Sitges dia 13: Marató a l'Auditori (tarda)

4:54 p. m.

( 0 ) Comments

I ja com a traca final del festival vam anar a la marató de l'Auditori de la tarda a veure Fase 7, Tucker & Dale vs. Evil, The Last Exorcism, Monsters (que ja haviem vist) i Secuestrados.

En general el nivell de les pel·lícules va estar bé, i comparades amb les del matí les pelis que van posar eren obres mestres del cinema modern.

La primera peli de la tarda va ser Fase 7, obra del director novell Nicolás Goldbart, que ens narra la paranoia que es desencadena en una comunitat de veïns quan els posen sota quarentena, per una possible infecció d'un virus que està fent estralls a la població mundial.

Fent una clara paròdia de la psicosi que va desencadenar recentment la grip A, Nicolás Goldbart porta als personatges del seu film a l'extrem, utilitzant una magnífica barreja de ciència ficció i comèdia, i respatllant-se en un molt bon protagonista com en Daniel Hendler i en un grandiós Federico Luppi que interpreta un personatge memorable. No espereu grans quantitats de gore ni zombies perquè no és el cas, tot i això estic segur de que la peli us encantarà, tant si sou amants del gènere fantàstic com si no.

Tucker & Dale vs Evil va ser la gran sorpresa de la tarda. Normalment no espero gaire de les comèdies, pro aquesta te un aire molt especial que va entusiasmar a tothom amb qui he comentat la pel·licula. En Tucker i en Dale son dos nois de camp, amants de la cervesa disposats a passar un cap de setmana a una cabana que han comprat al mig del bosc. Ben a prop hi ha un grup de joves d'acampada als quals els prejudicis fan pensar en Tucker i en Dale son una espècie de psicòpates que intenten matar-los... pro abans de deixar-se matar ¡intentaran defensar-se!

El primer que et ve al cap al pensar en una comèdia de terror és Scary Movie, pro per sort, Tucker & Dale vs. Evil no s'hi assembla gens. És una molt bona pel·lícula que et fa riure tant a nivell de diàleg com a nivell d'actuació, i les morts son tan exageradament estúpides que també fan esclatar la audiència entre rialles. Si tot això ho acompanyes amb uns protagonistes lletjos pro sensibles i grans quantitats de sang tens un film destinat a ser un clàssic instantani. ¡Bravo per l'Eli Craig!¡No us la perdeu!

I passem d'una peli de la que esperava poc i em va entusiasmar a una de la que esperava molt i em va decepcionar... es tracta de The Last Exorcism, una film amb molt potencial pro que es queda curt en molts aspectes. Ens explica la historia del pare Cotton Marcus, un exorcista professional que decideix fer un documental sobre el seu últim exorcisme, posant al descobert tots els trucs que fa servir per fer creure a la gent que els exorcismes son de veritat.

Com ha historia tenia un gran potencial i la parella d'actors que interpreten al pare Marcus (Patrick Fabian) i la encantadora i diabòlica Nell Sweetzer (Ashley Bell) ho fan d'alló més bé. Pro la peli simplement està mal feta. La primera part, on el pare Marcus ens explica com realitza els falsos exorcismes és prou interessant i entretinguda, pro quan entrem a la part terrorífica les escenes es queden curtes, sempre tallant els moments de tensió abans de arribar a fer por a l'espectador. I per mi una peli de por que no fa por és un evident fracàs. Per molt que ho intentin últimament costarà molt i molt fer una peli que arribi a la sola de la sabata a l'Exorcista.

Monsters no la tornaré a explicar, ja vaig parlar d'ella a la ressenya del viutè dia.

Vam tancar el festival amb Secuestrados, una de les apostes espanyoles d'aquest any juntament amb Los Ojos de Julia. L'argument és senzill, una banda de lladres d'Eurpoa de l'est entra a casa d'una família que viu a les afores de Madrid. Mentre dos desl segrestadors mantenen a l'esposa i la filla com a hostatges, el cap de la banda porta al pare als caixers automàtics a buidar les targetes de crèdit.

Tècnicament la peli és impecable, està molt ben feta, és molt tensa i creïble pro l'argument no em va acabar de convèncer, tret d'un parell de moments èpics tot el to de la peli és massa dur, sense cap moment per relaxar-se. Sigui com sigui, tot això son criteris personals, en genreal és una bona peli.

0 Responses to " Sitges dia 13: Marató a l'Auditori (tarda) "

Publicar un comentario