Es tracta d'una retrospectiva que repassa les obres i projectes més rellevants de l'arquitecte (tant els construïts com els que no) des dels seus inicis als anys 70 fins la actualitat.

Potser molts de vosaltres no el coneixereu pel nom, pro estic segur que si us parlo de l'Hotel Hesperia de l'Hospitalet (si, el de l'ovni al sostre), de la Plaça de las Arenas a Barcelona, la Millenium Dome de Londres, o els edificis de la T4 de Barajas us fareu ràpidament una idea de qui es tracta.

Personalment no en tinc ni idea d'arquitectura, pro tot i això la exposició em va semblar del més interessant, amb fotografies, vídeos, maquetes i textes explicatius de les diferents obres d'en Rogers.

A més, a part dels edificis en si, la mostra explica la filosofia que es va seguir al construir-los, amb tot de sistemes d'aprofitament de les energies renovables, integració amb l'entorn, estructures lleugeres, lluminoses i totalment innovadores.

Així que us convido a tots a passar i fer-hi un cop d'ull, ja sabeu que les exposicions del CaixaForum son gratis, i aquesta en concret hi serà fins el 7 de juliol.

Antes que nada me gustaria dejar claro lo vergonzosa que me pareció la entrevista que Pablo Motos realizó el lunes a Jorge García (Hurley en Lost) en el Hormiguero. No solamente no le preguntó absolutamente nada relacionado con la série (el 90% de la entrevista giró alrededor del blog personal de Jorge) sino que Flipy destripó algunos de los secretos de la serie, que la gente no deberia conocer hasta la quinta temporada, algo imperdonable en una serie como Lost.

Evidentemente tuvieron una muy buena audiencia (12%) pero el cabreo entre los fans ha sido bastante generalizado por haber desperdiciado tan estrepitosamente una entrevista de lo más prometedora.

Parece que no quieren perder el tiempo, y van a empezar la serie con una maratón de 6 capítulos del tirón, empezando el domingo a las 15:30. No estoy seguro de si es una buena estrategia o no empezar con una maratón así, pero al menos yo voy a intentar que algunos de mis amigos se enganchen viéndola, y supongo que mucha gente habrá tenido la misma idea que yo.

Buscando el la red he encontrado un blog en el que el autor va recogiendo las etiquetas de los productos DHARMA que van apareciendo en la serie, y los publica en formato *.pdf, asi que ¿que mejor manera de disfrutar la maratón que con abundante Dharma-beer y unas crujientes Dharma-chips?

Espero que tras el maratón emitan la serie entre semana y en prime time, y que cuatro no vuelva a cometer los errores que cometió tve maltratando sin motivo alguno un gran producto que podria haber generado audiencias espectaculares. Señores de cuatro, estan avisados.

Com cada any us convido a tots a venir a l'Intríngulis, la trobada malabarista que organitzem des de l'associació In Extremis, de la qual soc membre.

Estarem fent malabars des de les 10:00 del matí: a aquesta hora realitzarem el taller de globoflèxia (figuretes amb globus) per tal de decorar la plaça, tallers d'iniciació per als que vulgueu apendre a fer qualsevol cosa i seguidament els primers tallers de passing de maces multitudinaris (3, 4, 5, 6, ... N malabaristes).

A les 13:00 gaudirem de l'espectacle den Shaul (pensat pels més petits, pels més grans i per tots els que estem pel mig).

Després de dinar (hi haurà entrepans per qui vulgui) en Totó ens oferirà el seu espectacle i un taller (16:00).

A les 16:45 farem un passing multitudinari intentant trencar tots els récords establerts (durant tot el dia explicarem el senzill patrò de passing i desprès dels espectacles intentarem realitzar aquest repte )

Acabarem el dia amb les olimpíades malabaristes (amb la respectiva entrega de premis) i amb l'escenari obert.

A parts de les activitats malabarístiques tindrem beguda, menjar, samarretes, xapes, moltes ganes de passar-ho bé i fer el ruc.

Aquí us deixo un video que vam fer de la trobada de fa dos anys

Així que us hi esperem a tots, tant si sabeu fer malabars o no apropeu-vos que es gratis!

Entrades relacionades:

Vale, tengo que reconocerlo, soy un fan de Fangoria y tiendo a recomendar todos sus discos, pero es que es un grupo que sube y sube, todos tememos ese típico bajón que dan los grupos de larga trayectoria, pero no se como Alaska y Nacho se van superando una y otra vez.