El manifest de la discòrdia

8:00 a. m.

( 2 ) Comments

Últimament no paro de llegir noticies sobre el famós mainifiesto por una lengua común, gent que s'hi adhereix i que hi dona suport, "intel·lectuals" que el defensen i gent del poble que estarà neguitosa per començar una recollida de firmes contra cataluña a favor del manifest.

Molt s'en parla pro poc se'ns explica que es el que hi diu, així que he perdut una estoneta en buscar-lo i llegir-me'l. Extret d'aquí:

1. La lengua castellana es COMÚN Y OFICIAL a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles.

Conec gent que porta anys vivint a Catalunya sense saber català, evidentment al final n'acabes aprenent per immersió lingüística, pro ningú els ho ha imposat. Tot i no parlar-lo no conec encara ningú que s'hagi mort de gana per no poder anar a comprar en castellà al mercat.

2. Todos los ciudadanos que lo deseen tienen DERECHO A SER EDUCADOS en lengua castellana, sea cual fuere su lengua materna. Las lenguas cooficiales autonómicas deben figurar en los planes de estudio de sus respectivas comunidades en diversos grados de oferta, pero nunca como lengua vehicular exclusiva. En cualquier caso, siempre debe quedar garantizado a todos los alumnos el conocimiento final de la lengua común.

Totalment d'acord, que aixequin la mà tots els catalans que no sàpiguen castellà... ningú? m'ho imaginava.

A Catalunya es garanteix el coneixement del castellà a tots els nens escolaritzats, és més, degut a la influencia massiva dels mitjans de comunicació castellanoparlants ens trobem en la situació de que gran part del jovent domina molt més la llengua castellana que la catalana.

3. En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano español tiene derecho a ser ATENDIDO INSTITUCIONALMENTE EN LAS DOS LENGUAS OFICIALES. Lo cual implica que en los centros oficiales habrá siempre personal capacitado para ello, no que todo funcionario deba tener tal capacitación. En locales y negocios públicos no oficiales, la relación con la clientela en una o ambas lenguas será discrecional.

Un altre cop d'acord, el més normal es que t'atenguin en la llengua que et vingui millor. A Catalunya, sempre que ho sol·licitis, et proporcionaran els impresos oficials i la documentació que et calgui en llengua castellana.

4. LA ROTULACIÓN DE LOS EDIFICIOS OFICIALES Y DE LAS VÍAS PÚBLICAS, las comunicaciones administrativas, la información a la ciudadanía, etc... en dichas comunidades (o en sus zonas calificadas de bilingües) es recomendable que sean bilingües pero en todo caso nunca podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica.

Si parlem de comunicacions administratives i informació a la ciutadania el més normal es que la informació estigui disponible en els dos idiomes, evidentment. En el cas de la rotulació de la via pública ho veig un tonteria, aquests rètols van acompanyats de símbols prou entenedors. Encara que vagi a França i no sàpiga que vol dir cedez le passage sé que un triangle blanc invertit amb la vora vermella m'obliga a cedir el pas. Igualment, qualsevol persona amb dos dits de front pot entendre que Carrer vol dir Calle.

5. LOS REPRESENTANTES POLÍTICOS, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características. En los parlamentos autonómicos bilingües podrán emplear indistintamente, como es natural, cualquiera de las dos lenguas oficiales.

Bé, un cop més demanen una cosa ja es fa actualment. Al Parlament de Catalunya es parla en català i al Congreso de los Diputados en castellà.

Com podeu veure, el manifest no diu coses exageradament estrambòtiques... per ami, el més greu, es troba en el preàmbul.

4. Ciertamente, el artículo tercero, apartado 3, de la Constitución establece que «las distintas modalidades lingüísticas de España son un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección». [...] Cumplido sobradamente hoy tal objetivo, sería un fraude constitucional y una auténtica felonía utilizar tal artículo para justificar la discriminación, marginación o minusvaloración de los ciudadanos monolingües en castellano en alguna de las formas antes indicadas.

El auténtico fraude i felonia
és utilitzar la demagògia barata per fer creure a la gent d'arreu d'Espanya que a Catalunya es discrimina el castellà i que no complim amb els diversos punts del famós manifest quan l'única llengua marginada a Catalunya és, desafortunadament, el català.

Vivim en una societat globalitzada i és inevitable que les llengües grans es mengin a les petites. Si no establim mesures reguladores aquesta llei de la selva lingüística farà que el castellà es mengi al català, i que l'anglès s'ho mengi tot plegat, i ningú ho vol això, ni tan sols els castellanoparlants.

En resum el manifest en sí no és tan dolent, pro l'ús que se li està donant com a arma en contra de Catalunya SÍ.

2 Responses to " El manifest de la discòrdia "

miquelet said :
1:15 p. m.
Molt bon article. Si actualment n'hi ha una llengua que amenaça el castellà, aquesta és, sens dubte, l'anglés. Pense que és molt deficient l'actual model lingüístic a l'Estat espanyol. Si haguera de triar, preferiria o el model belga (una sola llengua oficial a cada territori) o el model finlandés (totes les llengües del país són oficials a tot el territori nacional, encara que només es parlen a una part).Jo, particularment, empre el castellà com a llengua per a entendre'm, però principalment per a comunicar-me amb gent d'Amèrica Llatina. Qualsevol espanyol que creguera en la diversitat de l'Estat i en el respecte d'altres pobles hauria de tindre nocions per a poder entendre les altres llengües de l'Estat, encara que visquera a Valladolid.

Salut i felicitacions pel teu bloc.
AzRi3L said :
12:29 p. m.
Ara no recordo qui m'ho comentava l'altre dia, pro el correcte seria que a qualsevol lloc d'Espanya hi hagués la possiblitat d'apendre, castellà, català, euskera i gallec

Publicar un comentario