Diguem NO
- Anem demà al cinema?
- Més tard et truco...
- Vols quedar per anar a pendre algo?
- Si vinc ja et dic alguna cosa
Totes dues respostes son clares evasives (a més de bastant evidents) per no haver de dir “no, no puc quedar”. Sembla senzill de dir, pro fixeu-vos un dia qualsevol en les conversacions que teniu amb familiars/amics i compteu les vegades que us diuen no explícitament, feu la prova i veureu que son molt poques.
Suposo que és la por a quedar com un borde o un maleducat es el que fa a la gent evitar aquest tipus de respostes, que per altra banda son les més sinceres i les que eviten més malentesos. Sembla que només estigui bé dir NO als eslògans... no a la guerra, a les drogues, a la LOU, la constitució europea, al transvasament, pro quan es tracta de posar-hi un subjecte i predicat.... MEEEEC salten les alarmes i es bloqueja la part del cervell que afecta la parla i diem tonteries com no se, ja veurem quan tenim perfectament assumit que no ens interessa gens el que ens estan proposant!
I si la cosa no anés així, si aprenguéssim a plantar-nos i a deixar anar una negativa de tant en tant, penseu com la nostra societat canviaria totalment, començant pel matrimoni... quantes bodes s’han celebrat amb els nuvis pensant no quiero i veient sortir per la seva boca un si quiero? Encara que clar, a la inversa també es molt més fàcil quan la núvia crida “vull el divorci!” i el nuvi contesta alleujat un “SI carinyo”.
I com no, m'acomiado amb una famosa cançó d’en Raimon, ell si que en sabia!
2 Responses to " Diguem NO "
NO. cap problema.
Publicar un comentario