Fa uns dies vaig llegir un article d’en Pérez-Reverte en que comparava els temibles Espartans de la pel·lícula 300 amb uns altres guerrers molt més nostrats com son els Almogàvers.

La pel·lícula 300 narra l’historia de 300 espartans, que comandats per Leònides, el seu rei, van fer front a l’exèrcit persa d’en Xerxes, d’uns 4000 homes, a la famosa batalla de Termòpiles.

Això, evidentment, és tota una gesta, pro el que molta gent no sap es que a Catalunya i Aragó teníem uns guerrers molt ferotges, que eren especialistes a enfrontar-se a exèrcits molt superiors, i a més sortir-ne victoriosos.

Els Almogàvers eren un exèrcit mercenari, del que se’n te constància per primer cop al segle XIII, durant la reconquesta. Eren pastors i camperols que es dedicaven a lluitar, vivien del botí aconseguit a les batalles i en temps de pau del que robaven, cosa que els feia un aliat bastant molest quan no hi havia guerra.

Eren un poble extremadament sanguinari, es mataven entre ells per discussions i disputes internes. A la batalla no feien presoners, tots els “homes” majors de 10 anys eren exterminats, i les dones se les quedaven per a ells... (no eren llestos ni res!)

Tot i ser tan bèsties eren bons guerrers. De fet, van inventar les guerrilles, feien incursions en territori enemic, a peu, en grups reduïts i utilitzant el terreny al seu favor, fent-los això una infanteria molt efectiva.

Després de lluitar a la Reconquesta es van traslladar, comandats per en Roger de Flor, a Sicília per a defensar a en Federic II, fill de Pere el Gran, que estava en guerra amb els Anjou. El 1302, però, la guerra es va acabar, i els almogàvers es van quedar sense feina.

Com hem dit abans, els Almogàvers devien avorrir-se molt en temps de pau, així que 4000 d’ells varen formar la Companyia Catalana d’Orient, i capitanejats per en Roger de Flor, van navegar fins a Constantinoble per a lluitar al costat de l’emperador Andrònic II i fer front als turcs a l’Àsia menor.

Va ser llavors quan els Almogàvers van fer famós arreu del mediterrani el seu crit de guerra “Desperta, ferro! Desperta!”, que proferien mentre picaven les seves espases i llances contra les pedres abans de la batalla, fins fer-ne saltar espurnes.

Només arribar a Grècia, per escalfar motors, van tenir un “petit incident” que va acabar amb 3000 genovesos morts. Llavors van decidir que era hora d’anar per feina i carregar-se a 13000 turcs.

Després de nombrosos èxits militars, en Ramón Muntaner, un soldat i escriptor que formava part de la Companyia, narra a les seves Cròniques la batalla de Taure, on els Almogàvers es van enfrontar a 40000 turcs, que van haver de retirar-se després de perdre 18000 soldats, i es que tot i tenir un exèrcit molt superior, els turcs no comptaven amb enfrontar-se a uns adversaris tan durs de pelar...

Un cop els Almogàvers havien solucionats els problemes dels grecs amb els turcs (és a dir, que s’havien carregat una gran part de l’exèrcit turc) els grecs van parar una trampa a en Roger de Flor, i el 4 d’abril de 1305 durant unes festes en honor seu, uns mercenaris Alans contractats pels grecs el van assassinar juntament amb els seus homes. Tot seguit van enviar l’exèrcit a Gal·lipoli, on es trobava la resta de l’exèrcit Almogàver, per acabar amb ells. Els grecs creien que els Almogàvers després de perdre el seu líder no oposarien gran resistència... pro es van equivocar.

Desprès de resistir heroicament a Gal·lipoli i derrotar l’exèrcit grec, els catalans es van dedicar a arrasar tot el que trobaven al seu pas durant uns 2 anys, en el que es coneix com la Venjança Catalana.