Rabies en canvi és un film més seriós, on res és el que sembla i on tampoc queda molt clar qui son els bons i els dol·lents de la pel·lícula. Un guarda forestal, un noi que intenta rescatar a la seva germana d'una trampa mortal, un psicòpata, uns nens pijos que van a jugar un partit de tenis i una parella de policies coincideixen en un bosc on cada desició que prenen desencadena les pitjors desgràcies.

Abans de comentar la pel·lícula he de deixar clar que degur a un error de subtítols ens vam perdre el que deien durant les primeres escenes del film, tot i que tampoc crec que diguessin res que afectés massa a la trama global.

A part de la importància histórica de ser la primera pel·lícula de terror israeliana, Rabies és un film que intenta saltar-se les convencions del gènere al presentar-nos una història on no hi ha uns bons ni dolents massa clars, sino que tot es basa en les bones o males decisions dels protagonistes. A més de tot això hem d'afegir-hi un final obert d'aquests que tant agraden a alguns i tant odien d'altres. Cal destacar les grans interpretacions dels actors, tot i la multitud de personatges tots ells estan ben trobats i son molt creïbles

El cas es que Rabies és una pel·lícula que no deixa fred. A mi em va agradar molt, pro ho entendria si algú em digués que no li ha agradat. Per tant el que us recomano és veure-la i donar la vostra pròpia opinió.

La Killer Marató va tancar amb Sudor Frío, una cinta argentina sense cap ni peus on dos iaios capturen a nois joves per untar-los amb un gel de nitroglicerina, tot un despropòsit argumental que no vam aguantar més de 20 minuts.

I vosaltres vau anar a la Killer Marató? que us van semblár les pel·lícules?