L’Aleix estava molt nerviós, era la nit de Nadal i era ben fosc, portava ja un parell d’hores all llit, ja se sap, com abans vagis al llit abans es farà l’endemà. Pro els nervis no el deixaven dormir, la visita del Pare Noel era imminent.

Tot de sobte va sentir fressa a la porta de casa, un cop, unes passes. Segur que era el Pare Noel carregat de regals! Arrossegant un gran sac ple de paquets embolicats amb papers de colors ben lluents i lligats amb uns llaços ben grossos.

Va sentir com avançaven les passes pel corredor, fins l’habitació d’en Marc, el seu germà, allà es van aturar... un altre cop, un gemec... i silenci. L’Aleix es va estranyar una mica. Que hi feia el Pare Noel a l’habitació d’en Marc? L’arbre estava al menjador!! Segur que s’havia equivocat.

Les passes van continuar, i podia sentir clarament com el Pare Noel arrossegava el pesat sac pel corredor... caram! Si que en duia de regals! Segur que pesava com un mort.

Ara tocava tancar ben fort els ulls, perquè el Pare Noel estava a punt de passar per davant de la seva habitació, i ja se sap que si el descobreixes marxa corrents i pots quedar-te sense regals... així que l’Aleix es va fer l’adormit.

Va sentir com el Pare Noel arribava fins la porta de la seva habitació i s’hi aturava. En comptes d’anar cap al menjador, com era d’esperar, s’endinsà a l’habitació tot arrossegant el gran sac. Que voldria? Potser donar-li els regals personalment?

Va obrir un ull i va veure al Pare Noel de peu al costat del seu llit amb la seva panxa rodona i grossa, la seva barba blanca i el seu gran barret, pro tenia un posat estrany... no somreia. Per què estava tan seriós? Estava enfadat? Potser no s’havia portat prou bé durant l’any?

El Pare Noel va obrir el sac i l’Aleix va descobrir horroritzat per què pesava tant el sac. Dintre no hi havia pas regals, sinó el cos inert del seu germà. Un cop. Foscor. L'Aleix també va acabar dintre del sac.

Sí, segurament aquest any no s’havia portat prou bé.