Porto un parell de dies passant-me per l'#acampadabcn per veure de què s'hi parla, quin ambient s'hi respira, perquè per molts articles que llegeixis, per moltes noticies que vegis, crec que és una cosa que s'ha de viure en persona, de primera mà.



Ens trobem en un moment molt important, la societat, i no "els de sempre" com ens volen fer creure, està indignada, s'ha mobilitzat amb ganes de canviar el sistema, de fer alguna cosa gran, l'únic problema es que la majoria de la gent, igual que jo, no sabem com.

A l'#acampadabcn es proposen moltes coses, idees amb les que molts estem d'acord, pro crec que falta fer un pas més, i traslladar aquestes idees en fets concrets. És a dir, és molt fàcil dir que "cal acabar amb els privilegis de la classe política" i està clar que tothom a la Plaça Catalunya hi estarà d'acord, pro com ho fem? quines lleis s'han de modificar? com les hem de modificar? calen signatures? un ideari no serveix per a res si no se sap com aplicar-lo.

Un altre error greu que estic veient a l'#acampadabcn és el de voler abarcar massa coses. S'ha d'anar pas a pas i s'han de fer propostes en un àmbit que englobi la màxima gent possible. Cal demanar l'eliminació de les nuclears? cal demanar la independència? son coses amb les que la gent pot estar-hi d'acord o en contra, pro al meu entendre l'#acampadabcn no es el lloc ni el moment per demanar-les.

Tampoc veig bé que l'esquerra vulgui monopolitzar les acampades. No es tracta d'un moviment apolític?, doncs llavors la gent de dretes ha de ser benvinguda, (fins i tot ells) i tenen tant dret com nosaltres a estar indignats! Si es vol fer alguna cosa sempre s'ha de sumar, mai dividir.

Per tot això espero de tot cor que la comissió legal sàpiga gestionar eficientment la voluntat de tots els que donem suport a l'#acampadabcn per a fer canvis reals i que totes aquestes mobilitzacions no quedin en un no res d'aquí uns dies, cal posar-hi molt de seny per a que aquesta revolució es quedi simplement en una rabieta! això faria feliç a molta gent, i no ens interessa!

Així que avui, a més de reflexionar a qui voleu votar, us convido a reflexionar sobre les acampades i evidentment a anar-hi, perquè ho heu de tenir molt clar, les revolucions non es fan des del twitter, sino des del carrer.