El meu gran descobriment al summercase 2007 van ser James. Un grup d'exit als 80 i 90 que es va separar el 2001, quen el seu cantant, Tim Booth, va deixar la banda. El 2007 es van tornar a reunir, i han fet per mi un dels elbums més completets de l'any, Hey, ma. Amb lletres punyents com la mateixa Hey Ma i grans melodies com les de Bubbles o Waterfall s'han guanyat a força aquest top 1. El regal perfecte per a qualsevol amant del Rock.

Les brasileres de CSS son la bomba, amb un so del més carácterístic, que va des de l'electroclash a l'indie rock, passant pel siynth pop aquest any han tornat a les botigues amb el seu nou disc Donkey. Un àlbum ple de la seva contagiosa energia amb autèntics temassos com Jagger Yoga o Reaggae All Nite, que et fan ballar encara que no en tinguis ganes. Totalment imprescindible!

En el que (diuen que) serà el seu ultim treball com a banda, els Slipknot han tornat a reinventar un metal experimental, molt fosc, amb uns fantàstics solos de guitarra i combinant com mai les veus melòdiques i els crits guturals. Lletres lúgubres, carregades d'intenció politica, com a Gematria, i cançons molt canyeres com Psychosocial i All hope is Gone.

Aquest disc és la rao per la qual Richard Ashcroft mai hauria d'haver deixat The Verve. Vuit anys després de la ruptura de la banda han tornat amb un disc ple de cançons designades a integrarse al cançoner popular com ho van fer en el seu dia Bitter Sweet Symphony o Drugs Don't Work. Només cal que sentiu Love is Noise, Judas o I See Houses i us enamorareu inmediatament d'aquest àlbum.

Els mites vivents del Hard Rock segueixen en forma. Aquest és el missatge que els AC/DC llencen amb el seu àlbum Black Ice, on demostren estar tan en forma com sempre, amb el seu estil i so unics, regalant-nos grans cançons com Big Jack o Rock N'Roll Train, el primer single. Imprescindible per als amants de la banda i pels qui vulguin descobrir-la.

Tres anys sense disc son molts, pro per sort els danesos Horrorpops han tornat a l'escena amb un disc que te l'estètica d'un film de serie B i un so del més rockabilly. Els que creguessiu que a dinamarca només hi havia The Raveonettes veureu que esteu molt equivocats. Si no els coneixeu feu un cop d'ull a MissFit o a Thelma and Louise, dues de les pistes clau del seu últim àlbum. 

Quasi deu anys per preparar un disc també en son uns quants, certament, pro els Portishead han retornat amb un disc de qualitat. Trip-hop del mes minimalista amb molt de sentiment. No és una música per al gran públic, pro si voleu sentir coses noves Third és el vostre album. Amb un ampli registre, que va des de melodies simples com la de Deep Water fins a ritmes més durs com el de Machine Gun, sembpre acompanyats de la dolça veu de la Beth Gibbons.

Rumba catalana i Sotazero son sinónims. Simplement l'heu d'escoltar, un álbum fresc, alegre, ple d'energia positiva ideal per ballar o animar qualsevol dia gris. No passeu per alt No deixis de pensar i Fas venir calor. Podeu descarregar-vos el disc de forma gratuïta a la web del grup o bé comprar-lo a qualsevol botiga. La elecció és vostra!

Els Primal Scream son un grup molt irregular, tenen discos brillants i d'altres que només serveixen com a sotacopa. El seu últim treball, Beautiful Future, potser no arriba a ser un disc iconic com Evil Heat, pro és molt consistent, amb grans pistes com Beautiful future i Can't go Back i altres temes d'enllaç molt originals com Uptown o Zombie man. Definitivament un disc a destacar d'aquest 2008.

No podia deixar la oportunitat de recomanar-vos el primer àlbum dels amics de Praxiz, una revelació en el mon del hip-hop que han demostrat que les bases i les rimes no només serveixen per vacilar i fer-se el xulo, sino que també es pot rapejar amb contingut. En Joanarman i el seu amic Droi han tret un disc amb molt de ritme, que ha trigat molt poc en colocar-se als llocs més alts de les llistes de hip-hop amb singles com La Nación o ¡Rómpelo!.

Espero recomanacions vostres perque jo no tinc res més que recomanar-vos. Després dels fiascos com lúltim disc dels Kaiser Chiefs, del de Keane, del de Guns N'Roses o discos que passaran sense pena ni gloria com el de Coldplay, que té dues cançons, el 2008 queda con un any musicalment pobre a excepció dels ja mencionats àlbums. Esperem que el 2009 sigui molt millor!