Despertar (segona part)

3:00 p. m.

( 10 ) Comments



Cal llegir abans la primera part.

Moviment, foscor... no sabia on em duien dins d’aquella horrible bossa, passaven hores i hores i només sentia la remor de les veus esmorteïdes pel gruixut plàstic.

Una mà enfundada en un guant de làtex va obrir la cremallera, i un potent focus de llum que hi havia al sostre em va cegar a l’instant. Poc a poc vaig distingir qui era el meu nou acompanyant, era un home amb ulleres, devia ser metge, perquè duia bata blanca i una mascareta, i semblava molt ocupat parlant pel mòbil.

- Sí, ja el tinc aquí, tot ha anat perfecte, de seguida començarem.

Estava parlant de mi? Començar el que? De sobte vaig entendre on era i per què hi era... es disposava a fer-me l’autòpsia!

Una infermera va entrar a la sala.
- Doctor Mas, el pacient esta llest pel transplantament, podem començar quan vulgui.
- Molt bé, de seguida el porto cap allà.

Transplantament? De que estaven parlant? Si fa hores que soc mort! No és possible!

Em van treure d’aquella fastigosa bossa i em van col·locar a sobre de la freda camilla, tot estava disposat per a l’operació a la que m’anaven a sotmetre i que no acabava d’entendre...

De sobte uns homes uniformats van irrompre a la sala per la força, cridant i posant tot el personal de boca terrosa “alto! Policia!” cridaven. Una jove agent es va apropar a mi.

- Tranquil, tot ha acabat – va dir-me mentre m’injectava quelcom al braç.

L’endemà els diaris n’anirien plens:

“Desarticulada màfia especialitzada en el tràfic d’òrgans: L’organització paralitzava a les seves víctimes amb agents químics durant la nit per a poder fer-les passar per cadàvers, [...] venien els seus òrgans a preus desorbitats [...]”

Jo em vaig despertar a un llit d’hospital, aquest cop no estava sobre una freda camilla sinó a un llit prou confortable. Els rajos de sol entraven per la finestra, i en obrir els ulls la vaig veure a ella. Va córrer a abraçar-me, em va cobrir de petons. Em feia mal tot, pro va ser un dels moments feliços de la vida, recuperar-ho tot quan tot semblava perdut, tornar a la vida, despertar, s’havia acabat.

10 Responses to " Despertar (segona part) "

Alepsi said :
3:31 p. m.
Uala... què dur!!! Oi que no està basat en fets reals???? oi????

Uala, si ho amplies bastant en fas una novel·la i et forres, eh???? xDDDDDDD

Molt bó, Azrielet, molt bo!! ;)
Anónimo said :
5:35 p. m.
OOOhhh, i pq acaba bé? Amb la de joc que em donava això. Imagina't, cada òrgan explicant on estava i què li passava... això era una mina. Amb una mica de sort va quedar un de la xarxa lliure i encara pots recuperar el relat ;)
David said :
5:47 p. m.
alepsi: una novela no, pro tinc un amic que està buscant un guió x un curt... tot es veurà.

Pd40: et queixes pq acaba bé? crec que és el primer relat que escric que acaba bé... xD tranquil que no es repetirà, seguiré matant personatges aviat xD
MaRiNa said :
4:31 p. m.
tu no donis idees a les mafies...
haver si no podrem dormir tranquils
David said :
4:35 p. m.
marina: dorm tranquila, pro amb la finestra tancada xD
9:25 p. m.
li has sapigut donar un bon gir, no facil d'acabar i tens has sortit molt be. Tot i aixo jo volia q fos mort...
David said :
10:19 p. m.
jajaja dejà vie, pro hagués estat un final massa facil que fos mort... :P
Anónimo said :
11:25 p. m.
oh que maco! Quina macabra història més preciosa! felicitats! m'ha agradat molt!
Mikel said :
8:21 a. m.
Jo no he llegit la primera part....em puc esperar a que surti la peli?
David said :
11:30 a. m.
emma: dona jo no diria que és "maca" pro bé si t'ha agradat me'n alegro! :P

mikel: tranki, si surt la peli jo t'aviso!

Publicar un comentario