El passat dissabte dia 9 vam assistir a la marató Zombi al Retiro, on es projectaven els curts Déjate morder, Dance with the devil (La terrible malediction) i Alice Jacobs is Dead, seguits dels llargmetratges The Dead, Damned By Dawn i Evil in the Time of Heroes (To Kako Stin epohi Ton Iroon).

Després de les degudes presentacions i un animat speech d'en Joan Bentalle, director de Déjate morder, vam poder veure els curts, i com a sorpresa final, es van projectar tres capítols de la series Zombis, del Terrat, protagonitzada pel famós Berto Romero.

Després de veure Zombis vam gaudir d'un monóleg a cárrec d'en Berto Z, la versió Zombi de Berto Romero, carregat d'humor i acudits sobre humans.

El primer film projectat va ser The Dead, que ens explica la historia d'un tinent nord americà atrapat a una Àfrica envaïda per zombies. Per sobreviure haurà d'aliar-se amb un sargent local.

Tot i que la premisa inicial recordarà a més d'un la trama de Resident Evil 5 està molt equivocat. En realitat es tracta d'un film de zombies a l'antiga, rodat a uns escenaris privilegiats. Desafortunadament la bellesa estètica del film no va ser prou per entretenir al públic del Retiro, que va acavar avorrint-se amb una trama excessivament lenta i minuts i minuts de gent caminant pel desert sense cap tipus de diàleg.

Personalment crec que no es una mala pel·lícula, simplement que no va dirigida al tipus de públic que va a una marató zombie, que buscava alguna cosa amb una mica més d'acció a les 2:30 de la matinada.


El segon film projectat va ser Damned by Dawn. Més que una historia de Zombies la pel·lícula ens explica una historia de Banshees, un ésser mitológic que anuncia a una familia la mort d'un dels seus membres.

Es tracta d'una producció amb un pressupost modest que no encaixava gaire a una marato zombie, vist que comptava amb múltiples fantasmes i esperits, pro tan sols un parell de morts vivents. La veritat és que Damned by Dawn es queda curta. Es queda curta en quant a por, perque no va més enllà d'un parell d'ensurts previsibles, i també es queda curta en quant a sang i fetge. I la veritat es que no supleix cap de les dues coses amb la trama, que és més aviat justeta.


La nit la va tancar Evil in the time of heroes, una comedia zombie grega d'alló més especial, que va saltant entre la grécia antiga i la moderna, relatant-nos la lluita d'un grup d'herois (al passat) i un grup de perdedors (al present), combatent contra el mal que ha despertat una gran horda zombie.

L'argument d'Evil in the time of heroes és bastant surrealista, i si intentes analitzar-lo tampoc té gaire sentit, pro sincerament això no és el que acostuma a buscar el public zombie. El públic zombie busca riure, busca sang i fetge, moments épics i morts espectaculars, i precisament res d'això falta a la pel·lícula, que definitivament va ser la gran triomfadora de la nit, al menys per als espectadors.