Cosas de la moda.

10:02 a. m.

( 11 ) Comments

No se sabe exactamente como empezó todo, pero estoy seguro que fueron los americanos, siempre son ellos los que empiezan estas cosas.

Hace unos años alguien decidió que lo que estaba de moda era estar enfermo. Seguramente alguna actriz anoréxica de Hollywood o algún ídolo de masas adolescente. El culto al cuerpo había muerto y las niñas preadolescentes enfermaban por doquier, para ir a la moda claro está.

La moda saltó pronto a los medios, reality shows sobre enfermos terminales, superproducciones de Hollywood, lo que sea para vender…

Los países del tercer mundo nos llevaban una gran ventaja en cuanto a enfermedades se refiere, pero cuando se trata de estar a la última los países ricos nos espabilamos rápidamente. A los pocos meses la industria farmacéutica empezó a adaptarse a la situación, ¿Quién iba a comprar medicamentos si todos querían estar malos? así que en vez de medicinas empezaron a fabricar enfermedades envasadas.

La cosa empezó con simples catarros, pero claro está, cuando tu amiga tiene una bronquitis pues tú también la quieres… una cosa lleva a la otra y pronto la gente empezó a competir para ver quien estaba más enfermo.

Y la situación se desbordó. Los enfermos empezaron a agravar su situación, pero no había medicinas para curarlos. Grandes epidemias se cebaron con la población debilitada, y el pánico se apoderó de la gente.

Cuando se reanudó la fabricación de medicamentos las bajas se contaban por millones y los países pobres nos miraban estupefactos… ellos sí que sabían lo que era vivir sin medicinas y no entendían nuestra estupidez.

Ahora por suerte todo ha vuelto a la normalidad y estar enfermo ya no es cool... varios amigos mios han muerto, pero ya se sabe, son cosas de la moda.

Oscars!!

3:33 p. m.

( 11 ) Comments

S'apropa un dels meus dies preferits de l'any, la nit dels Oscars (diumenge 25 a la matinada), la nit de les estrelles, del glamour, de la catifa vermella (continuar llista de tópics estupids...) sóc un enamorat del cinema i m'encanta veure tots els meus actors preferits un una gran gala que sol ser un fabulós espectacle televisiu... no com els goya, ejem... ja sabeu.

Bé, i com cada any s'ha de fer la quiniela dels Oscars, qui vulgui participar està convidat a posar la seva tria als comentaris d'aquesta entrada. Per a no cansar-vos he posat només les categories principals, pro podeu consultar aqui la llista completa:

Millor actor:
Leonardo DiCaprio - BLOOD DIAMOND
Ryan Gosling - HALF NELSON (sé que té poques possibilitats pro em faria molta ilusió)
Peter O'Toole - VENUS
Will Smith - THE PURSUIT OF HAPPYNESS
Forest Whitaker - THE LAST KING OF SCOTLAND

Millor actor secondari
Alan Arkin - LITTLE MISS SUNSHINE
Jackie Earle Haley - LITTLE CHILDREN
Djimon Hounsou - BLOOD DIAMOND (simplement m'encanta com ho fa)
Eddie Murphy - DREAMGIRLS
Mark Wahlberg - THE DEPARTED

Millor actriu
Penélope Cruz - VOLVER
Judi Dench - NOTES ON A SCANDAL
Helen Mirren - THE QUEEN (I si guanya la Meryl Streep em moro!!!!)
Meryl Streep - THE DEVIL WEARS PRADA
Kate Winslet - LITTLE CHILDREN

Millor actriu secondària

Adriana Barraza - BABEL
Cate Blanchett - NOTES ON A SCANDAL
Abigail Breslin - LITTLE MISS SUNSHINE (una "corazonada")
Jennifer Hudson - DREAMGIRLS
Rinko Kikuchi - BABEL

Millor direcció
BABEL
THE DEPARTED (Pre favor... un oscar per l'Scorcesse JA!!!)
LETTERS FROM IWO JIMA
THE QUEEN
UNITED 93

Millor película
BABEL
THE DEPARTED
LETTERS FROM IWO JIMA
LITTLE MISS SUNSHINE (Ja veureu ja...)
THE QUEEN

Millor pelicula en llengua extrangera
AFTER THE WEDDING
DAYS OF GLORY (INDIGÈNES)
THE LIVES OF OTHERS
PAN'S LABYRINTH (S'ha d'escombrar cap a casa)
WATER

Bé... si n'he encertat moltes dilluns donaré els resultats, sino callarè com un puta... xD

Per cert, m'he adonat que la gent normalment creu que la famosa "Academa" que entrega els Oscars és un grup reduit d'entesos en cinema. Doncs bé, avui trencaré un mite. En realitat és un grup de 6000 persones que treballen a l'indústria de Hollywood.

Així que la propoera vegada que un entès en cinema parli de que l'Acadèmia ha decidit això o allò per compensar certa decisió... és que no hi entèn un borrall, 6000 persones no es posen d'acord.

Flan casero paso a paso

11:30 a. m.

( 12 ) Comments

Es una receta muy fàcil, rica y rápida de preparar... probalo en casa!!

Ingredientes:

- ½ litro de leche

- 200 gr. de azúcar

- 4 huevos

- 1 rama de canela

- 1 limón


Paso 1: hacer el caramelo.



Ponemos 75gr. De azúcar en una sartén a fuego medio y añadimos unas gotitas de limón.
Esperamos a que se haga el caramelo sin revolver ni tocar nada.

Ponemos un poco del caramelo en el fondo de las flaneras (cuidado con el caramelo caliente, ¡quema mucho!)

Paso 2: preparar el flan.

En un cazo mezclamos la leche y el azúcar restante y añadimos la rama de canela y la piel de medio limón.
Lo calentamos hasta que hierva (cuidado que no desborde) y lo retiramos del fuego.

Mientras se enfría la mezcla batimos los huevos.
Cuando la mezcla esta suficientemente fría (con unos 5 minutos basta, lo único queremos es evitar que cuaje el huevo) añadimos los huevos batidos y lo mezclamos todo bien.

Finalmente lo colamos todo para quitar la ramita de canela, la piel de limón y si ha caído algún trozo de huevo.

Paso 3: rellenar las flaneras.


Rellenamos las flaneras hasta arriba y las colocamos en un recipiente apto para microondas con un poco de agua.
Si las distribuís en un círculo como en la fotografía no pongáis ninguna en medio porque no se cocinará.

Paso 4: cocinar los flanes

Los cocinamos en el microondas a 500w de potencia durante unos 15 minutos.

Antes de comer los flanes hay que dejarlos reposar en la nevera un par de días para que el caramelo vaya entrando en el flan poco a poco…

Solo queda desmoldar, servir y disfrutar!

Shutdown Day

10:12 p. m.

( 10 ) Comments

I think this initiatve is interesting... can you survive 24 hours without your computer? www.shoutdownday.org proposes March 24th to try ourselves... I bet I can do it, can you?

Peligros en el hogar

12:54 a. m.

( 14 ) Comments

Estaba yo esta mañana, en mi casa, lavándome los dientes, disfrutando de la tranquilidad matutina de un día de vacaciones sin saber lo que se avecinaba. Estaba trasteando por el baño (me aburro cuando me lavo los dientes) cuando he topado con el colirio para los ojos que usa mi madre y me he encontrado con esto...



¡Acido bórico! ¡En mi casa! ¡Dios mío, vamos a acabar todos entre rejas! Como se entere el Acebes!! Pero os tengo que confesar que la curiosidad me ha superado y he empezado a experimentar.

He cogido el frasco de colirio, lo he agitado bien, y lo he arrojado al suelo esperando la explosión pertinente...



... pero lo único que he descubierto con el experimento es que el frasco de colirio bota.

Ya sé lo que falla… mira que intentar que explote agitandolo... ¡seré tonto! ¡hace falta una mecha! y cual McGyver de estar por casa he preparado mi cóctel molotov-bórico...



... y he descubierto que no es inflamable tampoco… ¡¡pero el papel quemado huele muy mal!!

Mi último intento ha sido usar un temporizador digital como el de las películas, he activado la cuenta atrás, he corrido a esconderme tras una esquina, y 5... 4... 3... 2... 1...



... PIIII Nada. Fracaso total, voy a abandonar los experimentos, lo mio nunca ha sido la química... creo que al final éste colirio solamente va a servir para los ojos... lo más peligroso que se puede hacer con el frasco de colirio ése es tirárselo a alguien a la cabeza y con lo pequeño que es, ¡más vale que lo tires fuerte!

Despertar (segona part)

3:00 p. m.

( 10 ) Comments



Cal llegir abans la primera part.

Moviment, foscor... no sabia on em duien dins d’aquella horrible bossa, passaven hores i hores i només sentia la remor de les veus esmorteïdes pel gruixut plàstic.

Una mà enfundada en un guant de làtex va obrir la cremallera, i un potent focus de llum que hi havia al sostre em va cegar a l’instant. Poc a poc vaig distingir qui era el meu nou acompanyant, era un home amb ulleres, devia ser metge, perquè duia bata blanca i una mascareta, i semblava molt ocupat parlant pel mòbil.

- Sí, ja el tinc aquí, tot ha anat perfecte, de seguida començarem.

Estava parlant de mi? Començar el que? De sobte vaig entendre on era i per què hi era... es disposava a fer-me l’autòpsia!

Una infermera va entrar a la sala.
- Doctor Mas, el pacient esta llest pel transplantament, podem començar quan vulgui.
- Molt bé, de seguida el porto cap allà.

Transplantament? De que estaven parlant? Si fa hores que soc mort! No és possible!

Em van treure d’aquella fastigosa bossa i em van col·locar a sobre de la freda camilla, tot estava disposat per a l’operació a la que m’anaven a sotmetre i que no acabava d’entendre...

De sobte uns homes uniformats van irrompre a la sala per la força, cridant i posant tot el personal de boca terrosa “alto! Policia!” cridaven. Una jove agent es va apropar a mi.

- Tranquil, tot ha acabat – va dir-me mentre m’injectava quelcom al braç.

L’endemà els diaris n’anirien plens:

“Desarticulada màfia especialitzada en el tràfic d’òrgans: L’organització paralitzava a les seves víctimes amb agents químics durant la nit per a poder fer-les passar per cadàvers, [...] venien els seus òrgans a preus desorbitats [...]”

Jo em vaig despertar a un llit d’hospital, aquest cop no estava sobre una freda camilla sinó a un llit prou confortable. Els rajos de sol entraven per la finestra, i en obrir els ulls la vaig veure a ella. Va córrer a abraçar-me, em va cobrir de petons. Em feia mal tot, pro va ser un dels moments feliços de la vida, recuperar-ho tot quan tot semblava perdut, tornar a la vida, despertar, s’havia acabat.

La TDT

12:51 a. m.

( 18 ) Comments

Oooh! La TDT, quin invent més meravellós, la nova tecnología digital a l'abast de tothom per un módic preu...

No sé vosaltres, pro jo la estava esperant en candeletes... Multitud de nous canals! ja n'estem cansats de la programació cutre-salsitxera dels canals analógics!

Bé doncs jo ja tinc la TDT, i resulta que ara, a més a més de la programació habitual, tinc un munt de canals amb reposicions de les séries cutres de fa 5 anys... Vés tu quina meravella!

I no sé si és cosa de la instalació a la meva finca, pro a mi el so se'm talla i els menús d'informació sobre el contingut no funcionen bé...

Jo crec que abans de començar a treure la pasta al personal amb decodificadors i punyetes haurien d'explicar el que s'està oferint, perque t'ho pinten molt maco i és un xurro... i molta de la gent amb la que ho he comentat opina el mateix...

I d'aqui a uns anys, quan la cosa ja funcioni al 100% resultarà que els decodificadors antics ja no serviràn perque tot el contingut serà interactiu! (pronóstic by David, parlem d'aquí a 5 anyets...)

Aiii, que en feia de temps que no rondinava! Et quedes molt a gust!

Bé, la idea és que no tingueu pressa a posar-vos la TDT, fins al 2010 teniu temps i no us esteu perdent res...

Violencia i estupidesa

3:49 p. m.

( 5 ) Comments

Anava a continuar el ralat pro us haureu d'esperar uns dies... volia comentar la noticia dels nois que es van carregar el drac del Parc Güell.

Jo em pregunto: a qui se li passa pel cap fotre una bestiesa com aquesta? quin plaer pots trobar-hi en destruir el patrimoni cultural de la ciutat i un símbol universal de la ciutat de barcelona?

Crec que mai ho arribaré a entendre... si es volen desfogar fotent-li patades a una paperera a mi tant me fot, n'hi ha moltes i son reemplaçables, pro això del drac m'ha tocat molt la moral, m'ho prec com quelcom personal perque en el fons considero que en part és meu, és un simbol que sempre m'he estimat.

Suposo que va ser fruit d'una profunda estupidesa, combinada amb ganes de "divertir-se" (si, hi ha gent umb un concepte de diversió molt distorsionat) i segurament amb dosis d'alcohol, potser el voler-se fer el "radical" davant dels amics... vés a saber!!

Només espero que el puguin reconstruir aviat i que quedi com abans.

Per cert, sabieu que tot i que tothom li diu drac en realitat es tracta d'una salamandra?

Esclavos de blogger

7:31 p. m.

( 8 ) Comments

Últimamente me he dado cuenta de hay muchos bloggers que poco a poco se convierten en esclavos de su blog, y que el placer de escribir se convierte en una obligación, y tienen crisis creativas y comidas de coco varias.

Bien, pues para mi el Blog es una manera de expresar cosas que me interesan o me inquietan, o ue simplemente me apetece contar, pero no hay ningún tipo de obligación.

Yo he fijado una periodicidad de publicar cada 2 o 3 dias para mi blog, pero si no tuviera nada que contar no publicaria y no pasa nada... y hoy... hoy no pongo foto, porque estoy de vacaciones, porque no me apetece.

Pensad en ello ;)

Mooninites taking over Boston

6:14 p. m.

( 3 ) Comments

Well, I guess by now everyone know about "the Boston incident", but just in case you don't there's a summary:

During January 31st adultswim started a campaign to promote the upcoming Aqua Teen Hunger Force movie. The campaign consisted on putting all around boston some magnetic devices with colour LEDS displaying the Mooninites Ignignokt and Err showing their middle fingers on them.

Well, some people thought that those weird "devices" could be bombs... and well, you've seen it in the news, police shut down all Boston beacuse they thought it could be a terrorist attack.

I just can't understad how no one realized that those artifacts were not bombs, I guess that when someone panics it just becomes contagious really fast.

Now I leave you with the Mooninites:

Despertar (primera part)

7:07 p. m.

( 9 ) Comments



Fa fred
. És el primer que vaig pensar en despertar-me, i era ben estrany, perquè estava ben tapat amb el llençol… suposo que Laura s’ha deixat la finestra oberta… un altre cop.

Em disposava a aixecar-me per tancar-la i fer el mandra durant una horeta més quan em vaig donar compte de que alguna cosa no rutllava... m’intentava moure pro el meu cos no responia, de fet era com si ja no fos el meu cos. Vaig intentar cridar la Laura pro els meus llavis tampoc responien. Angoixa, pànic, vaig caure pres del més absolut horror, què m’estava passant?

Després d’una llarga hora de terror estàtic la Laura va tornar al dormitori i es va adonar que s’havia deixat la finestra oberta, la va tancar i va venir a despertar-me. Em va sacsejar una mica i al veure que no em movia ho va tornar a provar, aquesta vegada una mica més insistentment. Vaig poder veure com la seva cara, a escassos centímetres de la meva, passava del preciós somriure que lluïa cada matí a una expressió del més absolut pànic. Va començar a cridar el meu nom i va córrer a trucar una ambulància. Jo la cridava amb totes les meves forces pro era inútil, perquè el meu cos ja no era meu, i no hi havia manera de fer-lo respondre... estava paralitzat?

Ho sento senyora - va dir un dels metges del servei d’urgències.
No pot ser, no pot ser – cridava la Laura entre plors, sanglots i gemecs.

Bé, sembla que la cosa era d’allò més greu, la Laura semblava desesperada. Llavors va ser quan vaig descobrir-ho, en el mateix instant en que dos joves entraven al dormitori amb una gran bossa negra... m’havien declarat mort! I jo cridava, em sacsejava i donava cops als infermers – bé, al menys dintre del meu cap, ja que el meu cos seguia jaient inert - mentre em tancaven dintre d’aquella horrible bossa. Quin final més horrible! Enterrat viu!

(Continuarà...)

Dia sense protestes

12:02 p. m.

( 7 ) Comments

Apagades globals, dia sense cotxes, dia sense compres, boicot al cava català, boicot als productes americans... i ara em surten amb el dia sense mòbils!

És ben sabut per tots que m’encanta queixar-me, no hi ha plaer més gran que el rondinar… pro clar, arriba un moment que un es veu desbordat per tantes iniciatives! No pots fer res sense sentir que estàs "traint" a un sector de la societat.

Jo proposo des d’aquí el “dia sense protestes” altrament conegut com “dia de fes el que et roti”... és un dia a l’any per a l’esbargiment sense remordiments... per trucar a tots els teus amics amb el mòbil per a quedar i anar tots plegats al Burger King en cotxes separats… i de tornada passar pel Corte Inglés a comprar cava català! (clar que si collons!)

I la resta de l'any es tracta d'anar aprofitant els supostas boicots per a tocar els collons... sue el profe de la uni et suspèn... li dius que fas boicot a les notes inferior a 5, que et posen pepsi digues que fas boicot i que vols coca cola... que et porten coca cola? doncs demana pepsi! s'ha de ser imaginatiu, pro pot ser molt divertit!

Oh oh, estic sent políticament incorrecte i poc sostenible! Anire a l’infern!! No home no... que només és un dia a l’any... bé i proposo com a “dia sense protestes” el 17 de Febrer, coincidint amb el Blocs’n’Beer per a desinhibir-nos tots plegats molt més! Qui s’apunta? ;)