Fa dies que no parlo de temes escabrosos, així que avui, per compensar, parlaré de les decapitacions. Sí, ja se que sou uns viciosos i uns morbosos i que us agraden aquests temes, pro s’han d’anar dosificant.

Ahhh, quin gran invent la guillotina! Cal saber que al segle XVIII les morts a França eren molt bèsties, cremaven a la gent, els penjaven, els esquarteraven amb cavalls o bé els decapitaven a espasa o destral (amb el conseqüent merder si el botxí fallava) i amb la arribada de la Revolució Francesa els intel·lectuals van voler “humanitzar” les execucions d’alguna manera.

L’any 1789 el Doctor Joseph-Ignace Gillotin va presentar tot un seguit de propostes de llei per tal d’alleujar el patiment de les víctimes, fer les execucions més ràpides i deixar d’utilitzar-les com a espectacle públic. Entre aquestes propostes hi havia la de construir una màquina de decapitar, per evitar els problemes amb els botxins anteriorment mencionats...

Els tribunals van desestimar en primera instància les propostes d’en Guillotin, pro més endavant n’acceptarien algunes que es referien a un tractament més digne dels executats.

L’any 1791 es va decidir adoptar la decapitació com a mètode d’execució oficial per a tota França, i d’alguna manera la idea d’en Guillotin va començar a ser acceptada popularment, tot i que el mateix Doctor havia acabat desestimant-la després d’haver vist com la rebutjaven diverses vegades.

L’Assemblea, amb el consell del cap de l’Acadèmia de Cirurgia de França, va dissenyar una màquina que encarregarien construir a en Tobias Schmidt, un enginyer... (a que no endevineu d’on era?) alemany.

Així el 25 d’abril del 1972 es va realitzar la primera execució amb una guillotina. I després d’aquesta n’hi van haver milers més, sobretot durant el Regnat del Terror a França, amb la “dictadura” d’en Robespierre.

Tot i que la guillotina moltes vegades s’associa amb els conceptes de Revolució i igualtat (executava per igual als pobres que als rics) els estudis demostren que seguia essent un mètode bastant bèstia de matar a la gent, tenint en compte de que el cap seccionat podia romandre conscient durant uns 13 segons abans de la mort del cervell per falta d’oxigen... això vol dir que molts dels executats veien el seu propi cos seccionat! Eeeeecs!!

Molts associen la guillotina només amb la Revolució Francesa, pro la veritat és que la idea es va exportar a molts altres països europeus, i els Nazis també en van fer un ús intensiu que gairebé va igualar (si no superar) en nombre d’execucions a l’època del Terror.

Les execucions públiques a França van continuar fins l’any 1939, i de fet, l’ultima execució a la guillotina va ser l’any 1981 (guau, jo vaig néixer el 82, que fort!), el mateix any en que es va abolir la pena de mort a França.