Els diumenges sempre man semblat un dia trist. L'ultim dia d relax i el principi d pencar un altre cop... a mes el carrer esta desert, sembla q la ciutat estigui buida. un dia trist.
avui me llevat tard ( el q fa la gent normal els diumenges) , e fullejat el diari, i encara ma entristit mes: uns reportatges brutals d fotos d desastres naturals, una altre d l'ablacio a l'africa (ves qina bestiesa d tradició) ... i unes pagines mes enrere, la biografia d'una supermodel, un reportatge d biqinis i fotos d'unes models androgines. Trist.

He fet tot allò que hom sol i que inclou una dutxa i una mica d'esmorzar i he marxat a agafar el tren. Jo volia el tren de les 11, però ja se sap que del que es vol intersecció horaris de renfe a vegades en resulta el conjunt buit. Per tant m'he hagut d'esperar fins el primer que ha passat, a les 11,20. Merda, ja arribo tard.

Com odio els diumenges.
Els viatges en tren aquest dia,a part d'estar ple com un ou, arriba sempre una hora tard. També odio la renfe xD

Però el que més em fot dels diumenges com avui és que fa molts dies que sóc a casa. I m'he tornat a adaptar al poble. I em costa tan tan tan però tan anar-me'n a Barcelona i adaptar-me de nou. Però tan! No puc perdre el ritme d'anar cap a quí i cap allà, sempre als dos llocs. Sinó se'm fa una muntanya i no és perquè no m'agrada ni una ciutat ni l'altra (ja que tortosa és ciutat, però jo li dic poble perquè s'assembla més, però és la capital del Baix Ebre tu! Au! ja teniu cultureta! xD) sinó perquè el fet de tornar a cambiar el xip a una ciutat tan gran com Barcelona em costa. M'adapto de seguida però les últimes hores de poble em maten.

Per treure'm la depressió me n'he anat de compres (ooooooh!!!! Post superficial on els hi hagi!! Entre aquest post i certs comentaris que he anat deixant pel món blocaire, perdré la poca credibilitat que tenia).

Total, he entrat en uns pantalons fantàstics!!! Que no m'he comprat perquè m'he negat a pagar 45 euros per uns texans amb més forats que un Gruyere (sí, deu portar algun accent, però com que no sé on va, ho deixo en mans dels que saben francés....) i amb més merda "que'l rabo una vaca" que diria ma mare o "que'l sobaco d'una tonta" que diria mon pare. Coi, amb aquests exemples a casa, com voleu que parli jo? Suficientment bé ho faig, per al que m'envolta... en fi (com m'agrada l'autocompassió... xDDDDD).

I al final m'he comprat una samarreta increïblement fantàstica amb la que estaré matador!!!

-----------------
PS: Blog "inspirat" per la Marina, l'Emma, l'Alepsi i la Yrun.