Divendres a la nit vam anar a la nostra primera marató d'aquest any a Sitges, i per començar amb bon peu vam triar el passe de pelis "extremes" del festival. The Horribly Slow Murder with the Extremely Inefficient Weapon + The Taxidermist + The Collector + Shadow.

Va haver-hi bastantes sorpreses durant la nit. La primera d'elles va ser un missatge grabat especialment per als espectadors de Sitges'09 per part d'en Jackie Earle Haley el nou Freddy Krueger al remake que s'esta preparant de A Nightmare on Elm Street (Samuel Bayer, 2010). També vam poder veure el tràiler de The Broken Imago (Douglas Buck, 2010?). I finlament vam comptar amb la presència d'en Richard Gale, el director de The Horribly Slow Murder with the Extremely Inefficient Weapon i d'en Federico Zampaglione, el director de Shadow.

The Horribly Slow Murder with the Extremely Inefficient Weapon va ser un dels éxits de la nit. Fa temps va començar a córrer pels fórums i fins i tot va ser portada de menéame, i tot i que a hores d'ara l'han esborrat de la majoria de webs, encara es pot veure aquí.

The Taxidermist va ser una petita decepció. Es tracta d'un curt molt ben fet, amb uns efectes visuals molt atractius i una història que no està pas malament, pro tractant-se d'una sessió on s'esperava terror extrem la majoria del públic esperava trobar sang i fetge rere el títol del taxidermista i no pas una historia d'amor entre dos botiguers amb locals adjacents.

The Collector es va proclamar la gran guanyadora de la nit. L'argument és ben simple, un home entra a robar una casa i a dintre s'hi troba un misteriós enmascarat amb un gran amor per la sang i les trampes mortíferes.

A the Collector podem veure un cop més l'afició d'en Marcus Dunstan per les trampes endimoniades, i tractant-se de la ment que hi ha rere el guió Saw IV,V i VI no era per menys.

Tota la pel·lícula és un gran joc del gat i el ratolí entre el lladre i l'enmascarat que fa posar els pels de punta. L'ambient que aconsegueixen crear amb els canvis de planol i sobretot amb un magnífic muntatge sonor és inmillorable, i aconsegueix posar al públic d'allò més nerviós, que és evidentment l'efecte desitjat. Pro el film no es queda només en la persecució, sino que ens regala sang, molta sang, amb trampes per tot arreu, tortures i morts d'alló més espectaculars que faran les delícies dels amants del gènere. I tot això per a portar-nos a un final amb sorpresa inclosa, que tot i ser més aviat previsible, és d'agraïr.

Com ja vaig comentar a l'avançament del programa de Sitges aquí al bloc, Shadow no havia recollit gaires bones crítiques en el seu tour pels diferents festivals, i suposo que a Sitges tampoc les tindrà, al menys no per part de la majoria del públic que la vam veure el dia 2 a l'Auditori.

La trama es la següent: Un jove ex-combatent de la guerra d'Iraq marxa a la muntanya a fer una ruta en mountain bike. Allà hi coneix una noia també ciclista, i després de rescatar-la d'uns caçadors marxen junts a explorar unes muntanyes que, segons diu la llegenda, estan maleïdes.

El principal problema de ma pel·lícula es que ens ha arribat massa sobredimensionada. No és ni molt menys tan extrema con la pinten, i de fet la vaig trobar bastant més light que The Collector. A part d'això la pel·lícula abusa de llargues escenes de mountain bike totalment prescindibles, que fan que tinguis la sensació d'estar fent zapping entre un canal d'esports extrems i un de gore. Finalment ens intenta sorpendre amb un final twist que ens va deixar a tots més aviat freds, no per falta d'originalitat sino perquè en cap moment arribes a sentir simpatia pel protagonista i t'és bastant igual com acabi.

Amb això no dic que sigui una pel·licula molt dolenta, sino que donades les expectatives que s'havien aixecat el film no supera el llistó. Així que suspens pel senyor Zampaglione i per als senyors programadors de Sitges, que ens han venut la moto dos anys seguits amb les pelis "extremes".

Entrades relacionades : cine, sitges