tk or azriel100.blogspot.com, everyone is free to comment there, you don't have to be a member, so I hope all my xanga readers will follow me there... thanks!!

Blocaire invisible 2006

3:05 p. m.

( 5 ) Comments

blocaire invisible

Clickeu a la imatge per saber de que va tot això, i per apuntar-vos envieu un mail i apunteu-vos al Wiki de l'Adagio

Contra més siguem més divertit serà!!

--------------

blog inspirador el de l'^eMMa^

Doncs jo vull una XXL!!

12:50 p. m.

( 17 ) Comments

Ja fa uns quanta dies que roda la noticia pro volia comentar-la… “El Ministeri de Sanitat, a través de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESA), ha emès un comunicat on denuncia la darrera campanya publicitària de Burger King i en demana la interrupció immediata.”

Resulta que la campanya publicitària de Burger King incita a menjar les seves hamburgueses... i també resulta que les hamburgueses de fast food engreixen. (Caram, quina sorpresa!!)

I sembla que el ministeri de sanitat ens ha de protegir d’això perquè la gent és “tonta” i com que ho anuncien a la tele, aniran en massa al Burger King, s’atiparan d’hamburgueses XXL i la seva salut es veurà greument afectada.

Per una part crec que és correcte que el ministeri de sanitat prengui aquesta mesura ja que ho fa en base a un acord que va firmar amb les cadenes de restauració en el que aquestes es comprometien a "no incentivar el consum de racions o porcions individuals gegants"... si han firmat un acord l’han de complir.

Pro per altra banda no crec que aquest acord hagués d’existir. No crec que el ministeri de sanitat hagi d’interferir en aquest temes... volem una societat liberal o volem estar sobreprotegits pel govern?

Les cadenes de fast food porten molts anys oferint-nos productes XXL, i si segueixen augmentant la mida de les porcions és perquè la gent les compra. Jo no soc un consumidor habitual de menjar ràpid, pro si que de molt en molt em ve de gust menjar-me una "superhambuerguesa" amb tot inclòs, i per això no em moriré, ni em tornaré obès de cop, i no m’agradaria no poder fer-ho perquè un ministre ho hagi decidit així.

El que ha de fer el ministeri de salut és promoure uns hàbits d’alimentació sans i moderats entre la població, no pas prohibir-nos les llamineries com als nens petits no?

¡Quiérela en privado!

6:31 p. m.

( 17 ) Comments

¿Estás harto de ver tu lista de contactos del Messenger invadida por corazoncitos? ¿Las poesías que se ponen por nick tus contactos te producen picores? No estás solo… somos muchos los que sufrimos los amores de nuestros amigos.

Por eso he decidido impulsar la campaña “Basta de nicks cursis: ¡Quiérela en privado!”.

En mi opinión el amor es algo muy bonito, pero también algo personal… ¿realmente crees que a tus contactos les apetece leer “Te quiero Carla” cada vez que te conectas? ¿Es necesario acompañar tu nick con un TQM seguido de 4 corazones, 2 besos y 5 flores? ¿Crees que el nick “mil amaneceres a tu lado” sirve a tus contactos para identificarte?

Si mientras estas leyendo estas líneas te das cuenta que eres una de esas personas, por favor, piensa en tus otros 128 contactos del Messenger que no son tu novia… ellos deberían alegrarse de vuestro amor y no sufrirlo, así que ¡haz el favor de cambiar tu nick!

Si por el contrario eres uno de los afectados lo único que puedo aconsejarte es que intentes hacer entender sutilmente a tu amigo/a lo que ya he escrito anteriormente… y ¡suerte!

Sé que somos muchos los afectados como mi amiga Marina, inspiradora de este post (por sufridora no por cursi), debemos unirnos y luchar contra éste fenómeno, ¡todos juntos podemos erradicarlo!

PD: No tiene nada que ver con el post, pero bueno… aquí en la izquierda he añadido una sección nueva en la web, solamente tienes que conectar tu webcam y hacer clic y serás famoso! Si no te apetece comentar al menos deja constancia gráfica de tu visita ;)

Old-fashioned language?

3:41 p. m.

( 5 ) Comments

I read on the Washington Post about the marriage between Katie Holmes (I just discovered she was born on December 18th like me… funny!) and Tom Cruise, and about Scientology.

They can choose between 5 different kinds of wedding, that go from the “Traditional” to the “Double Ring” one... well the article talks about Scientology weddings but the part that got my attention is this one:

In the old-fashioned language that marks the Traditional version, the groom is reminded that "girls" need "clothes and food and tender happiness and frills, a pan, a comb, perhaps a cat" -- and is asked to provide them all. The bride, in turn, is told that "young men are free and may forget" their promises.

Even it’s a tradition or it’s “old-fashioned language” that’s WRONG, you can’t say that, it’s sooo sexist! And I’m not talking about being politically correct, I think it’s a moral thing, saying things like those make me think about the medieval times!

Try dating a girl for a while, and then giving her a pan as a gift. You’ll see what I’m talking about, I think that anyone with a little bit of self-respect, or respect for the opposite sex shouldn’t agree with a ceremony that supports that kind of attitude.

Anyway, we all know that Tom Cruise is a weird guy, but think about all those “thousands” of Scientology followers that the article talks about… I just hope not many people choose the "traditional" ceremony!

La crisi del bloggero

12:49 a. m.

( 11 ) Comments

Ara ja sé el que senten els escriptors quan agafen fòbia a la pàgina en blanc… fa temps vaig llegir un llibre del Stephen King (Esteve Rei pels amics) que es titulava Un sac d’ossos que entre altres coses explicava els problemes d’un escriptor que patia un bloqueig creatiu.

L’escriptor tenia un truc, en èpoques de molta productivitat havia guardat novel•les per després poder-les publicar en peques de sequera creativa.

Bé doncs jo estic en sequera creativa… i no he guardat cap tema d’emergència per anar publicant (com altres bloggeros m’han comentat que fan) mentre em torno a inspirar.

Sempre podria parlar de política (vivint a Catalunya tindria una font inesgotable de temes) o podria explicar que és el que he fet avui des de que m’he llevat (avui, de fet, poca cosa) pro no vull que el meu blog es centri en la política ni crec que la meva vida sigui pas interessant per al lector...

A mi m’agrada escriure sobre coses que us interessin, que us cridin l’atenció o que us facin pensar... així que ara és el vostre torn (ara és l’hora segadors!), sobre que us agradaria que escrigués? Doneu-me idees, totes les aportacions son benvingudes!!

Per cert, si ets un dels meus lectors anònims i estàs llegint això amb la intenció de tancar la finestra en acabar el paràgraf, t’informo que comentar no mata, ni provoca impotència ni envelleix la pell com fumar... es més, alguns metges i tot han dit que deixar comentaris als blogs et fa mes feliç i fins i tot pot allargar-te la vida... mai se sap! No hi perds res per provar!

Queremos turrón turrón turrón...

5:55 p. m.

( 4 ) Comments

Si señor, hoy día 8 de Noviembre he visto el primer anuncio de turrones por la tele.

Sí, cada año pasa lo mismo y cada año me indigno, pero no puedo remediarlo. Tengo la sensación de vivir en el “año e la marmota” como en la película esa de atrapado en el tiempo del Bill Murray, pero yo en vez de estar atrapado en un día estoy atrapado en un año… cada año me quejo de las mismas cosas, pero nunca cambian.

Encuentro exagerado que cuelguen las luces de navidad a principios de octubre, y aún más cuando este año, a principios de octubre (y a finales) en Barcelona aun íbamos en pantalón corto… y me diréis “¡pero si están apagadas!”, pues me da igual, apagadas o encendidas están ahí para presionar, para hacernos pensar sobre las compras…

Si habéis encendido la televisión en alguna franja horaria en la que haya programación infantil (sí, aun hacen de eso, hay vida más allá de los programas del corazón) habréis visto que llevan bombardeando a los niños con anuncios de juguetes desde hace mucho.

Y ahora ya con turrones… ¡lo que faltaba! La cuestión es hacernos gastar, y cuanto antes empecemos, más gastaremos… luego dicen que la economía española va mal, que las familias españolas están endeudadas, que gastan más de lo que ganan… todo esto quizás se podría arreglar con una actitud más moderada de los comerciantes… por favor señores, ¡que pronto cantaremos villancicos en la playa!

Ban on hugging

12:48 a. m.

( 4 ) Comments

I read on The Sun: "A SCHOOL headmaster was branded a killjoy yesterday after he ordered pupils to stop HUGGING each other."

The headmaster, Steven Kenning, says that "This is very serious not only for the victim but for anyone accused of acting inappropriately."

First of all I'd like to analyze the role of the victim of the hug... so are we considering a hug as an attack? That’s weird! I know that Spanish and British culture are different, and that here we have way more assumed the physical contact, but I think that's a bit too extremist... I can't understand how guys like this can be headmaster of a school.

In addition, he should know that if you ban something to a bunch of kids the only thing that will happen is that they’ll keep doing what you're banning, more often of course.

So I'm not worried about this kids stop hugging or anything, but I just think you can't ban affective signals between people, that's just WRONG, we need relation with others, we're "social animals", so we just NEED IT, it's part of us.

Anyway, as someone said to the newspaper reporters “I don’t see anything wrong with hugging — it’s better than fighting.” Still some sensible people around...

And if you are ever victim of a hug, just shove the other person away and fight him/her... fight is not banned!

De la comunitat de Madrid i de com carregar-se la llei antitabac.

3:58 p. m.

( 3 ) Comments

Bé senyors i senyores, ja es veia a venir fa temps que la llei antitabac seria un cachondeo i, poc a poc, ens han ant donant la raó als més escèptics davant la famosa normativa.

Llegeixo a la web de El Mundo que ara resulta que a la comunitat de Madrid han plantejat un decret per “ajustar” la llei del ministeri de sanitat, per tal de que els fumadors no es sentin “perseguits coaccionats o discriminats”.

Bàsicament el que diu aquest petit “ajust” de la llei, es que es podrà fumar a les cafeteries de les oficines, a les terrasses, a les bodes i altres "actes commemoratius” i (ara ve la part bona) que no caldrà fer obres als bars per separar la zona de fumadors i no fumadors, només caldrà un separador… hem passat de la “necesidad de barreras físicas infranqueables” a un trist “bastará con un biombo.”

Totes aquestes modificacions es justifiquen amb l’argument, entre d’altres, de que “el tabaquismo, al contrario que el alcoholismo, jamás ha planteado problemas de orden público o social"... tot i que això es discutible, perquè si jo vaig a un restaurant, pago 20€ per dinar i m’asseuen al costat d’un biombo amb un tio fumant puros a l’altre costat... bé, llavors tindríem un “problema de orden público” degut al tabaquisme.

De fet, en general, trobo bastant malament que una comunitat autònoma pugui crear un decret que serveixi per passar-se (subtilment) pel forro una llei estatal. Evidentment la versió oficial és que els ajustos respecten la llei de l’Executiu central, pro al meu parer sembla prou evident que no.

I jo des de la meva ignorància em pregunto: això ho poden fer totes les comunitats i amb qualsevol llei? Aquesta decisió de la senyoreta Aguirre crearà un precedent de cara a la modificació d’altres lleis? Reflexionem-hi.

Against Nature?

7:23 p. m.

( 6 ) Comments

The Oslo Natural History Museum opened an exhibition some weeks ago entitled “Against Nature?". The exhibition shows pictures and models of different species of animals having homosexual relationships.

In the exposition they say that homosexuality has been observed among 1,500 species, and that in 500 of those is well documented. "We hope to reject the all too well known argument that homosexual behavior is a crime against nature".

The organizer of the exposition, the biologist Geir Soeli said in an interview that, amongst animals, the percentage of homosexuality goes from 2 to 15%, depending on the species.

He also clarifies that homosexuality between animals is not the same as the one between humans, but it’s similar. In humans feeling are involved too, so we have to be careful when making comparisons.

The exposition (amongst many other interesting thing) also claims that sometimes two birds of the same sex can take care of eggs “donated” by another female. In the case of flamingos, "two males can hold a much larger territory than a regular flamingo pair, thus more chicks can grow up".

You can see the entire interview in Spanish in the ADN website, and a whole article on the BCC site

I think this idea is just great. It’s good that someone made an exposition about something unknown to the general public, at least I didn’t know that homosexuality amongst animals was so extended…

Of course many people will freak out and think that these Oslo guys will go to hell… but at least I hope they think twice before saying that gay people go “against nature”.

Cosas en internet que tus hijos no deberian ver

1:27 p. m.

( 3 ) Comments

"Hay cosas en internet que tus hijos no deberian ver" Así publicita la compañia avira su "web protector"

La verdad es que cuando he visto esta imagen me he quedado de piedra... Barbie y Ken?? ¡pero si todos creiamos que Barbie era una pija estrecha!

Además, también sabemos que rompieron hace tiempo y que Barbie se fue con un surfero y todas las pertenencias de Ken... asi que de eso deducimos que además de ser una fresca le está poniendo los cuernos a su novio nada más y nada menos que con su ex!

Esto es carne de tomate (que fuerte que fuerte que fuerte) ¿habrá algún programa tomatero en la televisión de los muñecos?... quien sabe

Lo que si es verdad es que, muñecos o no, esta noticia es un bombazo, ¡y claro que los niños no deberian verlo! ¡menudo ejemplo! todos los niños deberian sber que si eres infiel a tu pareja... ¡no debes dejar que te saquen fotos!

El futur de les campanyes electorals

1:44 a. m.

( 4 ) Comments

Bé, avui parlarem de la campanya electoral que ja toca.

Ja fa temps que vam veure a tots els mitjans de comunicació el cartell electoral els Ciutadans de Catalunya amb el seu candidat completament nu en teoria perque no te "res a amagar".

Fa unes setmanes em vaig quedar parat amb lo forts que van els joves d'ICV amb la seva campanya electoral... uns preservatius amb l'eslògan "folla't a la dreta" quin escàndol! quin rebombori! evidentment els altres partits van posar el crit al cel i la campanya es va haver de retirar, tot i que jo crec que era una gran idea, l'eslògan era bo, i van cridar ser el centré d'atenció dels mitjans de comunicació que és el que es buscava...

Dissabte a la nit, per altra banda estava jo creuant el carrer Balmes quan em vaig trobar amb un smart amb unes enganxines a la porta que deien "volem lligar amb tu". Carai! això m'interessa! - vaig pensar - pro les meves il·lusions van quedar fetes pols en quan vaig veure del que es tractava... no era pas un grup de mosses joves en busca de nois disponibles no, es tractava de l'Artur Mas que volia lligar amb mi!! "et deixes?" - em deia.

No es pot jugar així amb les il·lusions de la gent! aquests de lse JNC se les saben totes, i es que a les campanyes elecotrals tot s'hi val per cridar l'atenció.

Aquestes tres campanyes publiticaries tan radicals orientades a un contingut sexual (perquè, desenganyem-nos, qui et diu tan directament que vol lligar amb tu només ho diu amb una intenció) en fan pensar que potser en aquesta campanya s'ha creuat algun tipus de límit que permetrà als publicistes ser més directes i agressius en un futur proper.

Fins ara, la política era una cosa seriosa amb tot un seguit de normes (cartells electorals amb la cara del candidat, preferiblement tallant-li la part de dal si te calva) més o menys estàndards, una cosa bastant seriosa i formal.

També està clar que les campanyes de les que estic parlant son les que han ideat les joventuts dels partits, pro bé, les joventuts son la base i algun dia arribaràn a la cúpula del partit i potser llavors serà quan tothom es tregui la màscara, i es deixi clar que la campanya electoral és un concurs de popularitat on tot s'hi val per sumar vots, i potser llavors els politics aniran a TNT (com al gag de Polònia de la setmana passada) i es fotran els plats pel cap i arribaràn a les mans... perquè senyors, això no ha fet més que començar... encara queda la recta final de la campanya!

The little differences

2:03 a. m.

( 2 ) Comments

"It's the little differences. I mean they got the same shit over there that they got here, but it's just - it's just there it's a little different. - Vincent (Pulp Fiction)"

That's one of my favorite movie quotes and I think it's suitable for my trip to The States. It's about having that feeling all the time, everything it’s the same, but a little different. Here are some examples:

Straws: They drink everything with a straw, even water many times, and not only in fast food restaurants but anywhere.

Cups: It’s kind of hard to get glass cups… you’ll normally get plastic or paper cups in many places, glass is just for really fancy restaurants.

Free refills: That’s a great idea… c’mon Spanish bartenders, why don’t you copy that? And free water too!!

Beer: In many place they won't ser beer or any other alcoholic drinks... well I think that beer + free refills would be a dangerous combination...

Bills: When you’re in a bar or restaurant you’ll get the bill facing down, I think that’s useful in case you want to invite the other person, good idea.

Tips: You have to tip in the States… I hate that, I don’t like to tip, I want the tip included in the price, and I don’t like to think how much tip I have to leave or anything.

Fans: People have ceiling fans at their places, we don’t, we have air conditioning, and if we don’t we use a fan that stands up in a pole.

Shops: Some friend told me that people who work in Spanish shops are mean, and now I understand why. In the states they will start chasing you as soon as you enter the shop, “Hello, how are you doing? Oh, I LOVE that shirt where did you get it?”… I just HATE that, I just prefer the way they’re here, thy just won’t talk to you unless you say something to the first… that’s the way!

Water towers: we just don’t have that things, and if we do I haven’t seen them

Cars: HUGE cars or pickups… especially in small towns, it’s really normal to see Hummers around, in Spain you rarely see this kind of cars.

I guess the list could be longer but these are the first things I could think of, so the ones that most shocked to me.

I would like to some American who’s been living in Spain to do the same kind of list but in the opposite way, I think that would be interesting, if you do it, just let me know and I’ll post it here! ;)

¡La gran aventura!

7:30 p. m.

( 0 ) Comments

Me voy! Y por una vez voy a escribir un post sobre mi… no me gusta mucho pero bueno, así os puedo dar un poco de información general sobre mi viaje y no tengo que ir explicando a todo el mundo uno por uno… voy a presuponer que todos los interesados leéis mi blog (sí, ya se que es mucho suponer) así que os doy por informados…

El miércoles día 4 me voy a los Estados Unidos. Salgo del Prat a las 10:40 de la mañana y llego a Nueva York a la 1:20 PM… allí tengo tiempo de conocer a fondo la Terminal de JFK hasta las 5:30 de la tarde, que es cuando sale mi vuelo hacia Chicago. Llego al aeropuerto de O’Hare a las 7:40 PM… en total unas 16 horas de viaje, ¡casi nada!

Bueno, me quedaré un par de días con Bekah (la hermana de Tim) en Chicago, y cuando me canse, cogeré un tren hasta St. Louis (cuna de la cerveza Budweiser) para encontrarme ahí con mi amiga Mary Jo e ir juntos a Kansas City, donde se casan Dia Y Chris el día 6 de octubre.

Después de la boda me quedaré unos días en Kansas City con el hermano de James, y luego… luego no se, estaré por Kansas City, igual voy a Springfield a ver a Tyler y a los Simpsons… y bueno el dia 12 tengo que estar en Columbia para el concierto de In Ticket (la banda de Derek), el evento mas importante del año!

El día 13 es la despedida loca de soltero de Derek, y el 14 es l boda de Derek y Ashley… de allí volveré para Chicago con Bekah, y el día 16 a las 12:50 PM, me montaré en un avión rumbo a NY – BCN… y si todo va bien el día 17 a las 7:45 de la mañana llegaré al Prat… ¿alguien viene a recogerme?

Bueno, pues nos vemos a la vuelta... o igual escribo desde alli... ¿quien sabe? por lo tanto seguis echando un vistazo por aqui de vez en cuando, ¡hasta pronto!


Diguem NO

1:03 a. m.

( 2 ) Comments

Sembla que hi ha un problema latent a la nostra societat que fa que la gent li tingui repulsió/aversió/pànic a la paraula “no”, sinó fixeu-vos que la gent abans de donar una negativa respon amb evasives, molt rarament us respondran a una pregunta amb un no.

- Anem demà al cinema?
-
Més tard et truco...

- Vols quedar per anar a pendre algo?
- Si vinc ja et dic alguna cosa

Totes dues respostes son clares evasives (a més de bastant evidents) per no haver de dir “no, no puc quedar”. Sembla senzill de dir, pro fixeu-vos un dia qualsevol en les conversacions que teniu amb familiars/amics i compteu les vegades que us diuen no explícitament, feu la prova i veureu que son molt poques.

Suposo que és la por a quedar com un borde o un maleducat es el que fa a la gent evitar aquest tipus de respostes, que per altra banda son les més sinceres i les que eviten més malentesos. Sembla que només estigui bé dir NO als eslògans... no a la guerra, a les drogues, a la LOU, la constitució europea, al transvasament, pro quan es tracta de posar-hi un subjecte i predicat.... MEEEEC salten les alarmes i es bloqueja la part del cervell que afecta la parla i diem tonteries com no se, ja veurem quan tenim perfectament assumit que no ens interessa gens el que ens estan proposant!

I si la cosa no anés així, si aprenguéssim a plantar-nos i a deixar anar una negativa de tant en tant, penseu com la nostra societat canviaria totalment, començant pel matrimoni... quantes bodes s’han celebrat amb els nuvis pensant no quiero i veient sortir per la seva boca un si quiero? Encara que clar, a la inversa també es molt més fàcil quan la núvia crida “vull el divorci!” i el nuvi contesta alleujat un “SI carinyo”.

I com no, m'acomiado amb una famosa cançó d’en Raimon, ell si que en sabia!


S.O.S.

5:21 p. m.

( 1 ) Comments

For the first time in the history ever… here goes a SHORT ENTRY!

You don’t know how much are you attached to something till you loose it… I didn’t know I used my digital camera THAT much, but it broke (by itself, I didn’t do anything) a couple of weeks ago, and now that I don’t have it I realize how much I used it… I NEED TO TAKE PICTURES!! HELP!!

The way my camera broke... just remembered me about the Strongbad's technology email

PS: It's not my birthday but a new digital camera would be a great present... so feel free to buy me one, I'm always open to presents!

La Teletienda

5:05 p. m.

( 3 ) Comments

Me encanta la teletienda… es lo mejor que se puede ver en televisión cuando llegas a casa de fiesta o después de una cena que se ha alargado demasiado en casa de alguien. Desde hace un tiempo se ha convertido en una especie de hobby con algunos de mis amigos y cada uno ya tiene sus productos favoritos…

Para mi desde luego uno de los productos estrella es celltone, el extracto de baba de caracol, que milagrosamente repara la piel, quita manchas, rejuvenece y creo yo, que frotado convenientemente en la calva puede hacer crecer el pelo… aunque yo creo que mejor que la cremita seria más natural frotarse un caracol por la cara, no os parece? Habrá que probarlo…

Otro producto interesante es la mesa multiusos que sirve como mesa y también como… mesa. Vamos, que es una mesa para comer en el sofá y poco más… la parte más interesante es que tiene diferentes posiciones (3) y una de ellas es totalmente inútil… plana, vale, para comer sopa, hacia delante, vale, para que dibuje el niño, pero hacia atrás? Que inclina la mesa hacia atrás?... nadie.

También me encanta el Chef-O-Matic… es una maravilla de aparato, le pones los ingredientes, el tipo de cocción, y prepara la comida solo!! Vamos, los platos en el anuncio salen con guarnición y todo, y las tartas decoradas… una maravilla, y yo aquí haciendo el pringado cocinando cuando podría tener el chef-o-matic… ahora vengo, voy a llamar!!

Y nuestro producto estrella numero 4 es la faja Slim Fit, que es una faja reductora, que queda muy bien a las modelos que no la necesitan… Y la pregunta es, porque en los anuncios la gente que anuncia los productos es gente que no los necesita? Productos para adelgazar anunciados por modelos delgadas, máquinas de ejercicios anunciadas por modelos cachas, máquinas de depilar anunciadas por chicas que no tienen pelo en las piernas… curioso no?

Y bueno, no podía hablar de la teletienda y no mencionar los Cuchillos Ginsu 2000, ¡que recuerdos! ¿Quién no ha intentado cortar un zapato y luego un tomate? Pues ahí va ése anuncio que marcó nuestra infancia:

A la lluna hi falta gent!

3:56 p. m.

( 2 ) Comments

Recentment lagencia de viatges on-line Destinia.com ha llançat al mercat les primeres ofertes de vols espacials a Espanya.

Bé, primer de tot he de dir que em sorprèn, és ben sabut per tots que els avenços tecnològics solen arribar bastant tard a Espanya, i es que quan penso en l’Espanya cañí i els viatges espacials les coses no em quadren... massa surrealisme.

Després del xoc inicial m’he dedicat a mirar preus... i bé, no crec que hi hagi gaires persones que es puguin permetre pagar 20 milions de dòlars per a passar una setmaneta a l’estació espacial internacional (bé, excepte el propietari de la Bruixa d’or) i això impossibilita bastant la barreja de lo cañí amb lo espacial, cosa que m’alleuja bastant.

I bé, qui sap, potser d’aquí uns anys les companyies de baix cost s’apunten a la moda i podem trobar una fantàstica oferta de vueling de "a la lluna a partir de 10€" llavors els catalans podrem anar-hi tots i fer-hi botellons o alguna cosa semblant, ja sabeu pel tema d’escampar l’incivisme... (hi haurà mossos a la lluna?) i els Espanyols podran enviar-hi a Manolo el del Bombo i tothom s’hi trobarà com a casa.

Esperem que els nois de vueling triguin molts anys en tenir la idea, ja se’n preocuparan els nostres nets d’aquestes coses!

Militarylandia

8:59 p. m.

( 6 ) Comments

Como siempre leo noticias que me dejan anonadado, hoy en Terra he encontrado la siguiente joya:

A raiz de una propuesta privada, el ejército de los EEUU estudia la posibilidad de crear un parque temático dedicado única y exclusivamente a las actividades militares.

"El ejército está considerando una propuesta para permitir a una promotora privada la construcción de un parque temático militar que incluiría viajes en un Helicóptero de Ataque Cobra, y bares que incluirían un "Pabellón de la 1ª División".

Aún podria llegar a entender que hicieran algo así orientado a un público adulto, pero conociendo como se hacen las cosas en los Estados Unidos (véase Mc Donalds que orienta la publicidad de su comida basura hacia los más pequeños) estoy seguro que el parque se promocionará como algo familiar, para que lleves a tus hijos y puedan empezar a comerles el coco, convertir el parque en una gran oficina de reclutamiento para engrosar mas y mas las filas de su ejército y poder dedicarse "mejor" a sus guerras...

Ahora los niños en vez de querer ser como Batman o Superman querran ser marines, boinas verdes, pilotos de las fuerzas aéreas... Por suerte no creo que en España se haga ningún parque de este tipo, no me imagino atracciones como "saca a pasear a la cabra de la legión" o el documental IMAX de "la invasión de Perejil", asi que en ese aspecto somos afortunados!

Personalmente y bromas aparte lo encuentro una inciativa vergonzosa y si se lleva a cabo lo unico que haraá es banalizar algo tan horrible y brutal como es la guerra... porque los ejercitos, desengañemonos, son para la guerra, no para la paz. NO A LA GUERRA!

Bansky against Paris Hilton

4:05 p. m.

( 3 ) Comments

I read this news in EL PAIS but I'll post the BBC version since this post is english:

"Hundreds of Paris Hilton albums have been tampered with in the latest stunt by "guerrilla artist" Banksy.
Banksy has replaced Hilton's CD with his own remixes and given them titles such as Why am I Famous?, What Have I Done? and What Am I For?
He has also changed pictures of her on the CD sleeve to show the US socialite topless and with a dog's head.
A spokeswoman for Banksy said he had doctored 500 copies of her debut album Paris in 48 record shops across the UK."

So I think that's a great idea, at least funny... I don't think Paris Hilton is one of the biggest problems in the world right now (it's a pretty big one but not the biggest) but I think Bansky is promoting himself by doing this so his art will get to more people, that's good.

For the ones who don't know him Bansky is a "guerrilla" artist that expresses himself through graffitti (well, through stencil) with shocking clever designs combined with anti-system, anti-capitalism, anti-war slogans. You can check some of his art on his website.

In general I like his art, his logos, his ideas, but you also have to keep in mind that he is an "anti-capitalist" artist who some poeple say is sponsored by big corporations, so I don't think he needs to be worshiped or anything... he's just another artist, nobody is perfect.

Anyway, I LOVE the paintings he did in Palestine on the wall separating the occupied territories from Israel, you really need to check them.

PS: I'm totally addicted to Frets on Fire, a game where you play your keyboard like a guitar, it's free! chekt it out!