Estimats monarques de l'orient, aquest any he sigut molt bon nen, i tot i ser republicà vosaltres m'agradeu, sou els únics reis que em porteu coses en comptes de pendreme-les.


Com que m'he portat tan bé, us envio una llista dels regals que vull, esperaré impacient el matí del dia 6, per veure que m'heu portat:

- Un pollastre xisclaire, per fer sorollets relaxants a la biblioteca, mentre la gent estudia.

- Un os rentador de peluix, que és molt mono.

- Uns oompa-loompa, que sempre van molt bé per a fer encàrrecs, tenir la casa neta, etc...

- Un sopar al Bulli, crec que sou els únics que podreu trobar-me taula.

- La samarreta spoiler, per a fer amics quan vagi pel carrer.

- I per acabar una oruga chewbacca, crec que serà la mascota ideal per a mi.

Espero que tingueu un molt bon viatge fins a Barcelona, i aneu amb compte al enfilar-vos als balcons, si us enganxen els mossos no dubtaran en utilitzar el kubotan.

Una abraçada molt forta,

David

Tal y como hice el año pasado, éste año también quiero destacar los que para mi han sido los mejores CD's del año (¡ojo! selección completamente subjetiva adecuada a mis gustos variopintos)

Genial tercer disco de esta célebre banda de rock/folk/hardcore/reaggae valenciana, una verdadera maravilla, fusionando estilos y sonidos de todo tipo para crear un disco de lo más cañero, siempre con letras reivindicativas cargadas de intención. Hay que destacar los temas Benvinguts al Paradís, Tres Segles y Lluna de Plata.



Se trata del segundo disco de esta magnífica banda banda canadiense de indie rock. Lo más curioso de Arcade Fire (además de que son un montón de gente) es que usan en sus canciones instrumentos poco convencionales en el panorama indie, como son violines, acordeones, ukeleles, etc... lo que les da un sonido muy peculiar. En el disco destacaría evidentemente No Cars Go y Keep the Car Running, auténticas maravillas.

Era un dia qualsevol a la vida de la Marina, es va llevar relativament d'hora, pro no massa... (a la Marina li agrada molt dormir) i va anar cap a la uni, on havia quedat amb l'Emma i les seves companyes.

Tota asseguda a classe escoltava el rotllo del profe de torn, pro hi havia quelcom que no deixava de rondar-li pel cap, tenia la sensació de que s'estava oblidant d'alguna cosa important, pro no sabia ben bé el que era...

Com cada divendres, va anar a dinar a ca la iaia Maria, que li va preparar uns macarrons ben bons, i tot seient a taula va explicar-li una de les seves històries, que la Marina escoltava amb atenció, tot prenent nota mental de que hauria d'explicar-ho després al bloc.

A la tarda va anar al gimnàs a castigar-se una mica, i mentre tonificava els músculs a ritme de reaggeton, la seva ment seguia intentant recordar alguna cosa que se li estava escapant... potser havia de fer alguna cosa avui? havia d'anar a algun lloc? havia quedat amb algú? sempre li havia fet una por terrible oblidar-se de coses importants

Al vespre va arribar a casa esgotada, després d'un dia bastant intens, va acaronar al Fèlix que venia a rebre-la, i es va pendre una aspirina, li havia agafat mal de cap tant intentar recordar.

Va engegar l'ordinador quan de sobte la maleïda memòria li va retornar. AVUI ÉS EL BLOCAIRE INVISIBLE!! - va pensar en silenci tot fent un petit saltet d'alegria a la cadira - vaig a visitar el bloc de l'Azriel a veure quin regalet m'ha preparat.

Actualització: Aquí podeu veure el regal que m'ha fet na Carmncitta, MOLTES GRÀCIES

Foto del flickr de la Marina

Us he de confessar una cosa… a la meva xicota li agrada vestir al seu gos. Té un vestit d’esquimal per l’hivern, un vestit de xinès i un impermeable per quan plou... pobre animal!

La veritat es que les botigues d’animals s’estan convertint poc a poc en boutiques de moda canina, s’hi poden trobar tot tipus de vestits, complements i xorrades varies, fins i tot dels dissenyadors més prestigiosos. Doncs ara, no contents amb això acabo de descobrir el nou invent de l’any: la perruca per a gats... la “kitty wig”

Com podeu veure a la web, la gracieta costa ni mes ni menys que 50$, això si, te la envien en un estoig de lo més “mono”. Personalment crec que els gats son massa intel·ligents com per deixar-se posar una perruca o un vestit, així que no crec que comprar-los perruques sigui gaire útil... us hi heu fixat que la gent només aconsegueix vestir als gossos?

Com podeu veure he escrit aquest post per rondinar. Estic en contra de tractar els animals com a persones... no suporto veure la gent que tracta les seves mascotes com si fossin bebès, que no saben veure que no son més que animals, que els malcrien i els converteixen en bèsties agressives, geloses i intractables... una mascota necessita disciplina, un animal és feliç vivint com un animal, no com una persona.

A part d’això també vull dir que trobo grotesc veure gossos vestits i gent que no en te prou per comprar-se roba, veure gats que mengen com a reis i gent que passa gana... en que estem pensant tots plegats?