Despertar (segona part)
Cal llegir abans la primera part.
Moviment, foscor... no sabia on em duien dins d’aquella horrible bossa, passaven hores i hores i només sentia la remor de les veus esmorteïdes pel gruixut plàstic.
Una mà enfundada en un guant de làtex va obrir la cremallera, i un potent focus de llum que hi havia al sostre em va cegar a l’instant. Poc a poc vaig distingir qui era el meu nou acompanyant, era un home amb ulleres, devia ser metge, perquè duia bata blanca i una mascareta, i semblava molt ocupat parlant pel mòbil.
- Sí, ja el tinc aquí, tot ha anat perfecte, de seguida començarem.
Estava parlant de mi? Començar el que? De sobte vaig entendre on era i per què hi era... es disposava a fer-me l’autòpsia!
Una infermera va entrar a la sala.
- Doctor Mas, el pacient esta llest pel transplantament, podem començar quan vulgui.
- Molt bé, de seguida el porto cap allà.
Transplantament? De que estaven parlant? Si fa hores que soc mort! No és possible!
Em van treure d’aquella fastigosa bossa i em van col·locar a sobre de la freda camilla, tot estava disposat per a l’operació a la que m’anaven a sotmetre i que no acabava d’entendre...
De sobte uns homes uniformats van irrompre a la sala per la força, cridant i posant tot el personal de boca terrosa “alto! Policia!” cridaven. Una jove agent es va apropar a mi.
- Tranquil, tot ha acabat – va dir-me mentre m’injectava quelcom al braç.
L’endemà els diaris n’anirien plens:
“Desarticulada màfia especialitzada en el tràfic d’òrgans: L’organització paralitzava a les seves víctimes amb agents químics durant la nit per a poder fer-les passar per cadàvers, [...] venien els seus òrgans a preus desorbitats [...]”
Jo em vaig despertar a un llit d’hospital, aquest cop no estava sobre una freda camilla sinó a un llit prou confortable. Els rajos de sol entraven per la finestra, i en obrir els ulls la vaig veure a ella. Va córrer a abraçar-me, em va cobrir de petons. Em feia mal tot, pro va ser un dels moments feliços de la vida, recuperar-ho tot quan tot semblava perdut, tornar a la vida, despertar, s’havia acabat.
10 Responses to " Despertar (segona part) "
Uala, si ho amplies bastant en fas una novel·la i et forres, eh???? xDDDDDDD
Molt bó, Azrielet, molt bo!! ;)
Pd40: et queixes pq acaba bé? crec que és el primer relat que escric que acaba bé... xD tranquil que no es repetirà, seguiré matant personatges aviat xD
haver si no podrem dormir tranquils
mikel: tranki, si surt la peli jo t'aviso!
Publicar un comentario