Durant el cinqué dia del festival vam assistir a la primera de les dues maratons de vampirs que s'han projectat. En el nostre cas vam pode veure el curt Sacrifice: A Vampire Tale, una petita sorpresa amb la presentació de La wikipeli: Miedo a càrrec de Jaume Balagueró, i els llargmetratges Stake Land, Prowl i Suck.


A més a més es va fer entrega de la Maria Honorífica al gran Sid Haig per tota la seva trajectòria de més de 50 anys dedicats al cinema fantàstic, i de renovada fama gràcies al peculiar Capità Spaulding el pallasso psicòpata que va interpretar tan a La Casa dels 1000 Cadàvers com als Renegats del Diable.

Stake Land es situa en una amèrica envaïda per una plaga de mostres xucladors de sang. Durant la nit, ells son els amos, pro durant el dia apareixen els humans, molts d'ells membres de sectes i fanàtics religiosos. En mig d'aquest infern ens trobem a en Martin, el jove aprenent d'un dur caçavampirs a qui tots anomenen Mister. Tots dos es dirigeixen a New Eden, la zona lliure de monstres on han de trobar la salvació.

De moment és una de les pelis que més m'ha agradat del festival, combinant el millor de The Road, amb un viatge mestre/alumne que pot recordarnos a Zombieland pro sense les bromes estúpides, es clar. Esteu obligats a veure-la!

Tot seguit vam poder veure Prowl, la historia d'uns adolescents bastant curtets que tot intentant arribar a Chicago es queden sense cotxe, decideixen muntar-se a la part de darrere d'un camió i acaven a un escorxador abandonat lloc de caça d'un grup de vampirs.

Prowl és una de les pelis fluixetes del festival, amb una historia massa lineal i de final previsible i uns personatges tan estúpids que es mereixen la mort desde el minut 5 de pel·lícula és difícil salvar-ne alguna cosa.

La nit va cavar amb la comèdia vampírica Suck, on una banda de rock en decadència veu obrir-se les portes de la fama gràcies a la seva baixista, recentment convertida en xucladora de sang per un antic vampir.

Si us agraden el rock i els vampirs us fareu un fart de riure amb Suck, un film molt entretingut ple de referències i amb col·laboracions (pro llargues per no considerar-les simplement cameos) de luxe com les d'Alice Cooper, Iggy Pop i Moby i amb el genial Malcom McDowell en el paper de caçavampirs. Molt recomanable, sobretot si ets més aviat rockero.