Sitges '09: The Hills Run Red + Smash Cut
Ahir a la nit vam poder gaudir d'una altra sessió doble a Sitges, aquest cop al Retiro, aquest cop amb la sopresa de la projecció dels curts Nomansland (Scott Belyea) i Strigoii (Aaron Putnam), així com la presència d'en Dave Parker i en Rob Brunett, director i productor de The Hills Run Red.
The Hills Run Red (Dave Parker, 2009)
La pel·lícula tracta sobre en Tyler (Tad Hilgenbrink) un noi que està fent un reportatge sobre una película dels 80, anomenada The Hills Run Red, de la qual només se'n conserva el tràiler i que s'ha convertit en un mite degut a la seva cruesa i violència. Acompanyat per la seva xicota, el seu millor amic, i la filla del director del film original (Sophie Monk) s'endinsaran en un tenebrós bosc on es va rodar la pel·lícula original en busca de la cinta perduda.
En trobem davant un slasher batant típic, que beu dels clichés de les pel·lícules de génere dels 80. Constantment es fan referéncies i bromes a les situacions típiques de les pel·lícules deterror, on després s'hi veuran inevitamblement involucrats els protagonistes, un recurs al mes pur estil de Scream.
Tot i que la trama no es un dels punts forts de la pel·lícula, el director Dave Parker ens intenta sorpendre amb un gir final que si bé no és del tot sorprenent, salva una mica el guió del film. Pro desenganyem-nos, el punt fort de The Hills Run Red son les morts i la sang. Hi ha unes quantes escenes de la pel·lícula original que es van repetitnt al llarg del film que estan molt ben aconseguides, i el personatge del psicópata, en babyface, està molt ben caracteritzat, una especie de Jason Voorhees amb màscara de nina de porcellana.
The Hills Run Red no passarà a la història del cinema, pro si sou fans dels slashers segur que us fara passar una bona estona i us agradarà.
Smash Cut (Lee Demarbre, 2009)
El director de cinema de terror Able Whitman (David Hess) està fet pols després de la mofa del públic i les males crítiques que ha rebut la seva última pel·lícula. Després d'un desafortunat accident, descobreix que la sang i els órgans reals queden molt millor que el ketchup i el plàstic als seus films de baix pressupost, pel que haurà de pendre mesures dràstiques per tal d'aconseguir nou atrezzo. Els seus plans es veuran entorpits per un investigador privat i per una preportera intrèpida i sexy (Sasha Grey) que investiga la misteriosa desaparició de la seva germana.
Smash cut no és una pel·lícula que destaqui per una bona trama, ni per uns bons actors, ni tan sols per uns bons efectes especials. Es tracta ni més ni menys que un homenatge a les pel·lícules d'en Herschell Gordon Lewis, de les quals ha sabut captar perfectament l'esperit. El punt fort del film és l'humor, les bromes fàcils, les referències i els abundants cameos, encapçalats pel propi H. G. Lewis i amb altres mites del génere fantàstic com en Michael Berryman. També cal destacar que en David Hess era un dels protagonistes de la mítica Last House on the Left (Wes Craven, 1972) i que la Sasha Grey és tota una estrella del cinema per a adults, que està intentant fer el salt al cinema convencional.
Així que si no ets fan d'en Lee Demarbre, si no has sentit parlar mai de Jesus Christ Vampire Hunter, ni saps qui coi es l'H. G. Lewis, segurament Smash Cut et semblarà una pel·licula molt dolenta (que ho és) pro per a la resta al menys te gràcia.
0 Responses to " Sitges '09: The Hills Run Red + Smash Cut "
Publicar un comentario