Grace (Paul Solet, 2009)

La Madeline és una noia embarassada que pateix un greu accident de cotxe. Tots donen el nado per mort, pro ella decideix seguir amb el curs normal de l'embaràs i, finalment, dona a llum un bebé que només vol alimentar-se de sang.

Després del hype que es va crear al festival de Cannes on suposadament dos espectadors es van desmaiar degut a les fortes imatges del film, ens trobem amb una pel·lícula bastant mediocre. És cert que ens regala algunes escenes bastant impactants (sobretot per a a les dones) pro l'argument en general és bastant fluix, i no deixa de ser una pseudo-adaptació de La Botiga dels Horrors en clau maternal.

En resum, no és una mala pel·lícula pro tampoc és bona, es queda a mig camí. Si l'heu d'anar a veure al cine no us la recomano, pro si la fan per la tele podeu passar una estoneta entretinguda. (Tráiler)

Metropia (Tarik Saleh, 2009)

Metropia es situa en un futur no molt llunyà en que les reserves de petroli escassegen. Per a solucionar-ho la gent ha abandonat el transport privat i s'han interconnectat totes les línies de metro d'europa.

En Roger és un noi normal i corrent, te una vida molt avorrida, fins que un dia descobreix una veu dins del seu cap que li diu que ha de fer. És llavors quan coneix a la Nina, la model de la seva marca de xampú preferit. Plegats s'endinsaran a les entranyes del metro i en una conspiració a nivell global.

El primer que crida la atenció de Matropia és la seva estética. Es tracta de una animació 2D feta amb imatges modificades d'actors reals, cosa que li dona un look únic i visualment molt interessant. Pro no es tracta només d'un seguit d'imatges boniques. La trama que barreja ciencia ficció amb grans conspiracions és d'alló més interessant, i et manté enganxat a la pantalla en tot moment.

Una pel·lícula molt recomanable per a tothom, encara que no us cridi l'atenció doneu-li una oportunitat, us asseguro que us agradarà. (Tráiler / ULL! massa spoilejador pel meu gust)

Cargo (Ivan Engler i Ralph Etter, 2009)

Després de que la Terra s'hagi tornat inhabitable els homes s'amuntequen vivint a les estacions espacials. L'única esperança de fugir-ne és Rea, un planeta-paradís, a 5 anys llum de la Terra.

La Laura treballa com a metgessa a la nau de carga Kassandra, rumb a l'estació 42a per a aconseguir prous dinera per anar a Rea i reunir-se amb la seva família. És el torn de guardia de la Laura, i mentre tothom a la nau hiverna se senten uns extranys sorolls als compartiment de càrrega.

Cargo va ser la gran decepció de la tarda. Amb una sinopsi i un tràiler que et feien esperar una pel·lícula d'horror espacial al més pur estil d'Alien, va resultar quelcom bastant allunyat del que teniem en ment. No puc dir gaire més sense desvetllar gran part de la trama, pro igualment, com us dic, no em va agradar gaire. (Tráiler)

Ben aviat les crítiques de Dead Snow i The Loved ones.

Entrades relacionades : cine, sitges