La crisi del bloggero
Ara ja sé el que senten els escriptors quan agafen fòbia a la pàgina en blanc… fa temps vaig llegir un llibre del Stephen King (Esteve Rei pels amics) que es titulava Un sac d’ossos que entre altres coses explicava els problemes d’un escriptor que patia un bloqueig creatiu.
L’escriptor tenia un truc, en èpoques de molta productivitat havia guardat novel•les per després poder-les publicar en peques de sequera creativa.
Bé doncs jo estic en sequera creativa… i no he guardat cap tema d’emergència per anar publicant (com altres bloggeros m’han comentat que fan) mentre em torno a inspirar.
Sempre podria parlar de política (vivint a Catalunya tindria una font inesgotable de temes) o podria explicar que és el que he fet avui des de que m’he llevat (avui, de fet, poca cosa) pro no vull que el meu blog es centri en la política ni crec que la meva vida sigui pas interessant per al lector...
A mi m’agrada escriure sobre coses que us interessin, que us cridin l’atenció o que us facin pensar... així que ara és el vostre torn (ara és l’hora segadors!), sobre que us agradaria que escrigués? Doneu-me idees, totes les aportacions son benvingudes!!
Per cert, si ets un dels meus lectors anònims i estàs llegint això amb la intenció de tancar la finestra en acabar el paràgraf, t’informo que comentar no mata, ni provoca impotència ni envelleix la pell com fumar... es més, alguns metges i tot han dit que deixar comentaris als blogs et fa mes feliç i fins i tot pot allargar-te la vida... mai se sap! No hi perds res per provar!
L’escriptor tenia un truc, en èpoques de molta productivitat havia guardat novel•les per després poder-les publicar en peques de sequera creativa.Bé doncs jo estic en sequera creativa… i no he guardat cap tema d’emergència per anar publicant (com altres bloggeros m’han comentat que fan) mentre em torno a inspirar.
Sempre podria parlar de política (vivint a Catalunya tindria una font inesgotable de temes) o podria explicar que és el que he fet avui des de que m’he llevat (avui, de fet, poca cosa) pro no vull que el meu blog es centri en la política ni crec que la meva vida sigui pas interessant per al lector...
A mi m’agrada escriure sobre coses que us interessin, que us cridin l’atenció o que us facin pensar... així que ara és el vostre torn (ara és l’hora segadors!), sobre que us agradaria que escrigués? Doneu-me idees, totes les aportacions son benvingudes!!
Per cert, si ets un dels meus lectors anònims i estàs llegint això amb la intenció de tancar la finestra en acabar el paràgraf, t’informo que comentar no mata, ni provoca impotència ni envelleix la pell com fumar... es més, alguns metges i tot han dit que deixar comentaris als blogs et fa mes feliç i fins i tot pot allargar-te la vida... mai se sap! No hi perds res per provar!
11 Responses to " La crisi del bloggero "
Cada cop q no comentes deu mata un gatet.. ja u sabeu..
salut!
mikel = dimoni
mikel: al de la marina no cal que comentis, pro al meu si!
Publicar un comentario