Una receta de nivel intermedio, pero que con un poco de práctica os saldrá buenisima.

Ingredientes:

125 gr de mantequilla (5)
100 gr de queso Philadelphia o similar (9)
100 gr de azúcar blanco (2)
100 gr de azúcar moreno (4)
230 gr de harina (7)
150gr de chocolate negro (50%) (6)
2 huevos (10)
3 cucharadas planas de cacao puro en polvo (8)
1 cucharadita de miel (1)
1 y 1/2 cucharaditas de levadura en polvo (11)
1/2 cucharadita de vainilla liquida (3)
1/4 cucharadita llena de sal (12)






Preparación de la masa:

Precalentar el horno a 180ºC (encender el calor de abajo y arriba si se tiene)

Poner la mantequilla en el microondas durante unos 20 segundos para que se ablande, pero sin que se quede liquida, debe tener textura como de pomada

Mezclar en un recipiente grande la mantequilla, el queso, los azúcares y la miel. Añadir los huevos y la vainilla y seguir mezclando.

Añadir, el cacao la levadura y la sal, seguir mezclando y añadir la harina en pequeñas cantidades, para que sea más fácil incorporarla a la mezcla. Os debería quedar una masa bastante espesa.

Finalmente, romper la tableta de chocolate en trocitos pequeños (con un cuchillo va bastante bien) y añadirlos a la mezcla. Deberia quedar algo así:



Cocción de las galletas:

Sacar la bandeja del horno, y con la ayuda de una cucharilla distribuir en ella montoncitos de masa, separados unos 5cms entre ellos, como en la foto:


Hornear durante 10 - 12 minutos.

Cuando se saca la bandeja del horno hay que esperar un minuto para que las galletas enfrien un poco y se despeguen mejor, luego hay que retirarlas con una espátula y dejarlas enfriar.

Cuando saques las galletas puede parecer que están poco hechas, pero tienen que quedar blanditas por el centro. Cuando se enfríen ganarán consistencia.


Si ves que las galletas cuestan mucho de despegar de la bandeja o se rompen al hacerlo prueba a untar la bandeja con mantequilla antes de colocar las montañitas de masa, eso deberia ayudar.

Las galletas se conservan bastante bien en una caja bien cerrada y son un excelente desayuno. ¡Que aproveche!

Dissabte a la FMEsta vaig tenir el gust de parlar amb un teleco en un estat etílic avançat que va creure adient comunicar-me les seves teories sobre el canvi climàtic:

Bàsicament es resumia en la frase “si ha d’arribar que arribi”. Segons el col·lega fem el que fem acabarà passant, i per tant no cal matar-s’hi gaire per endarrerir-ho un parell d’anys... igualment, d’aquí a que sigui pro greu nosaltres ja no rondarem per aquí!

I ara direu tots: que cabroooon que egoista! Doncs home... si, pro el que jo tampoc entenc és perquè ara tothom va perdent el cul pel canvi climàtic... des de fa cosa d’un parell de mesos s’ha convertit en quelcom malaltís, sembla que no hi hagi més temes per a fer reportatges! Jo veig als redactors de l’entre línies asseguts a la redacció dient “osti tio, ara em fa mandra pensar...” i un altre que contesta “doncs fot-li un reportatge de l’escalfament global!” que es clar a l’entre linies en saben un munt del tema, que sempre acaben foten-te un o dos reportatges “calentorros”.

Ara en serio, crec que està molt bé preocupar-se pel canvi climàtic, pro no trobo sensat que ARA tothom vagi de corcoll quan sabem perfectament que des de sempre els homes en hem dedicat a carregant-nos el planeta, especialment els últims 200 anys. I per cert, la solució no consisteix en fer reportatges i passar-nos el protocol de Kyoto per la collonada, ens hi hem de posar TOTS, i quan dic tots em refereixo tant al govern com als ciutadans!

I com a primera mesura proposo que es retirin (i es reciclin) tots els exemplars de l’Interviú amb les fotos de la Pataky, allò si que provoca un “escalfament global”!

Photo by willi_hybrid

En Carlos és el típic sonat que pots trobar a qualsevol gran ciutat. La seva bogeria l’ha dut a la misèria, viu al carrer, no té amics i dedica tots els seus esforços a advertir insistentment a tots els vianants que es creuen al seu camí de l’imminent fi del món.

En Carlos va a tot arreu amb el ser carro de la compra, on hi guarda les seves possessions més preuades, roba, menjar, revistes i altres tresors que la gent ha decidit llençar a les escombraries quan està ben clar que encara se’ls pot donar un bon ús. També hi duu hi ha una gran pancarta que diu: “Penediu-vos perquè el món s’acaba! No tenim escapatòria”

S’apropa a la gent amb cara seriosa i preocupada, gesticulant molt i alçant la veu per a que tothom li faci cas, pro la seva tàctica no funciona, els vianants l’esquiven com poden, l’ignoren i alguns grups de nois joves fins i tot es mofen d’ell. Es creuen que és un boig.

El cel de la ciutat s’enfosqueix, i uns instants després s’encén amb un núvol de foc que ho cobreix tot fins on arriba la vista. La gent comença a córrer presa del pànic, pro en Carlos està tranquil, sembla que per fi l’escoltaran.

Foto by SamPac